L’Esguerracolls (II)

Ningú no ens ho ha demanat, però tornem a visitar la nostra estimada muntanya de l’Esguerracolls per explorar alguns discos recents de post-rock que ens han cridat l’atenció. Com sempre, anem de 4 en 4, tot i que només parlarem de 3 grups.

El Tercer Semestre: “Fem cada cançó sense tenir en compte qui representa que som o com se suposa que sonem”

Zucker, Abrahams i Zucker, coneguts també per la unió de les seves tres inicials, ZAZ, és el trio de cineastes que va crear la trilogia The Naked Gun, en què cada pel·lícula difereix tres anys respecte l’anterior. La tercera part de la saga porta per títol The Naked Gun 33⅓, que molt probablement ha inspirat el trio de Sabadell El Tercer Semestre per batejar el seu tercer treball: 33⅓ (2016, Aloud Music, escolta’l aquí).

L’Esguerracolls (I)

L’Esguerracolls ja no és la muntanya més alta del món, ni la més bonica, ni tan sols la més fascinant. La gent vinguda d’arreu hi pujava carregada de misticisme i ara els quatre nostàlgics que encara la visiten en baixen avorrits i fastiguejats. Fa anys que cap patriota no en fa el cim per clavar-hi la bandera i els veterans de l’indret asseguren que no val la pena seguir perdent el temps amb aquest munt de terra

Red Pèrill i El col·lectiu biònic / Enemics de l’anar fent (2016)

Per probabilitat ens toca a tots tenir un amic músic; i si és més o menys destre, tard o d’hora traurà un disc i et tocarà respondre-li la pregunta “Què t’ha semblat?“. Una situació generadora d’incomoditats, mentides, somriures forçats, suors fredes, fins i tot condescendència i, de tant en tant, alguna resposta sincera.

CHROMB!

Aquest matí, per un assumpte del qual ja us farem spam més endavant, hem estat repassant grups que vam fer sonar al programa de ràdio però que per una cosa o una altra no havíem tornat a escoltar mai més. I hem fet un retrobament agradable dels que et resolen un matí mig capsigrany d’aquests en què no saps si posar-te a fer feina aprofitant que t’has llevat d’hora o abandonar-te en la més profunda apatia i procrastinació: CHROMB!

Cota zero: els grups

Tot i la impopularitat injusta i desproporcionada que sempre ha patit l’hivern, és una estació de l’any que ens fascina i ens inspira. És per això que sempre que som al febrer i estem en antena amb les nostres emissions radiofòniques dediquem un programa a les sonoritats més hivernals. 

Carotenoides: els grups

La tardor és una gran època de l’any. Baixen les temperatures, els boscos trenquen la monotonia del verd, plou sovint i fins i tot et pots veure envoltat de boira mentre et perds per algun paratge de desmesurada bellesa. I, per si tot això fos poca cosa, és el moment de l’any que més bé acompanya un gènere que aquí a l’illa hi sona prou sovint com és el post-rock

Bacanal matemàtica: una jornada a l’Aloud Music Festival 2014

Fidels com som als designis de les lleis de Murphy, només vam poder assistir a una jornada del que probablement sigui el millor festival musical que es fa a Catalunya, l’Aloud Music Festival, que en la seva segona edició presentava un autèntic escàndol de cartell per als que embogim amb el math, el post-rock i gèneres afins.

Fura / Fura (2013)

Des de sempre havíem associat les Balears amb paisatges càlids i clima suau. Però tot va canviar al 2010, quan ens arribaren de ses Illes aires gèlids i inhòspits a través d’un EP carregat de post-rock cru titulat Mustela Putorius [n’havíem parlat aquí].

Rolo Tomassi / Astraea (2012)

Els Rolo Tomassi [parlàvem d’ells fa uns mesos] ens van avisar amb temps: Astraea seria molt més directe i podria suposar la captació de nous seguidors.