Ui sí, el 2011 (VI): selecció discogràfica (una més)

En aquest post no hi trobareu els millors dics de l’any perquè els millors discs de l’any no existeixen. M’he limitat a destacar els quatre treballs editats el 2011 que m’han marcat l’any i uns altres que trobo mereixedors de ser mencionats en un post-resum dels últims dotze mesos. Si això serveix perquè algú faci un descobriment musical ja consideraré com a ben aprofitat aquest post. Al cap i a la fi considero que aquesta és -o hauria de ser- la principal funció de les llistes que tan proliferen en blogs i webs des de fa unes setmanes.

Segurament que quan estigui escrivint el post-resum del 2012 -si és que aquest blog arriba a aguantar tant- hauré descobert no menys de cinc discs del 2011 que haurien estat mereixedors d’aparèixer aquí i que avui no ho fan. Des d’ara em disculpo amb ells i amb el meu jo del futur. També podria ser que d’aquí dotze mesos alguns dels treballs que destaco avui no em semblin tan bons i em pregunti en què coi estava pensant. El temps fa la seva feina, així que no us prengueu tot això com un manifest lapidari, sinó com una oportunitat més per fer-vos quatre recomanacions.

Cal puntualitzar que només he tingut en compte àlbums d’estudi amb material nou (res de directes o recopilatoris, per mi competeixen en una altra categoria), ni tampoc faig distinció entre discs nacionals, internacionals o universals. Tots al mateix sac, ja siguin grups de Manchester o de Cornudella de Montsant.

En fi, comencem amb els quatre discs que mereixen ocupar un lloc privilegiat en aquest post i després ja continuarem amb més cabòries:


Berri Txarrak / Haria

[escolta’l]

Molt malament ho haurien de fer Berri Txarrak per no aparèixer en un post d’aquests, no en va són una de les meves predileccions des de fa molts anys. Però és que ho han tornat a fer molt bé. Per enèssima vegada, i encara que soni a tòpic repetitiu poc digne de ser escrit, la banda liderada per Gorka Urbizu ha tornat a reinventar-se superant, a més, els reptes del canvi de bateria i productor. Haria és el disc més heterogeni de la seva discografia, amb els seus altibaixos però amb cançons com Harra, Makuluak o FAQ que tornen a deixar clar que en l’art de combinar duresa i parts melòdiques no hi ha qui els iguali. Ni en sentiment. Ni en…

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Jardín de la Croix / Ocean Cosmonauts

[escolta’l i descarrega’l]

Els madrilenys Jardín de la Croix tenen lloc reservat en aquest post des del mateix dia en què van editar Ocean Cosmonauts, i d’això ja fa més de set mesos. Si us agrada el math-rock instrumental evocador, poderós i amb constants anades i vingudes, heu d’escoltar aquest disc sí o sí. Trobareu més impressions personals sobre aquest LP en aquest article publicat al blog de La Voz Telúrica.

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Maybeshewill / I Was Here For A Moment, The I Was Gone

[escolta’l]

Que el post-rock és un mar de monotonia? Segurament. Però a vegades val la pena remar i remar i remar per acabar-te trobant amb grups com els britànics Maybeshewill, que han presentat aquest 2011 el seu tercer treball, I Was Here For A Moment, Then I Was Gone, una illa enmig de l’oceà o un oasi enmig del desert, com preferiu. Un disc ple de post-rock poètic i èpic que consolida el grup com una de les meves predileccions dins el gènere.

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Turbowolf / Turbowolf

[escolta’l]

He parlat tants cops de Turbowolf durant el 2011 que al final m’està gafant complexe de mànager. Però és que si hi he tingut una addicció forta els darrers mesos, aquesta porta per nom Turbowolf. Els de Birstol van editar fa poc més d’un mes el seu LP de debut carregat de música explosiva. Sincerament, m’estranya no haver-los vist en cap altra llista-top-rànquing del 2011. Al final creuré que la dèria que tinc amb aquesta gent és purament personal.

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

I un cop fets els grans homenatges, parlem d’altres bons discs que han estat publicats durant l’any. Per ordre alfabètic:

…And You Will Know Us by the Trail of Dead / Tao of the Dead

Després d’uns quants anys intentant entrar sense gaire fortuna en l’univers musical dels Trail of Dead, no ha estat fins la publicació de Tao of the Dead que m’han arribat a convèncer, enganxar i transmetre sensacions.

And So I Watch You From Afar / Gangs 

[escolta’l]

Més que pel seu contingut en si, trio el Gangs per haver-me permès descobrir els And So I Watch You From Afar, grup de poderós post-rock que hauria arrodonit del tot l’any 2011 si no haguessin suspès el concert que havien de fer a Barcelona el passat mes de novembre.

Charts and Maps / Dead Horse 

[escolta’l]

Un dels descobriments de l’any ha estat el d’aquest grup nord-americà multietiquetat: experimental, math-rock, post-rock o post-jazz són només algunes de les moltes definicions que han rebut. Per a audiències pacients.

Corizonas / The News Today

[escolta’l]

No sóc un gran seguidor d’Arizona Baby ni de Los Coronas, però el resultat discogràfic de la fusió de les dos bandes m’ha sorprès prou gratament com per considerar The News Today un dels discs destacats de l’any. Rock amb molta essència americana.

Dananananaykroyd / There is a Way

[escolta’l]

Potser d’aquí uns mesos ja ni me’n recordaré d’aquest grup de nom pertorbador, però There is a Way ha sonat tants cops en els diferents reproductors de música de què disposo que és de justícia considerar-lo un dels discs de l’any. Addicció.

Guadalupe Plata / Guadalupe Plata

[escolta’l i descarrega’l]

Blues brut, pantanós i amb aire punk. Emilio R. Cascajosa en fa la següent definició en un text extret del bandcamp del grup: Perico no posee una voz increíble, ni tampoco compone de maravilla. Jimena golpe raro, como del revés. Y Paco Luis Marto toca el bajo con un palo y un barreño de los de drenar la sangre en las matanzas. No es nada fashionable. ¿Cómo se explica entonces el interés generado por el trío andaluz?


Lüger / Concrete Light

[escolta’l]

El segon disc de Lüger no em va entrar a la primera ni a al segona. Després d’un primer disc homònim que m’havia agradat molt, aquest successor em va semblar més aviat ensopit. Sort que el temps ho cura tot i més encara un bon directe que et faci redescobrir cançons i obrir els ulls. I mireu-lo ara, entre la crème de la crème del 2011.

Puscifer / Conditions of My Parole

[escolta’l]

La gran sorpresa del 2011. Qui hauria dit que aquell projecte que va començar amb un nefast primer disc titulat “V” is for Vagina acabaria oferint-nos un notable segon capítol com és Conditions of My Parole? Suposo que mai es pot subestimar Maynard James Keenan.

The Black Keys / El Camino

[escolta’l]

El disc omnipresent en totes les llistes hagudes i per haver. I això que no porta ni un mes oficialment al mercat. Una col·lecció de grans cançons encapçalades per hits com Lonely Boy, probablement la cançó més enganxosa de l’any.

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

També mereixen menció altres discs com per exemple el nou treball de LisaböAnimalia Lotsatuen Putzua [escolta’l], que ves a saber si amb més temps hagués aparegut en un lloc més destacat; El primer disc dels mallorquins Gran Amant [escolta’l] o l’últim de Kasabian, Velociraptor! [escolta’l], que tot i tenir grans cançons s’acaba cremant massa ràpid. En el terreny més ballable cal destacar un dels discs de l’estiu, el nou de Los Tiki Phantoms, Mueven el esqueleto [escolta’l]; el segon LP de Los Teleplásticos, …Cataplasma!!! [escolta’l i descarrega’l], i, en un terreny més brut, el Not Yet [escolta’l] dels Monotonix, que per desgràcia es van separar al cap de poc de treure’l.

Eric Fuentes va fer que m’agradés momentàniament un gènere que m’acostuma a dir ben poca cosa amb Eric Fuentes & El Mal [escolta’l]; Mazoni no em va desagradar gens amb el tranquil Fins que la mort ens separi [escolta’l], i The Last 3 Lines han firmat un segon LP destacable amb Visions from Oniria [escolta’l]. Una altra cosa bona de l’any han estat les propostes que han anat arribant al correu de l’illa dels monstres (gràcies a tothom!), entre les que destaco Spit of a Star [escolta’l] dels Unborn.

Però no tot han estat alegries. Com ja vaig comentar anteriorment, Radiohead m’han decebut. The King of Limbs no és un desastre però tampoc és del nivell que s’espera d’uns monstres com els britànics, capaços de fer el que han fet durant la seva carrera. Ara, que per decepció l’últim treball de Lagartija Nick, Zona de conflicto. Sempre espero amb ganes nou material d’un grup totalment infravalorat i amb vocació innovadora, però aquest cop no han aconseguit despertar-me cap tipus de motivació.

I ja per acabar, aquest 2011 he confirmat que els grups que en teoria m’haurien d’agradar i no em diuen res segueixen sense despertar-me interès. Començant per Mastodon, que amb els avanços del seu últim disc, The Hunter, m’havien omplert d’esperança però que un cop amb tot el disc escoltat segueixo pensant que no estan fets per mi. Dream Theater, Opeth, Mogwai, Explosions in the Sky i Battles són altres grups que seguiran pertanyent a aquest peculiar cercle personal tot i haver tret disc enguany i haver convençut a crítica i públic en la majoria de casos. Què hi farem.

Us deixo amb una llista a Grooveshark amb una selecció de cançons (no totes les que he volgut perquè n’hi ha que no es troben a GS) dels discs referenciats avui i algun que altre tema extra. Com a premi per als que heu arribat fins aquí, que teniu molt mèrit:

Llista a Grooveshark

Ui sí, el 2011

L’any que ve més. Demà més.

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Ui sí, el 2011 (I): sense èpica

Ui sí, el 2011 (II): premis M.I.M

Ui sí, el 2011 (III): 2011, any Super 8 i super ple

Ui sí, el2011 (IV): extractes especial entrada 2012

Ui sí, el 2011 (V): 2011 de sobre i amb sacarina

Ui sí, el 2011 (VI): selecció discogràfica (una més)


S’escolta a l’illa: juliol/agost 2011

Aquesta és la selecció musical dels mesos de juliol i agost feta al Facebook de l’illa dels monstres. No sabeu de què va aquest invent? Llegiu aquest post. Si us fa mandra anar link per link, podeu accedir a una playlist feta via Grooveshark. Això sí, no hi són totes les cançons, només les que hem pogut trobar en aquesta plataforma. Hem intentat fer la llista a Spotify però el % de cançons trobades era encara més trist.

001 / Danananananaykroyd – Glee Cells Trade (2011) / La gent parla de hype i tenen una pinta de nerds-modernos que no s’aguanten. Però com s’enganxen els del nom impronunciable. La cançó és del seu darrer disc, There is a Way.

‎002 / …And You Will Know Us By the Trail of Dead – Summer of all Dead Souls (2011) / Tot i que ja porten uns quants anys de trajectòria, el Tao of the Dead, publicat enguany, és el primer disc dels Trail of Dead que m’ha cridat realment l’atenció. Aquest n’és el single.

‎003 / Korn – Here to Stay (2002) / Haver escollit avui una cançó d’aquests exponents del nu-metal és fruit de la cadena <vaig a un bar on posen els singles ultratípics de grups de finals dels 90 – sessió revival a l’endemà al matí – “ens fem grans”>. Personalment, Here to Stay marca el punt en què vaig deixar de seguir el grup.

004 / Commando 9mm – Cuidado con los lunes (1990) / El panorama d’un dilluns a les xarxes socials és demolidor. Gent adormida, amb poques ganes de pencar i lamentant-se del llarg camí laboral que els queda fins divendres a la tarda. Aneu amb compte amb els dilluns, encara que siguin de juliol i semblin menys perillosos.

005 / Guadalupe Plata – Lorena (2011) / El trio d’Úbeda ha tret un dels millors discos d’enguany a base de blues brut d’ànima punk (posats a posar etiquetes…). Lorena és una de les cançons més destacades d’aquest llarga durada titulat amb el nom del grup.

‎006 / Them Crooked Vultures – Caligulove (2009) / Mentre esperem el segon disc de la banda formada per Josh Homme, Dave Grohl i John Paul Jones, recuperem una cançó del primer LP del grup.

‎007 / Kuraia – Bidaiatzen (2001) / Avui toca recordar els grandíssims Kuraia, un projecte que només havia de tindre un disc de vida però que finalment va acabar produint dos àlbums i un EP. Pràcticament totes les seves cançons són dignes de ser destacades, però avui ens quedem amb Bidaiatzen per haver estat, en el seu moment, la nostra porta d’entrada a l’univers Kuraia. Els trobem a faltar.

008 / Maybeshewill – Farewell Sarajevo (2011) / Cançó que marca un dels moments més apoteòsics de l’últim disc de Maybeshewill, un dels grups més destacats de l’onada post-rock instrumental.

‎009 / Inem Kilers – Agosto en la ciudad (2003) / La tria d’avui es justifica amb el títol de la cançó, una peça instrumental d’aquests terrassencs que habitualment practiquen el punk però que en aquesta ocasió ens ofereixen uns ritmes molt més pausats i aptes per a una tarda xafogosa i apàtica d’agost.

‎010 / Mr. Bungle – None of Them Knew They Were Robots (1999) / Crec que ja hem recomanat Mr. Bungle en totes les xarxes socials i espais virtuals on l’illa dels monstres és present. Cada estiu recomanem el disc California, però és que no hi podem fer més. Som així de pesats i insistents. Una obra tan genial necessita ser recuperada periòdicament, i més quan ens trobem en l’època de l’any que millor li escau.

‎011 / The Zombies – What More Can I Do? (1964) / Que on havíem estat tants dies sense posar la cançó del dia? Doncs fent un viatge en el temps per recuperar clàssics com aquest de The Zombies.

012 / Pure Reason Revolution – Bullitts Dominae (2006) / Via Twitter llegim que Pure Reason Revolution se separen. No ho lamentem: a l’illa no els coneixíem. Cliquem la cançó recomanada que acompanya el tweet i resulta que no està gens malament. Decidim que sigui la cançó d’avui.

013 / Diablo Swing Orchestra – A Tap Dancer’s Dilemma (2009) / La wikipedia defineix la música d’aquests suecs com una mescla de metal, jazz, opera i swing. El resultat d’aquesta combinació són temes tan ballables (cadascú que ho faci a la seva manera) com la cançó d’avui.

‎014 / Queens of the Stone Age – Mosquito Song (2002) / Els QOTSA també saben fer grandioses cançons quan deixen de banda les guitarres elèctriques.

‎015 / Radiohead – Life in a Glass House (2001) / Al final de l’Amnesiac hi trobem aquesta joia, una d’aquelles cançons que semblen amagar-se durant anys fins que, per fi, en descobreixes tot el seu poder. On havies estat tot aquest temps?

016 / Fear Factory – Self Bias Resistor (1995) / Després de dos cançons tranquil·les és bon moment per posar en marxa la metralleta de Raymond Herrera i activar-nos.

017 / Turbowolf – A Rose for the Crows (2011) / El videoclip d’aquesta cançó és una de les millors aproximacions a l’estètica dels vídeos dels 80 que hem vist, sobretot en tema d’il·luminació i realització. Pel que fa a la cançó, és un avanç del disc de debut dels Turbowolf, que veurà la llum l’11-11-11 i que, com podem comprovar, promet ser una bomba sonora.

018 / The Misfits – Attitude (1978) / Quanta gent haurà vist trilions de cops la famosa calavera dels Misfits però no haurà escoltat ni una cançó seva? Per si algú se sent identificat amb aquesta situació, avui us proposem una cançó dels de Nova Jersey.

019 / Mastodon – Curl of the Burl (2011) / A finals de setembre surt el nou disc de Mastodon, un grup que m’atreviria a qualificar ja de culte tot i que personalment (i incomprensiblement per a alguns) no m’han acabat d’enganxar mai. Però les coses poden canviar amb aquest nou treball gràcies a l’evolució sonora que sembla que han experimentat si hem de fer cas als dos avançaments que han fet fins ara.