S’escolta a l’illa (III): novembre/desembre 2011

Aquí teniu recopilada la selecció musical feta durant aquests darrers dos mesos a la pàgina de facebook de l’illa dels monstres. També hi ha una llista creada a Grooveshark, però no hi han totes les cançons. Els textos d’aquest post van ser escrits el dia en què es va publicar la cançó a Facebook.

>> De què va això?

>> S’escolta a l’illa (I): juliol/agost 2011

>> S’escolta a l’illa (II): setembre/octubre 2011

█████████████████████████████████████

036 / Berri Txarrak – Albo-Kalteak (2011) / Avui la tria era ben fàcil i quasi obligada. A mitja tarda es publicava aquesta cançó que serveix com a aperitiu del nou disc de Berri Txarrak, Haria. Encara l’estem processant.

037 / La Polla Records – Europa (1992) / Ara que Europa està tan de moda és bon moment per recuperar una cançó d’aquests clàssics del punk. No és ni de bon tros un dels seus temes més coneguts però La Polla tenia molt bona teca amagada entre èxit i èxit. Si hi pareu atenció, la lletra us remetrà a l’actualitat tot i estar escrita fa quasi vint anys. Com sempre passa, no? Al cap i a la fi les coses no canvien tant…

‎038 / Black Sabbath – Sabbath Bloody Sabbath (1973) / Ja és oficial: el 2012 tindrem nou disc i gira mundial de la formació original de Black Sabbath.

‎039 / Animal Collective – In the Flowers (2009) / Avui ens posarem modernos, i és que un dia com el d’avui convida a escoltar una cançó tan bona com aquesta dels ultravenerats Animal Collective. No som grans fans dels de Baltimore però això és un temazo en tota regla.

‎040 / The Doors – People are Strange (1967) / Quan ets estrany ningú no recorda el teu nom.

‎041 / You Slut! – MyBloodyJesusExplorerOnFire (2008) / Un matí qualsevol i sense saber ben bé com, topes amb una banda com els nord-americans You Slut! i t’alegren el dia. Math-rock contundent i directe.

042 / Black Math Horseman – Tyrant (2009) / A la web de Tee-Pee Records parlen d”ambient post-doom’ i ‘alchemic psych-rock’ a l’hora de definir la música dels Black Math Horseman. Naltros ens limitarem a destacar la hipnòtica obscuritat del que de moment és el seu únic disc, Wyllt.

043 / Puscifer – Conditions of My Parole (2011) / Cap persona amb dos dits de front s’esperava res de bo del segon disc de Puscifer després d’un LP de debut tan oblidable com va ser aquell ‘”V” for Vagina’ (2007). Però suposo que mai pots donar res per perdut quan parlem d’un projecte del senyor Maynard J. Keenan (ja sigui vinícola o musical): el segon treball dels nord-americans ha estat una de les sorpreses de l’any. Us deixem amb la cançó que dóna nom al disc interpretada en directe al programa de David Letterman. Així veieu les pintes i el ball del Maynard.

044 / Barricada – La hora del carnaval (versió en viu inclosa al ‘Doble Directo’, 1990) / Enrique Villarreal ‘El Drogas’ va anunciar ahir que deixa Barricada. Des d’aquí un petit homenatge per rememorar les grans nits viscudes gràcies, en gran part, a ell. Bola extra.

045 / Karen O + Trent Reznor + Atticus Ross – Immigrant Song (2011) / D’aquí poc més d’un mes s’estrena l’adaptació que David Fincher ha fet de la primera part de la saga literària Millennium. Els encarregats de la banda sonora tornen a ser Trent Reznor i Atticus Ross, que en el tema que us proposem avui compten amb Karen O per fer aquesta versió del clàssic de Led Zeppelin. Quants noms de pes en tantes poques paraules, no? Aquí teniu el trailer amb una versió més thrash.

046 / Corizonas – The Falcon Sleeps Tonight (2011) / L’híbrid resultant de la fusió de Los Coronas i Arizona Baby ha engendrat una de les sorpreses d’aquest 2011.

047 / Hotel + Miren Iza – Não es tu, Faculdade de Sentir (2010) / La cançó d’avui forma part del disc d’homenatge al cantautor basc Mikel Laboa editat l’any passat sota el nom de ‘Txinaurriak’. La versió que fan Hotel i Miren Iza és la d’un fado que Mikel Laboa va fer a partir d’un poema en portuguès de Joseba Sarrionandia. Aquí teniu la cançó original.

‎048 / The Mothers of Invention – Trouble Every Day (1966) / Avui es compleixen 71 anys del naixement de Frank Zappa. Crec que no és necessari dir res més.

Black Sabbath / Live in Paris 1970 (concert sencer)

Que pengin concerts sencers a YouTube serà la perdició per a alguns. L’oferta és més que àmplia, però avui ens quedarem amb aquesta actuació dels Black Sabbath en la seva època inicial, quan només tenien dos discos editats: Black Sabbath i l’obra mestra Paranoid. El concert és a l’Olympia de París.  Que ho disfruteu:

Aquest és el repertori amb els enllaços a cada punt del vídeo (info extreta de la descripció del vídeo a YouTube)

1. Introduction [00:00]
2. Paranoid [01:51]
3. Hand Of Doom [05:00]
4. Rat Salad [11:52]
5. Iron Man [13:15]
6. Black Sabbath [19:40]
7. Intermission [29:19]
8. N.I.B. [31:13]
9. Behind The Wall Of Sleep [36:45]
10. War Pigs [42:40]
11. Fairies Wear Boots [51:00]

[Imatge de la capçalera: Facebook oficial de Black Sabbath]

Núria Feliu: la donzella industrial

L’aprofitis al màxim o intentis evitar-lo, el Nadal acaba resultant carregós. Ja sigui en el bon sentit (amb les panxes farcides de torrons i canelons com si fóssim porcs destinats a l’escorxador ) o en el no tan bo (fins dalt dels anuncis de perfums i dels ornaments infectes de la porta del veí). Per no fer la cosa encara més pesada, val més no parlar durant uns dies ni de guitarristes psicodèlics ni de grups d’avantguarda experimental que fan música llimant les ungles amb les portes de la furgoneta. Busquem entreteniment, diversió per a tota la família:

MUSIC MAP

La cosa és simple: introdueixes un grup que t’agradi molt i la pàgina te’l situa al centre d’un mapa amb una sèrie de recomanacions al voltant. Com més similar siguin els estils, més a prop estaran els noms. Ideal per trobar grups nous, també ideal per trobar barates imitacions dels teus ídols. (També hi ha mapes de llibres i de pel·lícules).

MAP OF METAL

Posem-nos durs. Quants cops haurem sentit menysprear un grup que ens apassiona amb un simple i atrevit “tots aquests grups són iguals: soroll i crits”. Maleïts heretges! Com si el blackened crust tingués molt a veure amb el traditional doom metal! Què bé que aniria en aquests casos la versió impresa del Map of Metal, una eina molt elaborada que ens separa per dècades i ens uneix amb cadenes els estils que ragen de la font única: el heavy metal dels Black Sabbath.

La pàgina està tan treballada que de cada estil en pots escoltar unes quantes cançons de grups representatius, si bé en molts dels casos la tria de cançons és prou subversiva. Des dels jèvits més puristes fins als metaleros de finals dels noranta més blasfems, passant pels aficionats als autèntics grups bons del gènere, tothom que algun cop s’hagi vist atret pel so dur pescarà alguna cosa bona i nova al mapa.

6 DEGREES OF BLACK SABBATH

Sabeu aquella teoria que diu que tot ésser humà esta connectat amb qualsevol altre ésser humà viu de la Terra en no més de sis passos? És a dir, que mitjançant les nostres coneixences i contactes, podem arribar a Osama Bin Laden o al pigmeu més alt de l’Àfrica amb menys de 5 intermediaris. Doncs bé, amb la música també passa. I no parlem d’unir Melendis amb Orejasdevangogh. Ni tan sols de Santajustaklans amb Tresmásdoses. Estem parlant d’unir extrems. Teòrics extrems. Atenció a les següents relacions (clicant veureu com s’arriba a relacionar-los):

The Mars Volta i Mariah Carey: 7 passos de separació

The Dillinger Escape Plan i Julio Iglesias: 4 passos de separació

Fear Factory i Núria Feliu: 4 passos de separació

Iron Maiden i Mocedades: 2!!!! passos de separació

No ho dubteu, Núria Feliu escolta això a casa seva:

Ep! Aquest post està dedicat a la comunitat jèvit de Twitter, font inesgotable d’enllaços d’aquest estil i d’algunes de les relacions que he enllaçat. Fan banyes i criden, però són bona gent. En el fons. Espero.

Foto de portada: Berta Ruiz / Revista Cambrils