Napalm Death Cab For Cutie

Quin matí més mogut a Twitter. Passions, celebracions, indignacions i riallades. I tot això per les confirmacions que el Primavera Sound ha fet de cara a l’edició de 2012. Als noms de Björk, Franz Ferdinand o Death Cab For Cutie (anunciats fa unes setmanes) se n’hi havien d’afegir uns quants més avui a les 12:30. Però des d’hores abans ja se sabia que no serien uns noms qualsevol. Un dels responsables del Primavera a través del seu twitter, @gabiruizps, havia començat a crear expectació amb el hashtag #bandasjevisPS12. El Primavera amb grups heavy? O és que serien confirmacions sonades? Semblava que la segona opció seria la més lògica, tot i que les apostes per uns Slayer o fins i tot el projecte esperpèntic entre Lou Reed i Metallica ja estaven sobre la taula (o el timeline).

Harvey Milk, Melvins, Orthodox, Liturgy, Sleep, Wolves in the Throne Room, Napalm Death i Mayhem han estat finalment els grups confirmats, deixant-nos bocabadats gairebé a tots els que estàvem pendents de cada tweet de l’organització. No són heavy tal qual, però sí que hi ha unes bones dosis de doom, grindcore, black metal, noise rock i grunge entre tot aixìo. Les reaccions no han tardat massa en arribar i en poc més d’una hora Napalm Death, Primavera Sound i PS12 ja eren trending topic gràcies a tweets que es poden classificar bàsicament en 3 categories:

  1. Tweets de gent indignada que es preguntava què fer amb l’abonament que ja tenien comprat des d’abans que se sabés el line-up.
  2. Tweets de gent celebrant l’amplitud de mires del festival
  3. Tweets de gent que preveia que Björk o el cantant de Franz Ferdinand no acabaran el festival sense ser degudament empalats o apallissats pels membres o seguidors de Napalm Death.

Amb els de la categoria 3 m’he fet un fart de riure i m’he hagut de contenir per no fer-ne retweets compulsius. Gent així és necessària a Twitter. Els de la categoria 1 suposo que els puc entendre posant-me en el seu lloc, però són els de la categoria 2 amb qui em sento més identificat.  El PS és un pepino de festival, això ho sap tothom. Però la grandesa d’un festival no només es mesura amb noms, també amb actituds i filosofies. I per mi que s’hagin atrevit a portar grups que en principi tan poc tenen a veure amb el que tothom esperava em sembla digne d’aplaudir, i això que la majoria dels grups confirmats avui no m’apassionen precisament. Em trauria el barret si tingués el costum de portar-ne.

I dic això ara sabent que fa 8 o 9 anys potser ho hagués trobat una autèntica aberració. Parlo de quan m’agradaven uns estils de música (més aviat contundents) i creia que segons quines coses era blasfèmia barrejar-les o fins i tot escoltar-les. Per sort la gent evolucionem (com a mínim un % del total). Per això la idea de veure Death Cab For Cutie i a continuació Napalm Death no em sembla una incongruència del tot. Tot i que entenc que pugui molestar. Si tingués cada any el millor festival de math-rock instrumental al costat de casa i un any m’hi posessin deu grups de rumba-fusió-delbonrotllet segurament també m’indignaria i sortiria al carrer a cremar contenidors.

Però deixem la rumba i centrem-nos en la música. Què poden aportar aquestes confirmacions? Doncs que gent que mai s’hauria ni tan sols plantejat arribar a tenir en compte una més mínima possibilitat d’anar al Primavera Sound ara potser hi vagi (qui sap). I un cop allà descobreixi grups que mai hauria pensat que podrien arribar a sonar bé. O que uns modernos puguin comprovar que segons quines coses no són tan monstruoses com les poden pintar. O potser res de tot això passarà i hi anirà la meitat de gent. Però aquests riscos són els que personalment valoro. Ja sigui en festivals, en grups que refusen estancar-se o en directors de cine que decideixen tirar endavant projectes només pel fet que hi creuen i sense por a la pluja de crítiques. I tot això ho fan quan estan a dalt de tot, desafiant la dita de “si una cosa funciona bé no la toquis“. Què hi farem, m’agraden aquestes coses.

I per acabar, un recull de tweets:

@baithro Melenudos que necesitaban a Napalm Death en el cartel del #PS12 para poder ir a ver a Bjork sin tener que dar explicaciones.

@feticeira_org Gracias de nuevo #PS12 por las risas de leer a “indies” y “metaleros” indignados.Las tribus urbanas siguen estando en la cabeza de la gente.

@elPiter Atención Modernos del #PS12: Se alquila chaqueta tejana convertida en chaleco, con parche de Pantera en toda la espalda para no desentonar.

@subnoise Batalla de barbas indies vs barbas stoner en el @primavera_sound

@Manelmourning Venga, una porra. ¿Quién va a partirle primero la cara al cantante de Franz Ferdinand? ¿Uno de Napalm Death o uno de Mayhem? 

@queprimor 22:00 Napalm Death – 23:00 Björk – 23:05 Napalm Death empalan a Björk – 23:06 Mayhem

Jo el que veig és que hi haurà molts modernos de postal (una part del públic habitual del PS) que hauran de fingir que els agrada el black metal o que sempre han admirat les propostes de grindcore. D’això se’n diu posar a prova la fidelitat a un estil de vida.

Núria Feliu: la donzella industrial

L’aprofitis al màxim o intentis evitar-lo, el Nadal acaba resultant carregós. Ja sigui en el bon sentit (amb les panxes farcides de torrons i canelons com si fóssim porcs destinats a l’escorxador ) o en el no tan bo (fins dalt dels anuncis de perfums i dels ornaments infectes de la porta del veí). Per no fer la cosa encara més pesada, val més no parlar durant uns dies ni de guitarristes psicodèlics ni de grups d’avantguarda experimental que fan música llimant les ungles amb les portes de la furgoneta. Busquem entreteniment, diversió per a tota la família:

MUSIC MAP

La cosa és simple: introdueixes un grup que t’agradi molt i la pàgina te’l situa al centre d’un mapa amb una sèrie de recomanacions al voltant. Com més similar siguin els estils, més a prop estaran els noms. Ideal per trobar grups nous, també ideal per trobar barates imitacions dels teus ídols. (També hi ha mapes de llibres i de pel·lícules).

MAP OF METAL

Posem-nos durs. Quants cops haurem sentit menysprear un grup que ens apassiona amb un simple i atrevit “tots aquests grups són iguals: soroll i crits”. Maleïts heretges! Com si el blackened crust tingués molt a veure amb el traditional doom metal! Què bé que aniria en aquests casos la versió impresa del Map of Metal, una eina molt elaborada que ens separa per dècades i ens uneix amb cadenes els estils que ragen de la font única: el heavy metal dels Black Sabbath.

La pàgina està tan treballada que de cada estil en pots escoltar unes quantes cançons de grups representatius, si bé en molts dels casos la tria de cançons és prou subversiva. Des dels jèvits més puristes fins als metaleros de finals dels noranta més blasfems, passant pels aficionats als autèntics grups bons del gènere, tothom que algun cop s’hagi vist atret pel so dur pescarà alguna cosa bona i nova al mapa.

6 DEGREES OF BLACK SABBATH

Sabeu aquella teoria que diu que tot ésser humà esta connectat amb qualsevol altre ésser humà viu de la Terra en no més de sis passos? És a dir, que mitjançant les nostres coneixences i contactes, podem arribar a Osama Bin Laden o al pigmeu més alt de l’Àfrica amb menys de 5 intermediaris. Doncs bé, amb la música també passa. I no parlem d’unir Melendis amb Orejasdevangogh. Ni tan sols de Santajustaklans amb Tresmásdoses. Estem parlant d’unir extrems. Teòrics extrems. Atenció a les següents relacions (clicant veureu com s’arriba a relacionar-los):

The Mars Volta i Mariah Carey: 7 passos de separació

The Dillinger Escape Plan i Julio Iglesias: 4 passos de separació

Fear Factory i Núria Feliu: 4 passos de separació

Iron Maiden i Mocedades: 2!!!! passos de separació

No ho dubteu, Núria Feliu escolta això a casa seva:

Ep! Aquest post està dedicat a la comunitat jèvit de Twitter, font inesgotable d’enllaços d’aquest estil i d’algunes de les relacions que he enllaçat. Fan banyes i criden, però són bona gent. En el fons. Espero.

Foto de portada: Berta Ruiz / Revista Cambrils