S’escolta a l’illa: juliol/agost 2011

Aquesta és la selecció musical dels mesos de juliol i agost feta al Facebook de l’illa dels monstres. No sabeu de què va aquest invent? Llegiu aquest post. Si us fa mandra anar link per link, podeu accedir a una playlist feta via Grooveshark. Això sí, no hi són totes les cançons, només les que hem pogut trobar en aquesta plataforma. Hem intentat fer la llista a Spotify però el % de cançons trobades era encara més trist.

001 / Danananananaykroyd – Glee Cells Trade (2011) / La gent parla de hype i tenen una pinta de nerds-modernos que no s’aguanten. Però com s’enganxen els del nom impronunciable. La cançó és del seu darrer disc, There is a Way.

‎002 / …And You Will Know Us By the Trail of Dead – Summer of all Dead Souls (2011) / Tot i que ja porten uns quants anys de trajectòria, el Tao of the Dead, publicat enguany, és el primer disc dels Trail of Dead que m’ha cridat realment l’atenció. Aquest n’és el single.

‎003 / Korn – Here to Stay (2002) / Haver escollit avui una cançó d’aquests exponents del nu-metal és fruit de la cadena <vaig a un bar on posen els singles ultratípics de grups de finals dels 90 – sessió revival a l’endemà al matí – “ens fem grans”>. Personalment, Here to Stay marca el punt en què vaig deixar de seguir el grup.

004 / Commando 9mm – Cuidado con los lunes (1990) / El panorama d’un dilluns a les xarxes socials és demolidor. Gent adormida, amb poques ganes de pencar i lamentant-se del llarg camí laboral que els queda fins divendres a la tarda. Aneu amb compte amb els dilluns, encara que siguin de juliol i semblin menys perillosos.

005 / Guadalupe Plata – Lorena (2011) / El trio d’Úbeda ha tret un dels millors discos d’enguany a base de blues brut d’ànima punk (posats a posar etiquetes…). Lorena és una de les cançons més destacades d’aquest llarga durada titulat amb el nom del grup.

‎006 / Them Crooked Vultures – Caligulove (2009) / Mentre esperem el segon disc de la banda formada per Josh Homme, Dave Grohl i John Paul Jones, recuperem una cançó del primer LP del grup.

‎007 / Kuraia – Bidaiatzen (2001) / Avui toca recordar els grandíssims Kuraia, un projecte que només havia de tindre un disc de vida però que finalment va acabar produint dos àlbums i un EP. Pràcticament totes les seves cançons són dignes de ser destacades, però avui ens quedem amb Bidaiatzen per haver estat, en el seu moment, la nostra porta d’entrada a l’univers Kuraia. Els trobem a faltar.

008 / Maybeshewill – Farewell Sarajevo (2011) / Cançó que marca un dels moments més apoteòsics de l’últim disc de Maybeshewill, un dels grups més destacats de l’onada post-rock instrumental.

‎009 / Inem Kilers – Agosto en la ciudad (2003) / La tria d’avui es justifica amb el títol de la cançó, una peça instrumental d’aquests terrassencs que habitualment practiquen el punk però que en aquesta ocasió ens ofereixen uns ritmes molt més pausats i aptes per a una tarda xafogosa i apàtica d’agost.

‎010 / Mr. Bungle – None of Them Knew They Were Robots (1999) / Crec que ja hem recomanat Mr. Bungle en totes les xarxes socials i espais virtuals on l’illa dels monstres és present. Cada estiu recomanem el disc California, però és que no hi podem fer més. Som així de pesats i insistents. Una obra tan genial necessita ser recuperada periòdicament, i més quan ens trobem en l’època de l’any que millor li escau.

‎011 / The Zombies – What More Can I Do? (1964) / Que on havíem estat tants dies sense posar la cançó del dia? Doncs fent un viatge en el temps per recuperar clàssics com aquest de The Zombies.

012 / Pure Reason Revolution – Bullitts Dominae (2006) / Via Twitter llegim que Pure Reason Revolution se separen. No ho lamentem: a l’illa no els coneixíem. Cliquem la cançó recomanada que acompanya el tweet i resulta que no està gens malament. Decidim que sigui la cançó d’avui.

013 / Diablo Swing Orchestra – A Tap Dancer’s Dilemma (2009) / La wikipedia defineix la música d’aquests suecs com una mescla de metal, jazz, opera i swing. El resultat d’aquesta combinació són temes tan ballables (cadascú que ho faci a la seva manera) com la cançó d’avui.

‎014 / Queens of the Stone Age – Mosquito Song (2002) / Els QOTSA també saben fer grandioses cançons quan deixen de banda les guitarres elèctriques.

‎015 / Radiohead – Life in a Glass House (2001) / Al final de l’Amnesiac hi trobem aquesta joia, una d’aquelles cançons que semblen amagar-se durant anys fins que, per fi, en descobreixes tot el seu poder. On havies estat tot aquest temps?

016 / Fear Factory – Self Bias Resistor (1995) / Després de dos cançons tranquil·les és bon moment per posar en marxa la metralleta de Raymond Herrera i activar-nos.

017 / Turbowolf – A Rose for the Crows (2011) / El videoclip d’aquesta cançó és una de les millors aproximacions a l’estètica dels vídeos dels 80 que hem vist, sobretot en tema d’il·luminació i realització. Pel que fa a la cançó, és un avanç del disc de debut dels Turbowolf, que veurà la llum l’11-11-11 i que, com podem comprovar, promet ser una bomba sonora.

018 / The Misfits – Attitude (1978) / Quanta gent haurà vist trilions de cops la famosa calavera dels Misfits però no haurà escoltat ni una cançó seva? Per si algú se sent identificat amb aquesta situació, avui us proposem una cançó dels de Nova Jersey.

019 / Mastodon – Curl of the Burl (2011) / A finals de setembre surt el nou disc de Mastodon, un grup que m’atreviria a qualificar ja de culte tot i que personalment (i incomprensiblement per a alguns) no m’han acabat d’enganxar mai. Però les coses poden canviar amb aquest nou treball gràcies a l’evolució sonora que sembla que han experimentat si hem de fer cas als dos avançaments que han fet fins ara.

Anuncis

Núria Feliu: la donzella industrial

L’aprofitis al màxim o intentis evitar-lo, el Nadal acaba resultant carregós. Ja sigui en el bon sentit (amb les panxes farcides de torrons i canelons com si fóssim porcs destinats a l’escorxador ) o en el no tan bo (fins dalt dels anuncis de perfums i dels ornaments infectes de la porta del veí). Per no fer la cosa encara més pesada, val més no parlar durant uns dies ni de guitarristes psicodèlics ni de grups d’avantguarda experimental que fan música llimant les ungles amb les portes de la furgoneta. Busquem entreteniment, diversió per a tota la família:

MUSIC MAP

La cosa és simple: introdueixes un grup que t’agradi molt i la pàgina te’l situa al centre d’un mapa amb una sèrie de recomanacions al voltant. Com més similar siguin els estils, més a prop estaran els noms. Ideal per trobar grups nous, també ideal per trobar barates imitacions dels teus ídols. (També hi ha mapes de llibres i de pel·lícules).

MAP OF METAL

Posem-nos durs. Quants cops haurem sentit menysprear un grup que ens apassiona amb un simple i atrevit “tots aquests grups són iguals: soroll i crits”. Maleïts heretges! Com si el blackened crust tingués molt a veure amb el traditional doom metal! Què bé que aniria en aquests casos la versió impresa del Map of Metal, una eina molt elaborada que ens separa per dècades i ens uneix amb cadenes els estils que ragen de la font única: el heavy metal dels Black Sabbath.

La pàgina està tan treballada que de cada estil en pots escoltar unes quantes cançons de grups representatius, si bé en molts dels casos la tria de cançons és prou subversiva. Des dels jèvits més puristes fins als metaleros de finals dels noranta més blasfems, passant pels aficionats als autèntics grups bons del gènere, tothom que algun cop s’hagi vist atret pel so dur pescarà alguna cosa bona i nova al mapa.

6 DEGREES OF BLACK SABBATH

Sabeu aquella teoria que diu que tot ésser humà esta connectat amb qualsevol altre ésser humà viu de la Terra en no més de sis passos? És a dir, que mitjançant les nostres coneixences i contactes, podem arribar a Osama Bin Laden o al pigmeu més alt de l’Àfrica amb menys de 5 intermediaris. Doncs bé, amb la música també passa. I no parlem d’unir Melendis amb Orejasdevangogh. Ni tan sols de Santajustaklans amb Tresmásdoses. Estem parlant d’unir extrems. Teòrics extrems. Atenció a les següents relacions (clicant veureu com s’arriba a relacionar-los):

The Mars Volta i Mariah Carey: 7 passos de separació

The Dillinger Escape Plan i Julio Iglesias: 4 passos de separació

Fear Factory i Núria Feliu: 4 passos de separació

Iron Maiden i Mocedades: 2!!!! passos de separació

No ho dubteu, Núria Feliu escolta això a casa seva:

Ep! Aquest post està dedicat a la comunitat jèvit de Twitter, font inesgotable d’enllaços d’aquest estil i d’algunes de les relacions que he enllaçat. Fan banyes i criden, però són bona gent. En el fons. Espero.

Foto de portada: Berta Ruiz / Revista Cambrils