S’escolta a l’illa (V): març/abril 2012

Dos posts seguits de “S’escolta a l’illa” només pot voler dir una cosa: aquest blog està agafant pols. Però no ens lamentarem de la falta de temps per actualitzar i tot això, ni insistirem en intentar convèncer al personal que al maig reemprendrem l’activitat (que en teoria serà així). En fi, prou excuses, aquí teniu l’habitual post de resum de les recomanacions fetes durant els darrers dos mesos  al facebook de l’illa dels monstres. I com sempre hi ha  una llista a Grooveshark amb les cançons. Deu ser el primer cop que hi ha totes les cançons de la llista en aquesta plataforma. Recordeu que les descripcions de cada tema són del dia en què es van publicar les recomanacions, així que pot ser que hi hagi alguna que altra incongruència temporal.

>> De què va això?

>> S’escolta a l’illa (I): juliol/agost 2011

>> S’escolta a l’illa (II): setembre/octubre 2011

>> S’escolta a l’illa (III): novembre/desembre 2011

>> S’escolta a l’illa (IV): gener/febrer 2012

█████████████████████████████████████

063 / Klaxons – Totem on the Timeline (2007) / Cançó del primer disc de Klaxons. Si us agrada proveu amb tot el disc, Myths of the Near Future. És una cançó molt de divendres, molt de donar la benvinguda al cap de setmana.

064 / BATS – Gamma Ray Burst (Second Date) (2009) / Qui deia que el math no és una música ballable? [Escolta el disc]

065 / Rage Against the Machine – Know Your Enemy (1992) / Avui passem de descobriments i subtileses i recuperem un clàssic. Un clàssic de la violència sonora, una cançó on hi col·labora un llavors encara desconegut Maynard James Keenan i que s’inclou en un dels discos més influents dels 90. Què més voleu?

066 / The Dillinger Escape Plan with Mike Patton – When Good Dogs Do Bad Things (2002) / Aquesta setmana ha recaigut en un servidor l’enorme responsabilitat de recomanar el #discojevit de la setmana a Twitter. L’escollit és l’EP que The Dillinger Escape Plan van treure amb l’immens Mike Patton com a vocalista, ja que es trobaven per aquella època sense cantant. La cançó triada és una brutalitat que no sé quants cops hauré recomanat ja. Ah, l’EP es diu Irony Is A Dead Scene, per si algú s’ho vol apuntar.

067 / The Clash – The Magnificent Seven (1980) / Probablement ningú no us recomani mai aquesta cançó per iniciar-vos en el món musical dels The Clash. Un tema que demostra la versatilitat d’Strummer i companyia. Grans!

068 / Anímic – Trenco una branca (2011) / El disc Hannah comença amb aquesta fantàstica peça capaç de generar un clima hipnòtic amb, aparentment, ben poca cosa. [Escolta el disc]

069 / If These Trees Could Talk – Red Forest (2012) / Els qui detesteu el post-rock hauríeu d’abstenir-vos d’escoltar aquesta cançó pertanyent al segon disc d’una banda que sembla obsessionada amb tot allò format per troncs, branques i fulles.

070 / Balago – Adf (2001) / Seguint amb la línia atmosfèrica de les últimes recomanacions recuperem una cançó excepcional, la primera del primer disc dels Balago (Erm). Crec que és pràcticament impossible escoltar aquesta cançó i no tindre ganes d’agafar una càmera i il·lustrar-la amb la infinitat d’imatges que ens evoca. Per quedar-se totalment absort durant vuit minuts. [Escolta el disc]

071 / Deftones – Digital Bath (2000) / En el seu dia em va costar una eternitat tolerar Deftones però al final ho vaig aconseguir, i en part va ser gràcies a cançons com la que proposem avui, pertanyent al seu tercer treball, White Pony. Més enllà d’aquest disc els vaig deixar de seguir, tot i que han sabut mantenir el respecte i afecte de crítica i públic, deixant ja molt enrere aquella etiqueta de “pares del nu metal” que durant tant temps van haver de carregar.

Anuncis

Descàrrega > El mix de Foehn Records

Foehn Records és una discogràfica independent de Barcelona que té per objectiu apostar pel vessant menys tradicional del pop, el rock i l’electrònica. Aquesta és la declaració d’intencions que podem llegir a la seva pàgina web, d’on podeu descarregar de manera totalment lliure un recopilatori amb 17 cançons de 17 grups del segell:

 

> Foehn Mix tracklist

> Descàrrega directa de Foehn Mix

 

De tot aquest reguitzell de grups només tinc controlats els Balago, imprescindibles si el que t’agrada és deixar-te endur per atmosferes sonores totalment evocadores [a l’illa havíem parlat d’ells aquí i aquí]. De la quinzena llarga restant destaquen algunes formacions que no ens són desconegudes del tot com per exemple El Gos Binari o Tannhäuser.

En tot cas, i després de fer un parell de repassades inicials al recopilatori, queda clar que la música que predomina en els grups de Foehn és la ideal per ambientar els moments del dia en què tot el que has fet o t’ha passat es difumina en un segon pla. Música per prendre amb tranquil·litat i ganes de descobrir detalls en cada escolta.

Foehn Records compleix enguany 10 anys de recorregut i ho celebren amb un concert a la sala [2] de l’Apolo de Barcelona en què actuaran 13 grups del segell. La cita és el 19 de març. Aquí en teniu el cartell:

 

Recordeu que una altra bona manera de descobrir la música dels grups de Foehn Records és via Spotify. Si busqueu label:foehn podreu escoltar una collada de discos de gups d’aquest segell.