Fira Fem / Aedificatoria (2012)

Arriba la calor i això comença a fer-se insuportable. Només un bon ventilador i la música adequada poden ajudar-nos a combatre les altes temperatures i les humitats asfixiants del clima que ens ha tocat viure. Des de fa dies que a l’illa tenim clar quin serà el disc d’aquest estiu, encara que no sonarà en cap radiofórmula casposa ni segurament el ballareu en cap festa amb els amics. Continua llegint

Agafats de la mà

Les distàncies entre grups, discogràfiques, mitjans de comunicació i públic es redueixen a mesura que la interacció entre ells va creixent. Les xarxes socials, els blogs musicals o les plataformes per escoltar música en streaming són algunes de les eines que han permès aquesta aproximació, fonamental per a bandes i segells independents que volen que la seva música es difongui tant com es pugui. Analitzem quin paper té internet en la realitat de la música allunyada dels circuits més comercials.

Continua llegint

The Last 3 Lines / Visions from Oniria (2011)

Abans de res, mireu-vos aquesta portada durant mig minut i després continuem parlant:

The Last 3 Lines / Visions from Oniria (2011)

Les sensacions que us hagi pogut transmetre aquesta portada segurament coincidiran amb les que tindreu quan escolteu el nou treball dels catalans The Last 3 Lines. Visions from Oniria és un disc capicua, d’anada i tornada. Acaba on comença, però entremig hi experimentem un viatge interplanetari (inclús interestel·lar posats a imaginar) ple de nebuloses, cinturons d’asteroides i planetes inexplorats.

El primer minut del disc correspon a Introlude, una fantàstica introducció que comença sent acústica però a la que se li acaben sumant electricitat i psicodèlia en la millor de les combinacions. Un minut i ens enlairem cap a l’espai. Durant el viatge d’anada sona pel fil musical del nostre imaginari mitjà de transport Your Bruising Charm, amb fusta de hit instantani, i Visions from Oniria, cançó que a banda de batejar tot aquest viatge ens anuncia que hem arribat a la zona de destí i que a partir d’ara toca contemplar el paisatge i experimentar sensacions.

Els nois de The Last 3 Lines ja han demostrat que piloten amb destresa la nau, ara toca veure com es defensen en estàtic. Dels temes directes al moll de l’os passem a la pausa i a la contenció. El nucli central del disc la formen cançons menys immediates, més denses i en les que és més difícil entrar-hi. És possible fins i tot que es produeixi una desconnexió dels viatgers menys entrenats. Personalment encara estic batallant per acabar de descobrir tot el que amaga aquest bloc de cinc cançons que en certa manera em tenen intrigat. En total, vint minuts d’ingravitació fins que Absinthe Minded, un altre tall on l’acústica i el sintetitzador són protagonistes, ens anuncia el següent canvi de fase.

  

És moment de tornar, però a diferència del que passa sovint amb els viatges, això és una bona notícia. No en va, ens tornem a trobar amb peces que atrapen a la primera tal i com passava en el viatge d’anada. Bon exemple d’això és Paradigm of Fools, on la maquinària de la banda torna a funcionar a ple rendiment des del primer segon. Ageless és el pont necessari per afrontar un aterratge que pren forma amb Revelation, una cançó que realment en són dos, ja que al final de la pista hi trobem una petita joia acústica, Insomnia, evocadora d’imatges ja terrestres que tanca aquest cercle que és Visions from Oniria.

Vist tot això, quasi podríem parlar d’un disc sonorament conceptual. Desconec si el grup l’ha concebut com a tal, però el que sí és cert és que d’aquest treball de The Last 3 Lines se’n desprèn solidesa en quant a la seva estructura (no és una simple col·lecció de cançons) i també una voluntat d’aprofundir en les possibilitats d’un so psicodèlic que fa que aquell prometedor i enganxós disc de debut, You are a deep forest (2008), i l’EP Crows (2009) comencin a quedar lluny.

Podeu escoltar, descarregar i comprar el disc des d’aquestes direccions:

>> bandcamp

>> descàrrega directa i oficial

>> pàgina web de la discogràfica Aloud Music

Trobareu el grup a facebook / twitter

Per cert, si els voleu veure en directe, apunteu:

20 gener 12 / Barcelona – Razzmatazz Clubs

21 gener 12 / Tarragona – Sala Zero

Foto de portada: Pablo Diez

Música en pot petit (I)

El món de la música està fent-se seu aquella trillada expressió que atorga doble valor a les coses bones si aquestes són breus. Ja sigui per seguir aquesta filosofia, per temes creatius, limitacions econòmiques o adaptabilitat a internet, cada cop és més habitual que els grups treguin EPs per donar-se a conèixer o com a aperitiu d’un nou treball de llarga durada. El format EP (poques cançons i uns 20 minuts de durada) també és ideal per aprofitar la brutal revifada que ha experimentat el vinil. De fet, no és estrany trobar-se amb EPs que només existeixen en vinil i en format digital. Mort als discos de 57 minuts en suport òptic?

Des del punt de vista de l’oient, l’EP també és un format agraït. Saps que difícilment hi haurà aquell insípid material encabit amb calçador que acaba per desmerèixer les cançons més bones del disc. A més, és habitual que els grups els pengin a internet per (atenció  que ve una expressió que a alguns els farà sagnar les orelles) descarregar gratuïtament, així que més ja no es pot demanar. Punts negatius? Corren el risc de quedar oblidats en pro dels LP a mesura que la discografia del grup va engreixant-se. Ah, i que sovint et deixen amb ganes de més.

Avui us recomanem 4 EP editats durant el darrer any. Alguns són treballs de debut, d’altres de consolidació. Tots els podeu escoltar gratuïtament i, evidentment, tots són altament recomanables. Música concentrada en petites dosis.

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Turbowolf

The Big Cut (2010)

Comencem amb l’últim descobriment que hem fet a l’illa dels monstres. Tenen un disc de llarga durada a punt de sortir (han escollit la cridanera data de l’11-11-11 per traure’l) però l’any passat ja van començar a marcar terreny amb aquest EP ple de potència sonora. Els de Bristol no tenen encara una entrada a Wikipedia però apunten a l’èxit amb una fórmula que enganxa i fa bellugar a parts iguals. Escolteu Ancient Snake i us asseguro que en voldreu més. Cal dir que en el seu dia van permetre baixar-se gratis The Big Cut, però el link ja està més que caducat. De totes formes, no us serà difícil trobar-lo en alguna pàgina d’internet o a Grooveshark.

> escolta el disc a Grooveshark

> myspace de Turbowolf

> facebook de Turbowolf

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Trono de sangre

Deus Ex Machina (2011)

Mugre? Zapatilla?* Sembla que Trono de Sangre, com tants altres grups, defugen la responsabilitat d’adjudicar-se una etiqueta. Podríem encasellar-los dins del hardcore. O potser del hardcore amb tocs de post-hardcore. O una estona de cada cosa. O les dos a la vegada. Sigui com sigui, aquest EP de debut és tan curt com intens i ben treballat. I prou brutal. Dotze minuts que asseguren la segona escolta si us agrada el gènere. Us podeu baixar Deus Ex Machina de manera totalment lliure i gratuïta des del bandcamp del segell Caleiah Records, on també podreu comprar-lo en vinil.

> escolta el disc a Grooveshark

> myspace de Trono de Sangre

> bandcamp de Trono de Sangre (on també podeu escoltar i descarregar l’EP)

> facebook de Trono de Sangre

*així es defineixen a myspace i facebook

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Antigua & Barbuda

Círculo de amigos (2010)

Seguim amb el segell Caleiah Records, que aposta fort per la difusió lliure de la música dels grups que acull. En aquest cas parlem d’un grup, Antigua & Barbuda, que no són uns nouvinguts ni en el camp de la música ni en el dels EP, ja que al seu bancamp en podem trobar fins a tres, a banda d’un split i un llarga durada. Círculo de amigos és per mi la seva obra més interessant. Amb dos cançons deixen clara la seva inquietant proposta liderada per una veu capaç de sembrar la discòrdia entre defensors i detractors i una música lluny d’estructures previsibles. Menció especial mereix l’artwork de l’EP, fet en 3D anaglyph. Podeu baixar-vos i comprar Círculo de Amigos al bandcamp de Caleiah.

> escolta el disc a Grooveshark

> myspace d’Antigua & Barbuda

> bandcamp d’Antigua & Barbuda (des d’on podeu escoltar uns quants discos)

> facebook d’Antigua & Barbuda

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Two Dead Cats

Gatículo indeterminado (2010)

Encara que no estigui considerat explícitament com un EP, el darrer treball dels gironins Two Dead Cats té només 6 cançons i no arriba als 19 minuts de durada, així que també el posem al sac. Fins ara hem escoltat tres discos més o menys sorollosos i més o menys atabaladors. Gatículo indeterminado és una proposta més suau però també amb els seus tocs de ràbia ben mesurada. Després de les bones sensacions de La curisoidad mató al gato [escolta’l a Grooveshark], el nou treball suposa la confirmació d’un grup amb molta personalitat sonora i liderat per una veu femenina que sap moure’s amb solvència pels diferents contexts sonors de la banda. Cançons com Actor secundario exemplifiquen a la perfecció aquesta propietat tan felina de poder ser manyac i esquerp a la vegada. Us podeu baixar el disc (i també comprar-lo, clar) a la pàgina de la discogràfica Aloud Music [enllaç directe de descàrrega].

> web de Two Dead Cats

> myspace de Two Dead Cats

> facebook de Two Dead Cats