S’escolta a l’illa (II): setembre/octubre 2011

Aquí teniu recopilada la selecció musical feta durant aquests darrers dos mesos a la pàgina de facebook de l’illa dels monstres. També hi ha una llista creada a Grooveshark, però no hi han totes les cançons.

>> De què va això?

>> S’escolta a l’illa (I): juliol/agost 2011

‎020 / Airbag – Septiembre aún es verano (2005) / Em sembla que no cal explicar massa el motiu de l’elecció d’aquesta cançó. Consolarà els amants de l’estiu, que veuen com amb l’inici del setembre se’ls escapa la seva època preferida de l’any. Tranquils, per sort o per desgràcia, encara queden tardes de sol.

‎021 / And So I Watch You From Afar – If It Ain’t Broke… Break It (2009) / Portem molts dies volent posar una cançó d’aquesta banda de Belfast però no sabíem acabar de decidir amb quina quedar-nos. Hi ha dies que te n’entren unes i a l’endemà unes altres. Al final ens quedem amb aquest tema del seu primer LP. Post-rock instrumental amb generoses dosis de contundència.

022 / David Bowie – Oh! You Pretty Things (1971) / David Bowie no necessita que el presentem. Només cal que de tant en tant escolteu algun disc seu i disfruteu.

‎023 / Lagartija Nick – Nuevo Harlem (1992) / “En el nuevo Harlem hay taxis con música de Bach, cocodrilos ciegos leen en braille el Financial Times“. Aquest és l’inoblidable començament de la cançó que enceta la primera gran obra dels de Granada, un grup que sembla condemnat a estar infravalorat eternament.

‎024 / The Sound of Animals Fighting – The Heraldic Beak of the Manufacturer’s Medallion (2008) / Cançó inclosa en el tercer i últim treball de l’extint supergrup liderat per Rich Balling (RX Bandits), un disc replet de molt bones cançons articulades sobre un rock canviant i sovint recarregat com exemplifica perfectament el tema d’avui.

‎025 / Ramones – I Just Want to Have Something to Do (1978) / Avui no ens complicarem la vida. Temazo dels Ramones i avall! Aquí en teniu el videoclip.

026 / Tool – Stinkfist (1996) / 17 de setembre de 1996: Tool publica Ænima, el seu segon LP. 15 anys després segueix sent un disc incomparable, tot un referent de la dècada dels 90 i una autèntica obra mestra sonora. Celebrem l’aniversari amb Stinkfist, la primera del disc.

‎027 / HORSE the Band – HORSE the Song (2009) / Què passa si fusionem el hardcore (amb els prefixos i sufixos que vulgueu) amb el so característic dels videojocs de les consoles de 8 bits? Que en surt el nintendocore, surrealista gènere que té els californians HORSE the Band com a un dels seus màxims exponents.

‎028 / The Cheese – Scooby Dude (2005?) / Els catalans Les Aus compleixen tots els requisits per ser considerats un grup de culte: els agrada experimentar amb la música, tenen una discografia una mica caòtica i difícil de seguir i no són excessivament coneguts a casa seva encara que comptin amb un bon currículum de concerts que inclou gires pels Estats Units i la Gran Bretanya. La cançó que us proposem avui és de quan encara s’anomenaven The Cheese. Recomanable també el videoclip, objecte d’aquest article.

029 / Fu Manchu – Mongoose (1999) / Hi ha cançons que guanyen una nova dimensió quan les escoltes conduint. Mongoose n’és un exemple, si bé tot el disc que la conté, Eatin’ Dust, és ideal quan el que t’espera és un bon grapat de quilòmetres d’asfalt.

030 / Charts and Maps – In the Town of Machine (2011) / Un dels descobriments agradables d’aquest 2011 és la banda californiana Charts and Maps, que sense fer gaire soroll han aconseguit fer sonar el seu primer disc, Dead Horse, uns quants cops al meu reproductor. Part de la culpa la tenen cançons com aquesta joia instrumental que agradarà als amants de les cançons llargues i progressives.

‎031 / Russian Circles – Death Rides A Horse (2006) / Cançó del primer disc (Enter) d’aquesta formació de post-rock originària de Chicago que està a punt de publicar el seu quart treball (Empros).

032 / A Perfect Circle – Blue (2003) / Potser esperant un nou disc de Tool que potser no arribarà mai, aquests dies hi ha hagut revival d’A Perfect Circle (un altre projecte amb Maynard J. Keenan a les veus) a l’illa dels monstres. La veritat és que podríem recomanar qualsevol cançó de qualsevol disc, però avui ens quedarem amb Blue, del seu segon disc Thirteenth Step. No us posem el videoclip perquè és bastant cutre i desmereix totalment el tema. Ignore the smoke!

‎033 / Late of the Pier – Focker (2008) / Un altre grup de qui s’espera nou material amb urgència és Late of the Pier, que van meravellar amb el seu debut Fantasy Black Channel, un LP que enganxa en cada segon de la seva durada.

‎034 / Dr Feelgood – She Does It Right (1975) / Comença un cap de setmana amb pròrroga: ballem tots amb Dr Feelgood!

‎035 / Umpah-pah – Novembre (1994) / La millor cançó existent per escoltar una nit de castanyada com la d’avui. I si per això fos poc, és la que obre un disc tan i tan gran com Bordell.

Anuncis

I a la portada… posem-hi una muntanya (Inventaris no absolutistes vol. 1)

L’altre dia estava fent l’habitual ronda d’exploració musical quan vaig topar amb un disc i una portada que em van recordar un dels infinits posts que tinc en ment i que només esperen que un dia tingui ganes d’escriure’ls. L’exploració la feia pel recomanable blog de Los experimentos de Magli, el disc era Silesia, d’un grup que es diu Jeniferever, i la portada és aquesta:

El post que em va retronar al cap va ser el de DISCS AMB MUNTANYES A LA PORTADA. Sembla un tema absurd, oi? Doncs per alguns músics sembla una obsessió. No parlem de músics qualsevol. Ens referim a gups de math-rock, post-rock, i altres gèneres en què l’experimentació i el protagonisme instrumental per sobre de la veu són pilars fonamentals de la seva filosofia. El tercer pilar són les muntanyes? Semblen prou sòlides com per ser-ho.

Però no només el gènere musical és un punt en comú en els discos que veurem a continuació. Pràcticament tots, només un és l’excepció de la regla, són àlbums de debut. És la muntanya un espai iniciàtic? Com que són grups experimentals apunten alt des de bon principi? Perquè no són precisament turonets d’excursió dominical.

Un altre punt en comú, aquest molt més subjectiu: tots mereixen l’oportunitat de ser escoltats. Us penseu que vaig escoltar el de Jeniferever per la descripció que en feien? Negatiu. Només amb la portada ja vaig veure’m empès a escoltar-lo. Seguim amb coincidències: tots són discos de 2005 cap aquí, amb la qual cosa sembla que la muntanya és tendència. Us ho dic jo, que de tendències n’entenc molt.

I un últim apunt que de passada em serveix per inaugurar aquesta nova secció d’Inventaris no absolutistes: no és una llista tancada, ni tan sols és exhaustiva, és fruit d’una estona d’exercitar la memòria. Segur que hi han centenars de portades més amb una muntanya com a protagonista, i més si ens posem a ampliar el ventall de gèneres i a remuntar enrere i recordar discs dels 90, 80, 70 i fins i tot 60. Així que us convido a que n’aneu dient si voleu. Comencem amb el breu inventari de 5 discs recomanables amb muntanya a la portada:

Fura / Mustela Putorius (2010)

Des de Mallorca ens arriba el prometedor debut en forma d’EP de 3 cançons dels Fura, practicants de post-rock instrumental. A la portada no hi veiem neu com en el cas de Jeniferever però sí una gèlida boira.

> bandcamp de Fura, on podeu escoltar l’EP

Toundra / (I) (2008)

I de Mallorca saltem a Madrid per repescar el disc de debut d’un dels grups predilectes de qui escriu aquestes línies. Els Toundra van revolucionar l’any passat el panorama del rock instrumental amb el fantàstic (II), però dos anys abans havien deixat ben clar que serien una banda a tenir molt en compte amb (I). I clar, no hi podia faltar una muntanya a la portada, amb neu inclosa.

> myspace de Toundra



Zu / Carboniferous (2009)

Atenció amants del math amb tints d’avant-grade (sí, aquella combinació tan popular), que aquest disc dels italians Zu us pot interessar. Encara que les veus hi tinguin poc protagonisme compta amb una col·laboració de luxe a la cançó Soulympics: hi canta Mike Patton. I clar, per celebrar-ho van decidir posar una muntanya a la portada. En aquest cas d’un perfil més obtús.

> escolta el disc a Spotify

Black Mountain / Black Mountain (2005)

A veure si ara tothom posarà muntanyes a les portades i uns que la porten al nom no faran el mateix. De fet, és el disc més antic de la llista, així que podem dir que ells van ser abans que els altres. Els canadencs Black Mountain van decidir no ser gaire metafòrics en la porta del seu primer disc. Tampoc és qüestió d’embolicar la troca des de bon començament.

> escolta el disc a Spotify

Late of the Pier / Fantasy Black Channel (2008)

Canviem d’estil de música i també de manera de fer aparèixer unes muntanyes a la portada. Això sí, seguim parlant de discos de debut, en aquest cas d’una d’aquelles obres que t’enganxen de mala manera des del primer cop que les escoltes. Una combinació explosiva d’indie, electrònica i què sé jo quantes coses més que ja compleix tres anys de vida i que convida a demanar a crits un nou disc dels britànics Late of the Pier. Amb muntanya o sense. El 2009 van treure un single, Blueberry, i sabeu què hi apareixia a la portada? Sí, i aquest cop en anaglyph:

> escolta Fantasy Black Channel

> escolta Blueberry

I deixeu-me que coli com a bola extra una altra portada de single. Cotopaxi és un volcà de l’Equador i també un single de The Mars Volta. Aquí en teniu la portada:

Ja només em queda fer una crida als grups del Camp de Tarragona: per quan la Mussara en una portada?