S’escolta a l’illa (III): novembre/desembre 2011

Aquí teniu recopilada la selecció musical feta durant aquests darrers dos mesos a la pàgina de facebook de l’illa dels monstres. També hi ha una llista creada a Grooveshark, però no hi han totes les cançons. Els textos d’aquest post van ser escrits el dia en què es va publicar la cançó a Facebook.

>> De què va això?

>> S’escolta a l’illa (I): juliol/agost 2011

>> S’escolta a l’illa (II): setembre/octubre 2011

█████████████████████████████████████

036 / Berri Txarrak – Albo-Kalteak (2011) / Avui la tria era ben fàcil i quasi obligada. A mitja tarda es publicava aquesta cançó que serveix com a aperitiu del nou disc de Berri Txarrak, Haria. Encara l’estem processant.

037 / La Polla Records – Europa (1992) / Ara que Europa està tan de moda és bon moment per recuperar una cançó d’aquests clàssics del punk. No és ni de bon tros un dels seus temes més coneguts però La Polla tenia molt bona teca amagada entre èxit i èxit. Si hi pareu atenció, la lletra us remetrà a l’actualitat tot i estar escrita fa quasi vint anys. Com sempre passa, no? Al cap i a la fi les coses no canvien tant…

‎038 / Black Sabbath – Sabbath Bloody Sabbath (1973) / Ja és oficial: el 2012 tindrem nou disc i gira mundial de la formació original de Black Sabbath.

‎039 / Animal Collective – In the Flowers (2009) / Avui ens posarem modernos, i és que un dia com el d’avui convida a escoltar una cançó tan bona com aquesta dels ultravenerats Animal Collective. No som grans fans dels de Baltimore però això és un temazo en tota regla.

‎040 / The Doors – People are Strange (1967) / Quan ets estrany ningú no recorda el teu nom.

‎041 / You Slut! – MyBloodyJesusExplorerOnFire (2008) / Un matí qualsevol i sense saber ben bé com, topes amb una banda com els nord-americans You Slut! i t’alegren el dia. Math-rock contundent i directe.

042 / Black Math Horseman – Tyrant (2009) / A la web de Tee-Pee Records parlen d”ambient post-doom’ i ‘alchemic psych-rock’ a l’hora de definir la música dels Black Math Horseman. Naltros ens limitarem a destacar la hipnòtica obscuritat del que de moment és el seu únic disc, Wyllt.

043 / Puscifer – Conditions of My Parole (2011) / Cap persona amb dos dits de front s’esperava res de bo del segon disc de Puscifer després d’un LP de debut tan oblidable com va ser aquell ‘”V” for Vagina’ (2007). Però suposo que mai pots donar res per perdut quan parlem d’un projecte del senyor Maynard J. Keenan (ja sigui vinícola o musical): el segon treball dels nord-americans ha estat una de les sorpreses de l’any. Us deixem amb la cançó que dóna nom al disc interpretada en directe al programa de David Letterman. Així veieu les pintes i el ball del Maynard.

044 / Barricada – La hora del carnaval (versió en viu inclosa al ‘Doble Directo’, 1990) / Enrique Villarreal ‘El Drogas’ va anunciar ahir que deixa Barricada. Des d’aquí un petit homenatge per rememorar les grans nits viscudes gràcies, en gran part, a ell. Bola extra.

045 / Karen O + Trent Reznor + Atticus Ross – Immigrant Song (2011) / D’aquí poc més d’un mes s’estrena l’adaptació que David Fincher ha fet de la primera part de la saga literària Millennium. Els encarregats de la banda sonora tornen a ser Trent Reznor i Atticus Ross, que en el tema que us proposem avui compten amb Karen O per fer aquesta versió del clàssic de Led Zeppelin. Quants noms de pes en tantes poques paraules, no? Aquí teniu el trailer amb una versió més thrash.

046 / Corizonas – The Falcon Sleeps Tonight (2011) / L’híbrid resultant de la fusió de Los Coronas i Arizona Baby ha engendrat una de les sorpreses d’aquest 2011.

047 / Hotel + Miren Iza – Não es tu, Faculdade de Sentir (2010) / La cançó d’avui forma part del disc d’homenatge al cantautor basc Mikel Laboa editat l’any passat sota el nom de ‘Txinaurriak’. La versió que fan Hotel i Miren Iza és la d’un fado que Mikel Laboa va fer a partir d’un poema en portuguès de Joseba Sarrionandia. Aquí teniu la cançó original.

‎048 / The Mothers of Invention – Trouble Every Day (1966) / Avui es compleixen 71 anys del naixement de Frank Zappa. Crec que no és necessari dir res més.

Anuncis

Zapping d’actualitat / setmana 3 de 2011

S’acaba la setmana i és un bon moment per comentar algunes notícies d’aquests darrers set dies. La majoria són totalment intranscendents, però és diumenge i tampoc és qüestió de forçar la màquina mental.

 

La setmana de Ricky Gervais

Un dels protagonistes indiscutibles de la setmana que estem a punt de finiquitar ha estat Ricky Gervais, geni de l’humor britànic que va escandalitzar a més d’un en el seu rol de presentador de la cerimònia dels Golden Globe Awards celebrada la matinada de diumenge a dilluns. Tim Allen, Charlie Sheen i Tom Cruise només són algunes de les figures de Hollywood que van sortir escaldades de les bromes de Gervais. Els d’El Jueves afirmaven que ha nascut estrella, però Gervais ja porta anys demostrant el seu talent amb sèries absolutament brillants com The Office i Extras. Però ha estat amb la seva actuació als Globus d’Or quan ha aconseguit més popularitat, després de treure el seu humor britànic enmig d’una gala plenament nord-americana. Una combinació explosiva que l’ha deixat sense l’opció de tornar a presentar els Globus d’Or l’any que ve (enguany era la segona ocasió).

Per cert, que aquí, com sempre passa, tenim pendent l’estrena d’una pel·lícula seva, Cemetery Junction, codirigida amb Steve Merchant, el seu company en els guions d’Extras i The Office. Per sort la pel·lícula l’ha feta en terreny britànic, on sempre ha brillat més que no pas quan ha trepitjat els Estats Units per participar en llargmetratges.

Parlant encara dels Golden Globe però deixant una mica de banda a Gervais, cal fer esment del guardó que es va endur Trent Reznor juntament amb Atticus Ross per la banda sonora de The Social Network. Va fer gràcia veure’l recollir el premi. Així com Jim Parsons, premiat de forma totalment merescuda pel seu paper de Sheldon Cooper a The Big Bang Theory.

Actualizació: reaccions per part de Judd Apatow, un bon representant de la comèdia nord-americana.

 

Seria molt fàcil dir que Josh Homme ha tornat a néixer, no?

Josh Homme explica que va morir

Ha anat de ben poc que no ens quedem sense nou disc de Them Crooked Vultures, de Queens of the Stone Age, de les gires respectives de presentació i de qui sap quantes col·laboracions i projectes alternatius. Josh Homme quasi perd la vida arran d’una operació de genoll. Bé, segons explica el mateix Homme, tècnicament la va perdre a la taula d’operacions, però els metges van acabar per retornar-li-la. Ara ja està recuperat i en ple procés de producció dels nous discos dels seus dos grups principals. Llegit aquí.

 

Científics i cinèfils coincideixen a l'hora de considerar la pel·lícula de Roland Emmerich un cúmul de despropòsits

2012 és un bunyol també des del punt de vista científic

La NASA no només envia coets a l’espai. També estudia quin tractament dóna el cine de ciència-ficció a les lleis físiques. La principal conclusió és que 2012 és discutible no només cinematogràficament parlant sinó també des de la perspectiva científica. En aquest rànquing de desastres l’acompanyen altres pel·lícules rebentataquilles com Armageddon o Volcano. Al bàndol de films aplaudits per la NASA hi trobem peces mítiques com Metropolis, Balde Runner o la fantàstica Gattaca. Llegit aquí.

 

Porteu sempre tralla al vostre reproductor de música. Sobretot si passegeu per un bosc plagat de llops.

Contra els llops, metall

Explica un jove noruec atacat per un esbart de llops que sempre li han ensenyat que en casos extrems com aquest el que has de fer és contraatacar i no fugir. Però com contraataques a un grup de llops enfurismats? A cops de pedra? No! A cop de metall. Una cançó de Megadeath reproduïda des del seu telèfon mòbil va servir-li per espantar als llops per partida doble i sortir sa i estalvi de tan delicada situació. El poder del metall existeix, ja ho veieu. Llegit aquí.

 

Tool en concert, esperem que ben aviat prop de casa

Col·laboració improvisada de Tool i Kirk Hammett (Metallica)

Finalment us deixo amb un vídeo d’un concert de Tool en què el guitarrista de Metallica Kirk Hammett surt a l’escenari a tocar amb ells durant uns 10 minuts. El concert era a Hawaii, Hammett passava per allí a saludar i els de Tool el van convidar a tocar amb ells la cançó Lateralus i un fragment d’un tema de Metallica, Orion. El vídeo és d’un espectador, però encara es veu prou bé i el so és bastant acceptable. Quines ganes de veure Tool en directe, per cert. Llegit aquí.

Vídeo > NIN ens feliciten l’entrada d’any > Nine Inch Nails / Just Like You Imagined (Live)

En aquesta ocasió no es tracta de cap disc descarregable gratuïtament en 32 formats diferents i 70 Mb de pdf amb material gràfic, però els Nine Inch Nails (és a dir, el senyor Trent Reznor) ens han volgut felicitar l’entrada al 2011 publicant un vídeo en directe de la cançó Just Like You Imagined. Quins són els motius per invertir 5 minuts de les vostres vides en veure’l?

1.  És una cançó del The Fragile (1999) [escolta’l aquí], disc corresponent a l’època probablement més interessant del grup.

2. No és cap dels hits habituals del grup.

3. Mike Garson, que ja tocava el piano en la versió d’estudi de la cançó, hi col·labora interpretant la seva part. Aquest home és conegut entre altres coses per haver estat el pianista de David Bowie.

4. És un gran tema i aquesta versió en directe és genial.

Cal dir que encara que el concert és del 8 de setembre de 2009, l’han publicat avui, 1 de gener de 2011.

Des d’aquí també volem felicitar l’any 2011 als Nine Inch Nails, així com tots als que aneu trepitjant l’Illa dels monstres.