L’Esguerracolls (II)

Ningú no ens ho ha demanat, però tornem a visitar la nostra estimada muntanya de l’Esguerracolls per explorar alguns discos recents de post-rock que ens han cridat l’atenció. Com sempre, anem de 4 en 4, tot i que només parlarem de 3 grups. Continua llegint

Anuncis

L’Esguerracolls (I)

L’Esguerracolls ja no és la muntanya més alta del món, ni la més bonica, ni tan sols la més fascinant. La gent vinguda d’arreu hi pujava carregada de misticisme i ara els quatre nostàlgics que encara la visiten en baixen avorrits i fastiguejats. Fa anys que cap patriota no en fa el cim per clavar-hi la bandera i els veterans de l’indret asseguren que no val la pena seguir perdent el temps amb aquest munt de terra Continua llegint

Rutines autoimposades

La idea més original del món: proposar una cançó diària. Perfecte per a programes de ràdio, revistes musicals, blogs, twitters i altres mandangues. Però tranquil·litat, no farem això d’actualitzar cada dia el blog de l’illa dels monstres amb una cançó diferent. Anirem molt més enllà: ho farem al facebook de l’illa. A veure si així animem una mica la criatura, molt morta tenint en compte el poc ritme d’actualitzacions del blog. I ja de pas podrem fer el típic post-refregit amb el recull de cançons de cada mes o de cada trimestre o de cada quan ens roti. Actualitzacions gratis, com es coneix en l’argot dels bloggers (o wordpressers (?)).

La idea de posar una cançó setmanal, així com proposar el trailer de la setmana o el llibre del mes, sempre és ben rebuda per l’audiència. Fins i tot amb entusiasme, una mica com qui s’apunta al gimnàs o a la piscina després de les vacances. El mes de setembre, l’autèntic cap d’any. Cada dia penso fer una hora d’exercici. Cada dia penso anar-hi una estona. Cada dia escoltaré la cançó que em diguin en aquella web a veure si descobreixo alguna cosa nova. Serà un èxit rotund, d’un parell de dies, una setmana a molt estirar, i començant ara, en ple juliol, quan uns estan a la meitat de les seves vacances, d’altres estan a punt de fer-les i els autònoms se segueixen fregint mentre intenten quadrar els números del segon trimestre. És estrany qui no acaba desistint d’aquestes petites autorutines imposades. Però és lògic. Com si no en tinguéssim prou amb les rutines obligades com per a sobre carregar més la motxilla.

Parlant de motxilles. Mitjançant el nostresenyor-twitter vam descobrir l’altre dia Daily Post Rock, una pàgina on pengen cada dia una cançó de post-rock en streaming. Quan ha passat el seu dia de glòria, la cançó queda registrada a la llista de temes proposats però ja no es pot tornar a escoltar. A vegades us sentireu estafats perquè us pensareu que no us han canviat la cançó del dia anterior, però el post-rock ja té aquestes coses. En tot cas, una eina recomanable. Com ho serà el facebook de l’illa a partir d’ara. Tot un bullici musical.