UNICORNIBOT + EL TERCER SEMESTRE / Sidecar, Barcelona / 08-09-2012
Unicornibot en escenari petit un dissabte a la nit amb bona companyia. Una jornada de math-rock que no podia sortir malament de cap de les maneres. Tot estava abocat a l’alegria i la bogeria. Continua llegint
Després del furor que va causar a l’illa l’iniciàtic Hare Krishna (2010, post) i amb el segon disc editat fa poc, Dalle! (2012), comença a ser necessari assistir a un concert dels gallecs Unicornibot. I la necessitat passa a convertir-se en ànsia després de veure la seva actuació al Primavera Sound d’enguany que va emetre Barcelona Televisió (BTV) aquest diumenge dins el programa Música moderna. Continua llegint
Com és habitual cada dos mesos aquí teniu un post que recull totes les recomanacions musicals fetes al facebook de l’illa dels monstres. I com també és costum, us deixem amb una llista a Grooveshark amb (bona part) de les cançons. Recordeu que les descripcions de cada tema són del dia en què es van publicar les recomanacions, així que pot ser que hi hagi alguna que altra incongruència temporal.
>> S’escolta a l’illa (I): juliol/agost 2011
>> S’escolta a l’illa (II): setembre/octubre 2011
>> S’escolta a l’illa (III): novembre/desembre 2011
█████████████████████████████████████
049 / At the Drive-In – Quarantined (2000) / Avui s’ha confirmat un rumor que fa temps que volta per internet: At the Drive-In tornen. I només de pensar en la possibilitat de veure’ls en directe ja se’ns posa la pell de gallina. Ara només queda saber de quina manera tornen. Seguirem informant.
050 / The Mars Volta – Agadez (2008) / Si no s’avança l’apocalipsi tindrem nou disc de The Mars Volta. La data prevista és el 27 de març, i a l’illa dels monstres fa dies que estem escalfant l’ambient fent sonar la seva discografia a tot drap. Així que pugeu el volum dels vostres altaveus i deixeu-vos endur per aquest tema de l’ultrapotent The Bedlam in Goliath.
051 / Unicornibot – La tercera es la segunda (2010) / Seguim repassant cançons de grups que trauran disc aquest 2012. Els gallecs Unicornibot estan a punt d’editar el seu segon treball, el que serà el successor de Hare Krishna, àlbum de debut del qual extraiem la cançó d’avui. I ja que hi estem posats, aprofitem per recordar aquest post sobre el disc.
052 / Kraftwerk – Metropolis (1978) / Què tal un clàssic? I si a sobre ens remet a una de les grans obres mestres del cinema, millor que millor.
053 / Betunizer – Completo galope (2010) / Els valencians Betunizer trauran el seu segon disc, Boogalizer, el mes de març. Avui us recomanem la cançó que tanca el seu primer treball.
054 / GTUK – 8 (2008) / Sabeu aquells moments de deliri col·lectiu? Són moments per posar GTUK a un volum considerable i fer que tot exploti d’una vegada per totes.
055 / The Black Keys – Mind Eraser (2011) / Avui arriscarem poc i ens servirem d’un dels discos que més bona acceptació va tindre l’any passat, com a mínim als blogs i webs musicals que acostumem a freqüentar. Mind Eraser tanca ‘El camino’, un àlbum que de moment no ens cansem d’escoltar un cop rera l’altre.
056 / Bodkin – Three Days After Death Pt.1 (1972) / Traient la pols a unes llistes que teníem desades a l’ordinador ens hem topat amb el nom de Bodkin, un grup escocès de rock progressiu dels 70 que només va treure un disc homònim amb 5 cançons. Hammond i més Hammond.
057 / Sigur Rós – Untitled #8 · Popplagið (versió del DVD directe Heima, 2007) / Un DVD tan espectacular com el Heima només es podia acabar d’una manera així d’apoteòsica.
058 / The Smashing Pumpkins – Silverfuck (1993) / Del seu segon disc, Siamese Dream.
059 / Lisabö – Gordintasunaren otordu luzea (2011) / Cançó de l’últim disc de Lisabö, ‘Animalia Lotsatuen Putzua’. Si féssim una llista de grups de culte segur que ells hi serien. I amb això ja sabeu què us trobareu en aquesta cançó.
060 / AtletA – Telepatía habitual (2011) / Jaume Pantaleón és un noi bastant prolífic: nou disc de Cuzo a punt de sortir i dos discs d’AtletA en un any, l’últim dels quals, ‘Verdad’, inclou la cançó d’avui i suposo que protagonitzarà un post de l’illa ben aviat. Deixeu-vos endur.
061 / Fura – Iamo (2011) / Fura és un grup mallorquí de post-rock instrumental que va a poc a poc i amb bona lletra. Després de publicar un interessant EP de debut el 2010, a l’octubre van editar la cançó que us proposem avui, el videoclip de la qual van estrenar fa tot just un parell de dies.
062 / Lightning Bolt – 2 Towers (2003) / Noise math-rock que et perfora el cervell a la vegada que et fascina. Crea addició.
Unicornibot
Hare Krishna
2010
No sé si és cosa meva o realment és així: el nombre de grups que es dediquen a fer música estrictament instrumental creix exponencialment. No és d’estranyar tenint en compte la proliferació de gèneres musicals que veuen precedida la seva etiqueta pel prefix post, on la veu sovint és eclipsada per llargs passatges sonors més o menys densos i més o menys estimulants.
Aquesta superpoblació fa que la fotocòpia abundi, sobretot per la dificultat que suposa elaborar un so únic que et distingeixi de la resta quan prescindeixes d’un element tan definitori com és la veu. Per això fa una mica de mandra enfrontar-se a discos com el de debut dels gallecs Unicornibot.
Efectivament, quan comences a explorar Hare Krishna, de poc més de 25 minuts de durada, tens la sensació que no estàs a punt de descobrir res de nou. Quan acabes d’escoltar les 9 cançons penses en el concepte déjà vu. Però també et ve una considerable necessitat de tornar a escoltar-les. Que el disc duri menys de mitja hora és un punt a favor per donar-li la segona oportunitat.
És llavors quan saps que haver-li donat una segona oportunitat a Hare Krishna ha estat una bona decisió, que té alguns matisos per descobrir i moltes cançons per anar rememorant. Que probablement no acabi oblidat en una carpeta de l’ordinador o en una ranura del moble per posar CDs que tens a l’habitació. Si més no l’aniràs recuperant de tant en tant. I que és mereixedor de ser recomanat per als amants d’aquest tipus de música tan difícil de definir, que alguns consideren experimental, d’altres math i d’altres post-elquevulgueu.
Podeu escoltar el disc i fins i tot descarregar-lo en alta qualitat i de forma completament gratuïta al bandcamp d’Unicornibot. Val la pena que invertiu 25 minuts musicals de les vostres vides en tastar Hare Krishna, i que valoreu si realment són un grup més o si valen la pena tenir-los posada la marca de seguiment.
