Tendint a Zero

S’ha acabat dir “a la Zero de Tarragona” després d’anunciar amb emoció a algun amic o a través del Twitter d’aquest blog l’actuació d’algun grup interessant al poble del costat. La Sala Zero tanca i és inevitable fer una llista mental de tots els grups que hi hem pogut veure en directe: Lagartija Nick, Cuzo & Damo Suzuki, Lüger, Le Petit Ramon, Mamá Ladilla, Quimi Portet, Josep Puntí, The Last 3 Lines, Joe Crepúsculo, Ràbia Positiva, i tants i tants que me’n deixo. Continua llegint

Anuncis

Psicodèlia, experimentació i post-rock al ‘Tarragona en viu’ del mes de març

Encara queden tres concerts per liquidar la programació de febrer, però ja se sap quins grups tocaran durant el mes de març al cicle Tarragona en viu. I la cosa va ben carregada. Repassem algunes de les propostes que més ens han cridat l’atenció:

CUZO / divendres 18 / 22:00 / El Cau

Aquesta banda barcelonina practicant d’un rock instrumental carregat de psicodèlia i riffs que ens remeten als anys 70  ja ens han deixat meravellats un parell de vegades en el darrer any i mig. El primer cop va ser precisament a Tarragona, a la sala Zero [crònica aquí], concert en què van compartir escenari amb el japonès Damo Suzuki. Ja vam comentar en el seu dia que ens havia meravellat més la música dels Cuzo que no pas l’aportació del que havia estat vocalista dels Can. Mesos després van tornar per aquestes terres amb un concert força curiós. Va ser a la Fira de Música al Carrer de Vila-seca [crònica aquí], quan a causa de la pluja no van poder tocar a l’escenari a l’aire lliure que tenien assignat i van muntar els instruments a l’interior del bar del costat per oferir-nos una actuació tan atípica com carregada de ritmes densos i hipnòtics.

El seu retorn a Tarragona serà amb un segon disc sota el braç, Otros Mundos [escolta’l aquí], successor del seu àlbum de debut, Amor y muerte en la tercera fase. En tot cas, la música dels Cuzo llueix amb tota la seva amplitud damunt d’un escenari. Tot i que Otros Mundos es va editar l’any passat, sembla que ja està en camí un tercer disc. I pel que llegim al seu myspace acaben de fitxar un nou baixista. Tot són novetats en una banda que podríem dir que va creixent de mica en mica sense fer massa estralls. Potser la seva explosió serà en la pròxima edició del Primavera Sound, on tornaran a comptar amb la veu de Damo Suzuki com a acompanyament. Veurem què tal digereix la comunitat indie la música desèrtica dels Cuzo. De moment, els gaudirem a Tarragona i celebrarem la sort d’haver-los pogut veure tants cops en tan poc temps. I que duri.

> myspace de Cuzo


 

FAMILEA MIRANDA / divendres 25 / 21:00 / Groove Bar

Ni fet a mida. Tot just fa uns dies que els vaig descobrir i Familea Miranda vénen a Tarragona. Aquests xilens residents a Barcelona, però, no són pas uns nouvinguts en això de la música. Porten una dècada voltant per aquests móns amb cinc discos editats a la motxilla. No ha estat fins al seu darrer àlbum, publicat a principis de febrer i titulat Dramones [escolta’l aquí], que no he descobert el seu post-rock experimental que et crida l’atenció de bones a primeres però que deixa molt marge de millora en cada escolta. Veurem què tal es desenvolupen en directe.

> myspace de Familea Miranda

 

LONE RHINO CLUB / dijous 31 / 22:00 / La Vaqueria

Seguim amb Barcelona, perquè aquesta banda de blues també ve d’allí. I naltros encantats que de tant en tant baixin de la capital per visitar-nos. M’enrotllo en l’aspecte geogràfic perquè poca cosa us puc dir d’aquest grup. Bàsicament perquè no els conec gaire, però un grup veterà tocant blues damunt d’un escenari després d’haver-se passejat per un grapat de festivals importants sempre és una garantia.

> myspace de Lone Rhino Club

 

De la resta de grups hi ha uns quants noms que també són més que remarcables. Un d’ells és el de Joe Crepúsculo, que torna a Tarragona poc més d’un any després d’haver-hi actuat per primera vegada. En aquesta ocasió ve per presentar el seu darrer treball editat fa una setmana, Nuevo Ritmo, en què hi trobem pocs temes nous i bastants revisions d’algunes de les seves millors creacions. El resultat no és que resulti motivant des del meu punt de vista, però sembla que té una legió de seguidors que l’han rebut amb entusiasme, així que al concert que farà el dissabte 12 a les Golfes Club potser hi haurà més gent que en aquella primera actuació un pèl desangelada i de durada més aviat insuficient [crònica aquí].

També es preveu que despertin un notable interès les actuacions d’Arizona Baby, Cuchillo i Fiera, tots tres venerats per la crítica especialitzada en música independent d’àmbit estatal. Podeu consultar tota la programació amb els seus respectius horaris, preus i detalls diversos a la pàgina del Tarragona en viu. Aquí teniu tot el llistat de concerts que ens tindran entretinguts durant el mes de març:

ARIZONA BABY / dijous 3 / 22:30 / Sala Zero

THE GURUS / dijous 10 / 21:00 / Groove Bar

FIERA / divendres 11 / 22:00 / El Cau

JOE CREPÚSCULO / dissabte 12 / 23:00 / Golfes Club

CUCHILLO / dijous 17 / 22:30 / Sala Zero

CUZO / divendres 18 / 22:00 / El Cau

DOTORE / dijous 24 / 22:00 / La Vaqueria

FAMILEA MIRANDA / divendres 25 / 21:00 / Groove Bar

LONE RHINO CLUB / dijous 31 / 22:00 / La Vaqueria

 

El triomf de l’experimentació

ZA! / Groove Bar, Tarragona / 04-02-2011

Després de la brutalitat viscuda en la seva actuació a Vila-seca l’any passat i amb les cançons del Macumba o Muerte [escolta’l] una mica més apreses per part meva, tocava la revàlida del directe dels Za! en un escenari molt més reduït (Groove de Tarragona) i a una hora menys intempestiva (21h).

Uns quaranta minuts més tard del que tocava aquest duet multiinstrumentalista català (Barcelona, Terrassa i Calonge es reparteixen el mèrit) va engegar una maquinària que tampoc va estar massa estona en funcionament –em temo que no va arribar a l’hora- però que sense cap mena de dubte va complir sobradament amb les expectatives dels allà presents.

La versatilitat dels dos components de Za! segueix sent motiu de perplexitat. Com poden sonar tan contundents sent-te només dos? Si després hi han grups que no caben als escenaris i sonen absolutament buits. Per una banda, Spazzfrica Ehd com a encarregat de les veus, guitarra, trompeta i un grapat de pedals trets a granel de la maleta que portaven com a equipatge; i per altra Papa DuPau a la bateria –amb barril de cervesa inclòs com a fantàstic complement de percussió-, teclats, fàbrica de loops i segones veus. Tots dos creant un mur de so d’aparença esbojarrada però realment ben executat i amb criteri. Llàstima que les veus sovint es vegéssin eclipsades i no disfrutéssim també plenament amb els exercicis vocals del duo.

El concert va transcorre sense perdre un bri d’intensitat en cap moment, saturant l’espai sonor de la Groove. La guitarra deixava pas a la trompeta, els instruments al cant a capella a dos veus, i els cants africans a un hip-hop final improvisat al més pur estil The Movidas -com a mínim en quant a sonoritat- amb cessió de micròfon al públic inclosa. Un detall més dels que fan recordar durant temps un concert de Za!, com el moment en què Spazzfrica Ehd cedeix la seva sis cordes al públic perquè aquest toqui el que vulgui mentre ell s’entreté amb els pedals. Una acció que sembla ser una firma habitual del grup als seus concerts, tot i que la seva autèntica senya d’identitat és deixar satisfets als que els coneixen i sorpresos als novells.

Algunes coses em van quedar clares després del concert de divendres:

Si mai us ha interessat la música amb dosis d’experimentació,

si sempre heu agraït que els músics siguin de tot menys estàtics damunt un escenari,

si mai heu volgut tocar la guitarra en un concert,

si sempre heu cregut en el menys és més,

si mai heu volgut agafar el micro per rapejar quatre versos,

si sempre heu al·lucinat amb els bateries polivalents,

si mai us heu interessat com deu sonar una autèntica fusió musical,

si us heu sentit identificats amb algunes de les línies anteriors o amb totes elles a la vegada, si us plau, aneu a un concert de Za!! (doble signe d’exclamació, un pel nom del grup i l’altre fruit de la meva impetuositat).

Per cert, aquesta va ser la darrer actuació abans de la presentació del seu nou disc, Megaflow!, que tindrà forma de concert amb múltiples col·laboracions a la KGB de Barcelona el pròxim 18 de febrer. Després, gira per Estats Units, Alemanya i, esperem, que un retorn per aquí prop ben aviat.