La brutalitat dels escenaris secundaris

COSTA DE FUEGO (Adrift + Cancer Bats + Berri Txarrak + Opeth + Rolo Tomassi + Toundra +…) / Benicàssim / 21-07-2012

Coincidiran amb mi els amants de la conducció automobilística que una carretera secundària lliure de trànsit feixuc i acompanyada de paisatges brutals és una opció preferible mil cops abans que una autovia de dos o tres carrils carregada de conductors indesitjables i sense més paisatge que polígons industrials i fàbriques de ciment. Continua llegint

Rolo Tomassi: de tot menys indiferència

Fa uns dies topava amb la notícia que Rolo Tomassi trauran ben aviat el seu tercer disc i que ja corria per la xarxa el primer single, Old Mystics, així com una cara B, Mesmerizer. En motiu d’això he cregut convenient publicar un post que porta escrit gairebé un any i que per diversos motius encara restava inèdit en els esborranys d’aquest blog. Encara que hagi passat tant de temps cosidero vàlida bona part del text, tot i que he de dir a favor de la banda que la meva opinió vers ells ha tendit a la millora.

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

El mecànic més emprenyat de les nostres contrades em va recomanar l’altre dia via nostresenyor twitter un grup que en el seu dia ja havia escoltat i posteriorment ignorat i oblidat. Però com que m’agrada fer cas (a la majoria) dels suggeriments que em fa la (majoria de) gent, vaig decidir concedir-los una segona oportunitat amb un resultat molt més satisfactori que aquella primera vegada, ja que vaig acabar descobrint de veritat els Rolo Tomassi. I quan descobreixes aquest quintet originari de Sheffield, Gran Bretanya, és inevitable endur-te unes quantes sorpreses i viure un grapat de sensacions contradictòries.

La primera sorpresa és veure quines pintes ens porten aquests cinc xavals. Semblen un grup de nerds, o un grup de modernos que van de nerds. Si escoltes la seva música ni de casualitat te’ls imagines així, i si primer en veus una foto com la d’aquí dalt diries tres-cents estils abans d’encertar el que realment practiquen.

Deixant l’aspecte estètic de banda, Rolo Tomassi tenen dos discos editats, Hysterics (2008) [escolta’l] i Cosmology (2010) [escolta’l], a banda de diversos EP i un recopilatori de rareses editat en vinil, Eternal Youth (2011) [escolta’n algunes cançons]. Practiquen mathcore, estil molt a tenir en compte si el que t’agrada és la contundència i els ritmes impossibles. Ells ho combinen amb altes dosis d’experimentació i teclats que els mateixos anglesos titllarien d’insane. Tot això capitanejat per la veu d’Eva Spence, cantant del grup que alterna veu melòdica i veu gutural en pràcticament totes les cançons. Diguem que la part fina la domina bastant, la part agressiva més d’un en podria plantejar dubtes, però igualment no deixa de sorprendre que “una noia així” canti “d’aquesta manera”. És políticament incorrecte dir-ho? Potser, però crec que és una cosa que a tothom li passa pel cap quan explora Rolo Tomassi.

Se’ls ha comparat amb The Dillinger Escape Plan, grup que lidera la lliga del mathcore. La comparació és un pèl agosarada. Rolo Tomassi m’atreviria a dir que és l’equip revelació que es classifica per Europa però que ja veurem què fa la temporada que ve. I és que amics, Rolo Tomassi, com ja hem dit anterirorment, crea sensacions contradictòries i, per tant, incertesa.

“No sé si m’agraden o si els odio”. Aquest és un comentari que es pot llegir en alguns dels vídeos de la banda que hi ha YouTube. La resta són tot discrepàncies de si són la repera o tan sols una colla de crios que es pensen que estan inventant la sopa d’all. Els pro Tomassi tenen al seu favor algunes cançons absolutament brutals amb canvis de ritme molt ben trobats i la voluntat d’explorar ritmes poc accessibles. A l’altra banda, els que els detesten, argumenten que el conjunt britànic es perd volent ser el que no pot ser, que la veu d’Spence no arriba al que hauria de ser o que no se’ls pot prendre seriosament perquè les cançons que fan no tenen ni cap ni peus a banda de tindre un directe qüestionable. Podeu estar una bona estona entretinguts llegint com es tiren els plats pel cap els uns i els altres, al més pur estil de quin és el millor doblatge dels Simpsons, si l’espanyol o el latino.

Personalment trobo que Rolo Tomassi tenen la seva gràcia tot i que no puc evitar riure amb  segons quins vídeos seus. Entenc tant als seguidors com als detractors en alguns dels seus raonaments, però aquí el que realment importa és que quan escoltis una cançó seva la gaudeixis plenament. I tenen cançons que ho provoquen. El seu punt fluix, al meu parer, és que un disc se’ls acaba fent llarg. És un d’aquells grups (i n’hi ha uns quants) que no tenen cap obra completament rodona però si agafes un tema d’aquí i un tema d’allí n’acabes traient una recopilació que fa patxoca. Arran d’això he decidit fer una playlist a Grooveshark amb cançons dels seus fins ara dos discos i del vinil de rareses. Així els escolteu, els ovacioneu, els odieu, els balleu i en feu el que vulgueu:

Llista Rolo Tomassi

ACTUALITZACIÓ: han desaparegut de Grooveshark els dos primers LP de Rolo Tomassi, així que la llista ha quedat reduïda a tres cançons.

Foto portada: font · Foto sofà: font · Última foto: Drew Farrel / font