Standstill / Rooom (espectacle sencer)

Amb la publicació d’Adelante Bonaparte, un dels millors discs/obres musicals de 2010, els Standstill van idear l’espectacle Rooom, que consisteix en la interpretació íntegra i en ordre dels 3 EP que conformen aquest darrer treball discogràfic acompanyada de projeccions en tres pantalles. Un espectacle audiovisual que va començar el seu camí al Primavera Sound de fa un parell d’anys i que pel que sembla l’acabarà al juny a l’Auditori de Barcelona. Havent vist un parell de cops l’espectacle he de dir que a banda de valer molt la pena, és gratificant veure com hi ha artistes que mimen així de bé les seves obres, fent-les viure més enllà del disc i dels concerts convencionals. Enquadrades en aquest Rooom, moltes de les cançons que en un principi m’havien passat més desapercebudes en disc guanyen una nova dimensió i fa que l’obra inicial passi a tindre uns altres matisos i la visquis diferent quan la tornes a escoltar. Al marge de tot això hi ha, evidentment, tots els aspectes positius i agradables que ja té de per si veure Standstill en directe.

Fa uns dies vam descobrir que existeix a YouTube una gravació ben editada de tot l’espectacle, de l’actuació que van fer a l’Auditori Atrium de Viladecans el 26 de febrer de 2011. No sé si el grup té en ment publicar-ne un DVD més endavant, però segur que molts que l’hem vist el compraríem sense pensar-nos-ho gaire. Aquí el teniu:

A YouTube trobareu el set-list indexat. Aprofitem per recordar les dates de final de gira de l’Adelante Bonaparte, amb una traca final en forma de triple concert a Barcelona en tres formats diferents. Seria bastant imperdonable que no els aneu a veure cap d’aquests dies:

24 febrer / Santiago de Compostela

02 març / Bilbo

03 març / Manresa

10 març / Palma de Mallorca

24 març / Elx

31 març / Alzira

11 abril / Zaragoza

12 maig / Gijón

21 maig / Madrid – La Bonaparte Ensemble

22 maig / Madrid – Rooom

24 maig / Madrid

07 juny / Barcelona – La Bonaparte Ensemble

08 juny / Barcelona – Rooom

09 juny / Barcelona

Imatges: Facebook Standstill / font

Selecció musical 2010 vol.2: el pa sencer

Després de repassar alguns discos que han valgut la pena escoltar d’aquest 2010, avui toca fer espai als tres treballs discogràfics que realment m’han marcat a nivell personal. Abans, però, us deixo aquest link amb una selecció de cançons tant dels discos d’ahir com dels tres d’avui, a banda d’altres temes que ens deixa com a herència aquest 2010 a punt de finar. No cal dir que hi falten algunes cançons que no són a Spotify.

Ara sí, aquesta és la teca bona que ha deixat el 2010 ordenada seguint criteris estrictament alfabètics:

Shining / Blackjazz [escolta’l]

Quan començava l’any poc m’imaginava que uns escandinaus obscurs i experimentals m’impactarien d’aquesta manera. Amb un so excessivament carregat i artificial per a alguns i indigest per a d’altres, Blackjazz és un mur sonor carregat de capes que probablement costi de superar de bones a primeres. Una bona manera de superar-lo és mirant abans que res  aquest vídeo d’una actuació seva en un programa de televisió de Noruega. A mi em va funcionar.

Standstill / Adelante Bonaparte [escolta’l]

No tots els grups s’enfronten a reptes tan bèsties com seguir caminant després de firmar una obra tan gran com el Vivalaguerra (2006, escolta’l). Amb Adelante Bonaparte Standstill no van intentar igualar nivells ni superar llistons, sinó que van optar per explorar móns amb unitats de mesura diferents, fent pràcticament incomparables aquest darrer treball amb el seu antecessor. Si bé en les primeres escoltes no l’hauria nomenat com a candidat a encapçalar cap rànquing, a mesura de calar en els sentiments personals i després de veure’l executat de manera íntegra en directe un parell de cops (amb l’espectacle Rooom, on les cançons assoleixen una altra dimensió) el triple EP es va fer mereixedor d’un lloc indiscutible en aquest pòdium.

Toundra / (II) [escolta’l]

Una de les sensacions d’aquest 2010. Els vaig descobrir fa poc més d’un any amb el seu primer disc, (I), però quan vaig quedar totalment fascinat pel seu post-metal instrumental va ser en un memorable concert a la [2] de l’Apolo el passat mes de febrer, on van compartir escenari amb (lo:muêso). Mesos més tard publicaven aquest (II), amb una producció molt més acurada però conservant els seus ja característics viatges musicals per mil i un escenaris imaginaris. La bona notícia és que tot i l’alta qualitat de les 7 cançons d’aquest segon album hi noto encara un bon marge de millora. Si el saben aprofitar (hi confio plenament) ens brindaran grans moments en un futur esperem que no massa llunyà.