Ui sí, el 2011 (I): sense èpica

A l’illa dels monstres vam començar l’any molt il·lusionats. A causa d’això el 3 de gener vam publicar un esperançador post amb el títol 2011: un any èpic? Tot feia indicar que grups dels considerats fonamentals en el nostre univers sonor traurien nou treball, acumulant una quantitat de poder en un sol any que feia por. Però quan queden escassos matins per liquidar el 2011 hem de dir que no, el 2011 no ha estat un any èpic.

Dels set grups mencionats en aquell post, finalment només dos han acabat traient disc. Els primers van ser Radiohead, que al febrer van editar, quasi sense que ningú s’ho esperés, The King of Limbs, un disc molt lluny del que personalment esperàvem i que per moltes oportunitats que li donem no engega ni a la de tres. Això sí, hem tingut Radiohead per mesos entre remixos (quants n’hauran tret? Dos-cents mil milions?), cançons inèdites i un directe, el Live from the Basement, on tocaven -i milloraven- totes les cançons del darrer disc. El 2012 els tindrem girant per Europa, sent la seva actuació al festival Bilbao BBK Live la que ens caurà més a prop.

Els que sí han complert en tots els aspectes són Berri Txarrak. Els de Lekunberri han tret disc, Haria, han fet l’habitual mutació sonora i ens han acabat proporcionant un disc de calibre considerable. Estem parlant d’un grup que sembla tenir contractada una garantia de qualitat i de satisfacció amb el seu públic que sembla inesquinçable. Bravo per ells, aviat els dedicarem un post parlant del disc. O potser dos.

Passem ara als que no s’han manifestat. Capítol 1, Josh Homme. Ni Queens of the Stone Age ni Them Crooked Vultures han donat gaires pistes sobre com porten la creació de nou material. Tampoc és que ens hagin aixafat l’any, tot s’ha de dir. Dave Grohl massa ocupat devia estar amb Foo Fighters i Josh Homme en… ves a saber. Sembla ser que QOTSA sí que estan treballant en la composició d’un nou disc, però sense estressar-s’hi massa. Ja avisaran quan tinguin alguna cosa.

Els que ens han fet pujar més la mosca al nas han estat The Mars Volta. Bé, ells no, perquè ja tenen el disc més que fet. El problema és amb la discogràfica, Warner Music, que no han volgut editar el disc abans d’acabar l’any de cap de les maneres, amb la qual cosa ens toca esperar el canvi d’any per conèixer el successor de l’Octahedron. Fa uns mesos es deia que al gener el podríem escoltar, però fa poc era el mateix vocalista de la banda qui, a través del seu myspace canal de YouTube, assegurava no tenir ni idea de quan sortiria el disc. Tres anys esperant quan parlem de The Mars Volta són una eternitat.

I acabem amb el nostre apassionat del vi favorit, Maynard James Keenan. Ni A Perfect Circle ni Tool. Aigua. Massa bonic per ser veritat. Per acabar-ho d’arrodonir, a la tardor revifava un fins llavors horrorós projecte paral·lel del cantant: Puscifer. Semblava una broma de mal gust, com qui promet caviar i t’acaba donant pa florit amb mortadel·la, i és que l’únic disc que havia editat sota aquesta personalitat, “V” is for Vagina, era infumable. Però quina sorpresa amics, Conditions of my Parole ha acabat sent un disc no només potable, sinó que podem dir que està molt i molt bé. Val Maynard, per aquest cop t’ho passem. Però l’any que ve volem teca toolera. De moment, fan alguns concerts a Estats Units. Ja veurem si s’animen a agafar el barco.

I fins aquí aquest repàs del que no ha estat el 2011. Però no us penseu que acaben aqui les refexions sobre l’any que estem a punt de liquidar. Oh sí, no us lliurareu d’uns quants posts de resum de l’any. Perquè si els altres blogs i webs i teles ens taladren, naltros també tenim dret a fotre la tabarra.

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Ui sí, el 2011 (I): sense èpica

Ui sí, el 2011 (II): premis M.I.M

Ui sí, el 2011 (III): 2011, any Super 8 i super ple

Ui sí, el2011 (IV): extractes especial entrada 2012

Ui sí, el 2011 (V): 2011 de sobre i amb sacarina

> Ui sí, el 2011 (VI): selecció discogràfica (una més)

Foto Maynard: Erik Kabik (font)

S’escolta a l’illa (II): setembre/octubre 2011

Aquí teniu recopilada la selecció musical feta durant aquests darrers dos mesos a la pàgina de facebook de l’illa dels monstres. També hi ha una llista creada a Grooveshark, però no hi han totes les cançons.

>> De què va això?

>> S’escolta a l’illa (I): juliol/agost 2011

‎020 / Airbag – Septiembre aún es verano (2005) / Em sembla que no cal explicar massa el motiu de l’elecció d’aquesta cançó. Consolarà els amants de l’estiu, que veuen com amb l’inici del setembre se’ls escapa la seva època preferida de l’any. Tranquils, per sort o per desgràcia, encara queden tardes de sol.

‎021 / And So I Watch You From Afar – If It Ain’t Broke… Break It (2009) / Portem molts dies volent posar una cançó d’aquesta banda de Belfast però no sabíem acabar de decidir amb quina quedar-nos. Hi ha dies que te n’entren unes i a l’endemà unes altres. Al final ens quedem amb aquest tema del seu primer LP. Post-rock instrumental amb generoses dosis de contundència.

022 / David Bowie – Oh! You Pretty Things (1971) / David Bowie no necessita que el presentem. Només cal que de tant en tant escolteu algun disc seu i disfruteu.

‎023 / Lagartija Nick – Nuevo Harlem (1992) / “En el nuevo Harlem hay taxis con música de Bach, cocodrilos ciegos leen en braille el Financial Times“. Aquest és l’inoblidable començament de la cançó que enceta la primera gran obra dels de Granada, un grup que sembla condemnat a estar infravalorat eternament.

‎024 / The Sound of Animals Fighting – The Heraldic Beak of the Manufacturer’s Medallion (2008) / Cançó inclosa en el tercer i últim treball de l’extint supergrup liderat per Rich Balling (RX Bandits), un disc replet de molt bones cançons articulades sobre un rock canviant i sovint recarregat com exemplifica perfectament el tema d’avui.

‎025 / Ramones – I Just Want to Have Something to Do (1978) / Avui no ens complicarem la vida. Temazo dels Ramones i avall! Aquí en teniu el videoclip.

026 / Tool – Stinkfist (1996) / 17 de setembre de 1996: Tool publica Ænima, el seu segon LP. 15 anys després segueix sent un disc incomparable, tot un referent de la dècada dels 90 i una autèntica obra mestra sonora. Celebrem l’aniversari amb Stinkfist, la primera del disc.

‎027 / HORSE the Band – HORSE the Song (2009) / Què passa si fusionem el hardcore (amb els prefixos i sufixos que vulgueu) amb el so característic dels videojocs de les consoles de 8 bits? Que en surt el nintendocore, surrealista gènere que té els californians HORSE the Band com a un dels seus màxims exponents.

‎028 / The Cheese – Scooby Dude (2005?) / Els catalans Les Aus compleixen tots els requisits per ser considerats un grup de culte: els agrada experimentar amb la música, tenen una discografia una mica caòtica i difícil de seguir i no són excessivament coneguts a casa seva encara que comptin amb un bon currículum de concerts que inclou gires pels Estats Units i la Gran Bretanya. La cançó que us proposem avui és de quan encara s’anomenaven The Cheese. Recomanable també el videoclip, objecte d’aquest article.

029 / Fu Manchu – Mongoose (1999) / Hi ha cançons que guanyen una nova dimensió quan les escoltes conduint. Mongoose n’és un exemple, si bé tot el disc que la conté, Eatin’ Dust, és ideal quan el que t’espera és un bon grapat de quilòmetres d’asfalt.

030 / Charts and Maps – In the Town of Machine (2011) / Un dels descobriments agradables d’aquest 2011 és la banda californiana Charts and Maps, que sense fer gaire soroll han aconseguit fer sonar el seu primer disc, Dead Horse, uns quants cops al meu reproductor. Part de la culpa la tenen cançons com aquesta joia instrumental que agradarà als amants de les cançons llargues i progressives.

‎031 / Russian Circles – Death Rides A Horse (2006) / Cançó del primer disc (Enter) d’aquesta formació de post-rock originària de Chicago que està a punt de publicar el seu quart treball (Empros).

032 / A Perfect Circle – Blue (2003) / Potser esperant un nou disc de Tool que potser no arribarà mai, aquests dies hi ha hagut revival d’A Perfect Circle (un altre projecte amb Maynard J. Keenan a les veus) a l’illa dels monstres. La veritat és que podríem recomanar qualsevol cançó de qualsevol disc, però avui ens quedarem amb Blue, del seu segon disc Thirteenth Step. No us posem el videoclip perquè és bastant cutre i desmereix totalment el tema. Ignore the smoke!

‎033 / Late of the Pier – Focker (2008) / Un altre grup de qui s’espera nou material amb urgència és Late of the Pier, que van meravellar amb el seu debut Fantasy Black Channel, un LP que enganxa en cada segon de la seva durada.

‎034 / Dr Feelgood – She Does It Right (1975) / Comença un cap de setmana amb pròrroga: ballem tots amb Dr Feelgood!

‎035 / Umpah-pah – Novembre (1994) / La millor cançó existent per escoltar una nit de castanyada com la d’avui. I si per això fos poc, és la que obre un disc tan i tan gran com Bordell.

2011: un any èpic?

Els astres de la música s’estan alineant. Després de deixar enrere un any amb poques alegries discogràfiques, el 2011 promet ser èpic. I ho serà sempre i quan els grups que tenen previst publicar nous treballs estiguin a l’alçada de les seves grans trajectòries. Pensar que Radiohead, Tool, The Mars Volta i Berri Txarrak, autèntics pilars dels gustos musicals de qui escriu aquestes línies, estan gestant nou material per publicar en un mateix any només fa que les previsions d’acabar l’any amb un shock emocional siguin força elevades. A més, si hi afegim noms com A Perfect Cricle o Them Crooked Vultures per acabar-ho d’arrodonir, el pastís ja és d’un calibre considerable.

Abans de passar a l’acció cal tenir en compte que dels 7 nous discos que parlarem a continuació només d’un es tenen notícies que s’hagi enregistrat. Que els altres sis acabin sent realitat és una cosa pràcticament assegurable, ja sigui perquè membres dels respectius grups ho han confirmat o perquè algunes notícies ho evidencien.

 

Radiohead. Últim treball publicat: In Rainbows (2007)

Sense que ningú ho tingui clar del tot, no són pocs els webs musicals que posarien la mà al foc a l’hora d’assegurar que aquest 2011 tindrem nou treball dels britànics. El febrer de l’any passat es publicava un vídeo en què Thom Yorke interpretava en directe la cançó Give Up The Ghost, i la gent no va tardar gens en assegurar que es tractava d’una cançó que acabaria formant part del nou disc de Radiohead. Mesos més tard, corrien rius de bits (!) amb unes suposades declaracions del guitarra del grup Jonny Greenwood afirmant que ja tenien el disc gravat. Dies després el mateix Greenwood s’encarregava de desmentir que hi hagués res enregistrat i aprofitava per dir que el disc sortiria quan estigués llest. A tot això se li han de sumar els rumors i les apostes per veure quins festivals comptaran amb Radiohead al seu cartell d’enguany. Es parlava fort del FIB, però ningú confirma res. Quan tot això surti a la llum en sentirem a parlar, segur.


A Perfect Circle. Últim treball publicat: eMOTIVe (2004) [escolta’l]

Després de més de mitja dècada d’inactivitat i quan ja ningú pensava en un retorn d’aquesta superbanda, a finals del 2010 coneixíem que A Perfect Cricle tornava a agafar els instruments i engegava motors. Ja han realitzat alguns concerts (fins i tot trilogies d’actuacions en què dedicaven una nit a cadascun dels seus tres LP) i aparicions televisives, però el plat fort ens ha d’arribar teòricament aquest 2011 amb la publicació d’un nou treball.


Tool. Últim treball publicat: 10,000 Days (2006)

Els seguidors de Tool ja estem més que acostumats a les llargues esperes entre disc i disc, així que cinc anys ens semblen una penitència prou lleu. Encara que després de la tèbia rebuda del 10,000 Days (un disc que millora amb el temps però que perdia en la comparació amb els anteriors dos treballs, Lateralus i Ænima) alguns es preparen per rebre la nova obra amb escepticisme. I més tenint en compte els habituals deliris del seu vocalista Maynard James Keenan, que els últims anys han derivat en aventures com la seva passió vinícola o el projecte musical Puscifer, que fan dubtar de si realment aquest home ha acabat per perdre el senderi. En tot cas, el de Tool és el disc que veig més perillar de cara el 2011. Ja sigui per la coincidència amb el d’A Perfect Cricle (els dos projectes comparteixen a Maynard James Keenan com a vocalista) o per la tranquil·litat amb la que s’agafen les coses aquesta gent.

 

Berri Txarrak. Últim treball publicat: Payola (2009) [escolta’l]

Si agafem la calculadora ens surt que aquest any toca disc de Berri Txarrak. Si llegim aquesta entrevista a Gorka Urbizu, vocalista, guitarra, líder i únic membre original de la banda, tenim fonaments per assegurar-ho. Encara que el fantàstic Payola ens és recent en la memòria i després de les notícies que ens ha deixat el grup aquest 2010 (canvi de bateria, recopilatori, gires, videoclips), sembla que encara podem aspirar a l’alegria de comptar amb un nou disc a finals d’any.

 

Queens of the Stone Age. Últim treball publicat: Era Vulgaris (2007) [escolta’l]

El guitarrista Dean Fertita assegurava fa uns dies que ja han començat a treballar amb el que serà el sisè disc d’estudi de Queens of the Stone Age. Després de dos discos francament fluixos tampoc és que sigui una notícia extramotivant, però sempre quedarà l’esperança que Josh Homme hagi recuperat les fonts d’inspiració dels inicis de la banda. Si no, haurem de recórrer a una altra de les bandes de Homme:

 


Them Crooked Vultures. Últim treball publicat: Them Crooked Vultures (2009) [escolta’l]

La superbanda formada per Josh Homme, Dave Grohl i John Paul Jones van per feina i ja fa temps que es comenta que estan treballant en el que serà el seu segon àlbum d’estudi. El debut d’ara fa més d’un any va deixar un gran regust de boca, fent pràcticament més atractiu el que pugui sortir de nou de Them Crooked Vultures que de QOTSA. No en va al currículum dels tres components hi figuren grups de la talla de Led Zeppelin, Nirvana i Kyuss.

 

The Mars Volta. Últim treball publicat: Octahedron (2009) [escolta’l]

El que segur que sortirà sí o sí és el sisè llarga durada d’estudi de The Mars Volta, ja que a finals de desembre anunciaven la finalització del seu enregistrament. Segurament al març ja el tindrem a les mans. Teòricament han de tornar al so intens al que ens tenen acostumats, després de la baixada de revolucions que va suposar el fantàstic Octahedron. El mateix vocalista del grup, Cedric Bixler-Zavala, ja va anunciar que l’experiència acústica de fa dos anys els faria perdre seguidors que recuperarien amb aquest nou treball que ens espera. Al contrari del que passa amb Tool, dos anys d’espera amb The Mars Volta són una autèntica barbaritat. Necessitem adrenalina, crits aguts, barroquisme i directes de tres hores!

 

Tot això pel que fa a grups consolidats i ja idolatrats. A banda hi hauran tots els discos de molts altres grups així com els pertinents descobriments i sorpreses. Ah, i els concerts. Si tot va bé, el 2011 pot ser molt èpic.