Els darrers miols de Two Dead Cats

A finals de setembre els gironins Two Dead Cats van anunciar una pausa indefinida amb el següent comunicat:

Lamentablement us hem de comunicar que Two Dead Cats fa una aturada en el cami, un no se sap fins quan, sense tancar la porta al que pugui passar. Tenim la intencio de fer alguns bolos per donar un homenatge a tots aquells que ens heu recolzat i ajudat en els casi 10 anys d’historia de la banda. No hi ha millor manera de donar-vos les gràcies que en directe. En breu, noticies.

Per acomiadar-se (esperem que temporalment i no definitivament) han programat un parell de concerts, un a Girona i l’altre a Barcelona. El primer és aquest djious 1 de desembre a la barcelonina sala Moog [+info] i tot i que naltros no hi podrem ser, sí que us recomanem que els aneu a veure. I si no podeu, tindreu una última oportunitat el 23 de desembre a la sala Impremta de Girona.

Two Dead Cats van començar la seva carrera discogràfica el 2005 amb un LP homònim; quatre anys després van treure el disc amb què els vam descobrir, La curiosidad mató al gato, i el 2010 van editar un EP, Gatículo Indeterminado, que ja havíem recomanat en aquest blog. Us convidem a recuperar aquell article on intentàvem explicar com era la música d’aquest grup amb una personalitat tan marcada (haureu de baixar fins a baix del post).

Des de l’illa dels monstres volem acomiadar aquest grup de la millor manera amb què es pot dir adéu a un grup: fent sonar la seva música. Teniu unes quantes maneres de fer-ho:

Llarga vida als Two Dead Cats i que les seves esgarrapades tornin algun dia o altre!

Música en pot petit (I)

El món de la música està fent-se seu aquella trillada expressió que atorga doble valor a les coses bones si aquestes són breus. Ja sigui per seguir aquesta filosofia, per temes creatius, limitacions econòmiques o adaptabilitat a internet, cada cop és més habitual que els grups treguin EPs per donar-se a conèixer o com a aperitiu d’un nou treball de llarga durada. El format EP (poques cançons i uns 20 minuts de durada) també és ideal per aprofitar la brutal revifada que ha experimentat el vinil. De fet, no és estrany trobar-se amb EPs que només existeixen en vinil i en format digital. Mort als discos de 57 minuts en suport òptic?

Des del punt de vista de l’oient, l’EP també és un format agraït. Saps que difícilment hi haurà aquell insípid material encabit amb calçador que acaba per desmerèixer les cançons més bones del disc. A més, és habitual que els grups els pengin a internet per (atenció  que ve una expressió que a alguns els farà sagnar les orelles) descarregar gratuïtament, així que més ja no es pot demanar. Punts negatius? Corren el risc de quedar oblidats en pro dels LP a mesura que la discografia del grup va engreixant-se. Ah, i que sovint et deixen amb ganes de més.

Avui us recomanem 4 EP editats durant el darrer any. Alguns són treballs de debut, d’altres de consolidació. Tots els podeu escoltar gratuïtament i, evidentment, tots són altament recomanables. Música concentrada en petites dosis.

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Turbowolf

The Big Cut (2010)

Comencem amb l’últim descobriment que hem fet a l’illa dels monstres. Tenen un disc de llarga durada a punt de sortir (han escollit la cridanera data de l’11-11-11 per traure’l) però l’any passat ja van començar a marcar terreny amb aquest EP ple de potència sonora. Els de Bristol no tenen encara una entrada a Wikipedia però apunten a l’èxit amb una fórmula que enganxa i fa bellugar a parts iguals. Escolteu Ancient Snake i us asseguro que en voldreu més. Cal dir que en el seu dia van permetre baixar-se gratis The Big Cut, però el link ja està més que caducat. De totes formes, no us serà difícil trobar-lo en alguna pàgina d’internet o a Grooveshark.

> escolta el disc a Grooveshark

> myspace de Turbowolf

> facebook de Turbowolf

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Trono de sangre

Deus Ex Machina (2011)

Mugre? Zapatilla?* Sembla que Trono de Sangre, com tants altres grups, defugen la responsabilitat d’adjudicar-se una etiqueta. Podríem encasellar-los dins del hardcore. O potser del hardcore amb tocs de post-hardcore. O una estona de cada cosa. O les dos a la vegada. Sigui com sigui, aquest EP de debut és tan curt com intens i ben treballat. I prou brutal. Dotze minuts que asseguren la segona escolta si us agrada el gènere. Us podeu baixar Deus Ex Machina de manera totalment lliure i gratuïta des del bandcamp del segell Caleiah Records, on també podreu comprar-lo en vinil.

> escolta el disc a Grooveshark

> myspace de Trono de Sangre

> bandcamp de Trono de Sangre (on també podeu escoltar i descarregar l’EP)

> facebook de Trono de Sangre

*així es defineixen a myspace i facebook

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Antigua & Barbuda

Círculo de amigos (2010)

Seguim amb el segell Caleiah Records, que aposta fort per la difusió lliure de la música dels grups que acull. En aquest cas parlem d’un grup, Antigua & Barbuda, que no són uns nouvinguts ni en el camp de la música ni en el dels EP, ja que al seu bancamp en podem trobar fins a tres, a banda d’un split i un llarga durada. Círculo de amigos és per mi la seva obra més interessant. Amb dos cançons deixen clara la seva inquietant proposta liderada per una veu capaç de sembrar la discòrdia entre defensors i detractors i una música lluny d’estructures previsibles. Menció especial mereix l’artwork de l’EP, fet en 3D anaglyph. Podeu baixar-vos i comprar Círculo de Amigos al bandcamp de Caleiah.

> escolta el disc a Grooveshark

> myspace d’Antigua & Barbuda

> bandcamp d’Antigua & Barbuda (des d’on podeu escoltar uns quants discos)

> facebook d’Antigua & Barbuda

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Two Dead Cats

Gatículo indeterminado (2010)

Encara que no estigui considerat explícitament com un EP, el darrer treball dels gironins Two Dead Cats té només 6 cançons i no arriba als 19 minuts de durada, així que també el posem al sac. Fins ara hem escoltat tres discos més o menys sorollosos i més o menys atabaladors. Gatículo indeterminado és una proposta més suau però també amb els seus tocs de ràbia ben mesurada. Després de les bones sensacions de La curisoidad mató al gato [escolta’l a Grooveshark], el nou treball suposa la confirmació d’un grup amb molta personalitat sonora i liderat per una veu femenina que sap moure’s amb solvència pels diferents contexts sonors de la banda. Cançons com Actor secundario exemplifiquen a la perfecció aquesta propietat tan felina de poder ser manyac i esquerp a la vegada. Us podeu baixar el disc (i també comprar-lo, clar) a la pàgina de la discogràfica Aloud Music [enllaç directe de descàrrega].

> web de Two Dead Cats

> myspace de Two Dead Cats

> facebook de Two Dead Cats