S’escolta a l’illa (II): setembre/octubre 2011

Aquí teniu recopilada la selecció musical feta durant aquests darrers dos mesos a la pàgina de facebook de l’illa dels monstres. També hi ha una llista creada a Grooveshark, però no hi han totes les cançons.

>> De què va això?

>> S’escolta a l’illa (I): juliol/agost 2011

‎020 / Airbag – Septiembre aún es verano (2005) / Em sembla que no cal explicar massa el motiu de l’elecció d’aquesta cançó. Consolarà els amants de l’estiu, que veuen com amb l’inici del setembre se’ls escapa la seva època preferida de l’any. Tranquils, per sort o per desgràcia, encara queden tardes de sol.

‎021 / And So I Watch You From Afar – If It Ain’t Broke… Break It (2009) / Portem molts dies volent posar una cançó d’aquesta banda de Belfast però no sabíem acabar de decidir amb quina quedar-nos. Hi ha dies que te n’entren unes i a l’endemà unes altres. Al final ens quedem amb aquest tema del seu primer LP. Post-rock instrumental amb generoses dosis de contundència.

022 / David Bowie – Oh! You Pretty Things (1971) / David Bowie no necessita que el presentem. Només cal que de tant en tant escolteu algun disc seu i disfruteu.

‎023 / Lagartija Nick – Nuevo Harlem (1992) / “En el nuevo Harlem hay taxis con música de Bach, cocodrilos ciegos leen en braille el Financial Times“. Aquest és l’inoblidable començament de la cançó que enceta la primera gran obra dels de Granada, un grup que sembla condemnat a estar infravalorat eternament.

‎024 / The Sound of Animals Fighting – The Heraldic Beak of the Manufacturer’s Medallion (2008) / Cançó inclosa en el tercer i últim treball de l’extint supergrup liderat per Rich Balling (RX Bandits), un disc replet de molt bones cançons articulades sobre un rock canviant i sovint recarregat com exemplifica perfectament el tema d’avui.

‎025 / Ramones – I Just Want to Have Something to Do (1978) / Avui no ens complicarem la vida. Temazo dels Ramones i avall! Aquí en teniu el videoclip.

026 / Tool – Stinkfist (1996) / 17 de setembre de 1996: Tool publica Ænima, el seu segon LP. 15 anys després segueix sent un disc incomparable, tot un referent de la dècada dels 90 i una autèntica obra mestra sonora. Celebrem l’aniversari amb Stinkfist, la primera del disc.

‎027 / HORSE the Band – HORSE the Song (2009) / Què passa si fusionem el hardcore (amb els prefixos i sufixos que vulgueu) amb el so característic dels videojocs de les consoles de 8 bits? Que en surt el nintendocore, surrealista gènere que té els californians HORSE the Band com a un dels seus màxims exponents.

‎028 / The Cheese – Scooby Dude (2005?) / Els catalans Les Aus compleixen tots els requisits per ser considerats un grup de culte: els agrada experimentar amb la música, tenen una discografia una mica caòtica i difícil de seguir i no són excessivament coneguts a casa seva encara que comptin amb un bon currículum de concerts que inclou gires pels Estats Units i la Gran Bretanya. La cançó que us proposem avui és de quan encara s’anomenaven The Cheese. Recomanable també el videoclip, objecte d’aquest article.

029 / Fu Manchu – Mongoose (1999) / Hi ha cançons que guanyen una nova dimensió quan les escoltes conduint. Mongoose n’és un exemple, si bé tot el disc que la conté, Eatin’ Dust, és ideal quan el que t’espera és un bon grapat de quilòmetres d’asfalt.

030 / Charts and Maps – In the Town of Machine (2011) / Un dels descobriments agradables d’aquest 2011 és la banda californiana Charts and Maps, que sense fer gaire soroll han aconseguit fer sonar el seu primer disc, Dead Horse, uns quants cops al meu reproductor. Part de la culpa la tenen cançons com aquesta joia instrumental que agradarà als amants de les cançons llargues i progressives.

‎031 / Russian Circles – Death Rides A Horse (2006) / Cançó del primer disc (Enter) d’aquesta formació de post-rock originària de Chicago que està a punt de publicar el seu quart treball (Empros).

032 / A Perfect Circle – Blue (2003) / Potser esperant un nou disc de Tool que potser no arribarà mai, aquests dies hi ha hagut revival d’A Perfect Circle (un altre projecte amb Maynard J. Keenan a les veus) a l’illa dels monstres. La veritat és que podríem recomanar qualsevol cançó de qualsevol disc, però avui ens quedarem amb Blue, del seu segon disc Thirteenth Step. No us posem el videoclip perquè és bastant cutre i desmereix totalment el tema. Ignore the smoke!

‎033 / Late of the Pier – Focker (2008) / Un altre grup de qui s’espera nou material amb urgència és Late of the Pier, que van meravellar amb el seu debut Fantasy Black Channel, un LP que enganxa en cada segon de la seva durada.

‎034 / Dr Feelgood – She Does It Right (1975) / Comença un cap de setmana amb pròrroga: ballem tots amb Dr Feelgood!

‎035 / Umpah-pah – Novembre (1994) / La millor cançó existent per escoltar una nit de castanyada com la d’avui. I si per això fos poc, és la que obre un disc tan i tan gran com Bordell.

Anuncis

Selecció musical 2010 vol.1: les molles

Els panellets per Tots Sants, la mona per Pasqua i els rànquings dels millors discos abans d’acabar l’any. Com que em repugnen els panellets i intento mantenir allunyada la fruita confitada de les mones de Pasqua procediré a fer un rànquing per complir amb alguna tradició aquest 2010 i no sentir-me antisocial del tot.

Ho faré en dues parts. En aquesta primera part repassaré aquells discos que, tot i ser bons, en un any més potent en quant a novetats discogràfiques ho tindrien molt cru per entrar en el Top 10 anual. Demà serà el torn dels que són, per mi, els tres discos més bons de l’any, a més de dos mencions especials.

L’ordre dels discos és purament alfabètic:

Airbag / Versiones y rarezas para Norbert & Cali

Ni és un disc amb temes candidats a ser nous clàssics de la banda ni és la típica recopilació soporífera de rareses. Un bon entreteniment mentre esperem el seu nou disc d’estudi.

Black Mountain / Wilderness Heart [escolta’l]

És més que evident la fal·lera de molts grups per semblar sortits d’una màquina del temps provinent dels anys 70. En aquesta carrera plena d’orgues i psicodèlia hi destaquen de tant en tant discos com aquest Wilderness Heart, per mi el més rodó dels tres perpetrats fins ara per aquests canadencs.

Cancer Bats / Bears, Mayors, Scraps & Bones [escolta’l]

No és un disc rodó i probablement no compti amb temes que acabin passant a la història, però tot i així és un bon remei per quan necessitem desfogar-nos i cridar. Destacable la versió del Sabotage dels Beastie Boys que serveix per tancar el disc.

Kvelertak / Kvelertak [escolta’l]

Una de les sorpreses d’aquest 2010 ha estat el debut dels noruecs Kvelertak, practicants d’un estil que alguns han definit com a black’n’roll, etiqueta que em sembla totalment apropiada per descriure alguns dels temes més ballables a la vegada que headbangingables d’aquest disc representat per l’enigmàtica òliva amb flors al cap.

Mamá Ladilla / Jamon Beibe [escolta’l]

Després de cinc anys de silenci discogràfic els madrilenys han tornat aquest any amb una obra que si bé no suposa cap gran pas evolutiu en la seva carrera sí que segueix demostrant que són únics i inimitables en el noble art de barrejar música i humor.

The Damned Things / Ironiclast [escolta’l]

Primer llarga durada de la superbanda formada per membres d’Anthrax, Fall Out Boy i Everytime I Die. He tingut dubtes sobre si incloure’l o no a la llista perquè em fa la impressió que és un d’aquells discos que de tan enganxosos acaben per cremar-se ràpidament. No és cap obra mestra, però quan te n’adones ja l’has escoltat tres cops seguits.

The Dillinger Escape Plan / Option Paralysis [escolta’l]

Els seguidors més puristes d’aquests pesos pesats del mathcore segueixen mantenint que com el primer disc, res. Jo en sóc un seguidor novell i defenso plenament els seus darrers treballs, inclòs el d’aquest 2010. Una llàstima no haver-los caçat quan van vindre a l’octubre de gira.