Ui sí, el 2011 (I): sense èpica

A l’illa dels monstres vam començar l’any molt il·lusionats. A causa d’això el 3 de gener vam publicar un esperançador post amb el títol 2011: un any èpic? Tot feia indicar que grups dels considerats fonamentals en el nostre univers sonor traurien nou treball, acumulant una quantitat de poder en un sol any que feia por. Però quan queden escassos matins per liquidar el 2011 hem de dir que no, el 2011 no ha estat un any èpic.

Dels set grups mencionats en aquell post, finalment només dos han acabat traient disc. Els primers van ser Radiohead, que al febrer van editar, quasi sense que ningú s’ho esperés, The King of Limbs, un disc molt lluny del que personalment esperàvem i que per moltes oportunitats que li donem no engega ni a la de tres. Això sí, hem tingut Radiohead per mesos entre remixos (quants n’hauran tret? Dos-cents mil milions?), cançons inèdites i un directe, el Live from the Basement, on tocaven -i milloraven- totes les cançons del darrer disc. El 2012 els tindrem girant per Europa, sent la seva actuació al festival Bilbao BBK Live la que ens caurà més a prop.

Els que sí han complert en tots els aspectes són Berri Txarrak. Els de Lekunberri han tret disc, Haria, han fet l’habitual mutació sonora i ens han acabat proporcionant un disc de calibre considerable. Estem parlant d’un grup que sembla tenir contractada una garantia de qualitat i de satisfacció amb el seu públic que sembla inesquinçable. Bravo per ells, aviat els dedicarem un post parlant del disc. O potser dos.

Passem ara als que no s’han manifestat. Capítol 1, Josh Homme. Ni Queens of the Stone Age ni Them Crooked Vultures han donat gaires pistes sobre com porten la creació de nou material. Tampoc és que ens hagin aixafat l’any, tot s’ha de dir. Dave Grohl massa ocupat devia estar amb Foo Fighters i Josh Homme en… ves a saber. Sembla ser que QOTSA sí que estan treballant en la composició d’un nou disc, però sense estressar-s’hi massa. Ja avisaran quan tinguin alguna cosa.

Els que ens han fet pujar més la mosca al nas han estat The Mars Volta. Bé, ells no, perquè ja tenen el disc més que fet. El problema és amb la discogràfica, Warner Music, que no han volgut editar el disc abans d’acabar l’any de cap de les maneres, amb la qual cosa ens toca esperar el canvi d’any per conèixer el successor de l’Octahedron. Fa uns mesos es deia que al gener el podríem escoltar, però fa poc era el mateix vocalista de la banda qui, a través del seu myspace canal de YouTube, assegurava no tenir ni idea de quan sortiria el disc. Tres anys esperant quan parlem de The Mars Volta són una eternitat.

I acabem amb el nostre apassionat del vi favorit, Maynard James Keenan. Ni A Perfect Circle ni Tool. Aigua. Massa bonic per ser veritat. Per acabar-ho d’arrodonir, a la tardor revifava un fins llavors horrorós projecte paral·lel del cantant: Puscifer. Semblava una broma de mal gust, com qui promet caviar i t’acaba donant pa florit amb mortadel·la, i és que l’únic disc que havia editat sota aquesta personalitat, “V” is for Vagina, era infumable. Però quina sorpresa amics, Conditions of my Parole ha acabat sent un disc no només potable, sinó que podem dir que està molt i molt bé. Val Maynard, per aquest cop t’ho passem. Però l’any que ve volem teca toolera. De moment, fan alguns concerts a Estats Units. Ja veurem si s’animen a agafar el barco.

I fins aquí aquest repàs del que no ha estat el 2011. Però no us penseu que acaben aqui les refexions sobre l’any que estem a punt de liquidar. Oh sí, no us lliurareu d’uns quants posts de resum de l’any. Perquè si els altres blogs i webs i teles ens taladren, naltros també tenim dret a fotre la tabarra.

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Ui sí, el 2011 (I): sense èpica

Ui sí, el 2011 (II): premis M.I.M

Ui sí, el 2011 (III): 2011, any Super 8 i super ple

Ui sí, el2011 (IV): extractes especial entrada 2012

Ui sí, el 2011 (V): 2011 de sobre i amb sacarina

> Ui sí, el 2011 (VI): selecció discogràfica (una més)

Foto Maynard: Erik Kabik (font)

Anuncis

Zapping d’actualitat / setmana 3 de 2011

S’acaba la setmana i és un bon moment per comentar algunes notícies d’aquests darrers set dies. La majoria són totalment intranscendents, però és diumenge i tampoc és qüestió de forçar la màquina mental.

 

La setmana de Ricky Gervais

Un dels protagonistes indiscutibles de la setmana que estem a punt de finiquitar ha estat Ricky Gervais, geni de l’humor britànic que va escandalitzar a més d’un en el seu rol de presentador de la cerimònia dels Golden Globe Awards celebrada la matinada de diumenge a dilluns. Tim Allen, Charlie Sheen i Tom Cruise només són algunes de les figures de Hollywood que van sortir escaldades de les bromes de Gervais. Els d’El Jueves afirmaven que ha nascut estrella, però Gervais ja porta anys demostrant el seu talent amb sèries absolutament brillants com The Office i Extras. Però ha estat amb la seva actuació als Globus d’Or quan ha aconseguit més popularitat, després de treure el seu humor britànic enmig d’una gala plenament nord-americana. Una combinació explosiva que l’ha deixat sense l’opció de tornar a presentar els Globus d’Or l’any que ve (enguany era la segona ocasió).

Per cert, que aquí, com sempre passa, tenim pendent l’estrena d’una pel·lícula seva, Cemetery Junction, codirigida amb Steve Merchant, el seu company en els guions d’Extras i The Office. Per sort la pel·lícula l’ha feta en terreny britànic, on sempre ha brillat més que no pas quan ha trepitjat els Estats Units per participar en llargmetratges.

Parlant encara dels Golden Globe però deixant una mica de banda a Gervais, cal fer esment del guardó que es va endur Trent Reznor juntament amb Atticus Ross per la banda sonora de The Social Network. Va fer gràcia veure’l recollir el premi. Així com Jim Parsons, premiat de forma totalment merescuda pel seu paper de Sheldon Cooper a The Big Bang Theory.

Actualizació: reaccions per part de Judd Apatow, un bon representant de la comèdia nord-americana.

 

Seria molt fàcil dir que Josh Homme ha tornat a néixer, no?

Josh Homme explica que va morir

Ha anat de ben poc que no ens quedem sense nou disc de Them Crooked Vultures, de Queens of the Stone Age, de les gires respectives de presentació i de qui sap quantes col·laboracions i projectes alternatius. Josh Homme quasi perd la vida arran d’una operació de genoll. Bé, segons explica el mateix Homme, tècnicament la va perdre a la taula d’operacions, però els metges van acabar per retornar-li-la. Ara ja està recuperat i en ple procés de producció dels nous discos dels seus dos grups principals. Llegit aquí.

 

Científics i cinèfils coincideixen a l'hora de considerar la pel·lícula de Roland Emmerich un cúmul de despropòsits

2012 és un bunyol també des del punt de vista científic

La NASA no només envia coets a l’espai. També estudia quin tractament dóna el cine de ciència-ficció a les lleis físiques. La principal conclusió és que 2012 és discutible no només cinematogràficament parlant sinó també des de la perspectiva científica. En aquest rànquing de desastres l’acompanyen altres pel·lícules rebentataquilles com Armageddon o Volcano. Al bàndol de films aplaudits per la NASA hi trobem peces mítiques com Metropolis, Balde Runner o la fantàstica Gattaca. Llegit aquí.

 

Porteu sempre tralla al vostre reproductor de música. Sobretot si passegeu per un bosc plagat de llops.

Contra els llops, metall

Explica un jove noruec atacat per un esbart de llops que sempre li han ensenyat que en casos extrems com aquest el que has de fer és contraatacar i no fugir. Però com contraataques a un grup de llops enfurismats? A cops de pedra? No! A cop de metall. Una cançó de Megadeath reproduïda des del seu telèfon mòbil va servir-li per espantar als llops per partida doble i sortir sa i estalvi de tan delicada situació. El poder del metall existeix, ja ho veieu. Llegit aquí.

 

Tool en concert, esperem que ben aviat prop de casa

Col·laboració improvisada de Tool i Kirk Hammett (Metallica)

Finalment us deixo amb un vídeo d’un concert de Tool en què el guitarrista de Metallica Kirk Hammett surt a l’escenari a tocar amb ells durant uns 10 minuts. El concert era a Hawaii, Hammett passava per allí a saludar i els de Tool el van convidar a tocar amb ells la cançó Lateralus i un fragment d’un tema de Metallica, Orion. El vídeo és d’un espectador, però encara es veu prou bé i el so és bastant acceptable. Quines ganes de veure Tool en directe, per cert. Llegit aquí.

2011: un any èpic?

Els astres de la música s’estan alineant. Després de deixar enrere un any amb poques alegries discogràfiques, el 2011 promet ser èpic. I ho serà sempre i quan els grups que tenen previst publicar nous treballs estiguin a l’alçada de les seves grans trajectòries. Pensar que Radiohead, Tool, The Mars Volta i Berri Txarrak, autèntics pilars dels gustos musicals de qui escriu aquestes línies, estan gestant nou material per publicar en un mateix any només fa que les previsions d’acabar l’any amb un shock emocional siguin força elevades. A més, si hi afegim noms com A Perfect Cricle o Them Crooked Vultures per acabar-ho d’arrodonir, el pastís ja és d’un calibre considerable.

Abans de passar a l’acció cal tenir en compte que dels 7 nous discos que parlarem a continuació només d’un es tenen notícies que s’hagi enregistrat. Que els altres sis acabin sent realitat és una cosa pràcticament assegurable, ja sigui perquè membres dels respectius grups ho han confirmat o perquè algunes notícies ho evidencien.

 

Radiohead. Últim treball publicat: In Rainbows (2007)

Sense que ningú ho tingui clar del tot, no són pocs els webs musicals que posarien la mà al foc a l’hora d’assegurar que aquest 2011 tindrem nou treball dels britànics. El febrer de l’any passat es publicava un vídeo en què Thom Yorke interpretava en directe la cançó Give Up The Ghost, i la gent no va tardar gens en assegurar que es tractava d’una cançó que acabaria formant part del nou disc de Radiohead. Mesos més tard, corrien rius de bits (!) amb unes suposades declaracions del guitarra del grup Jonny Greenwood afirmant que ja tenien el disc gravat. Dies després el mateix Greenwood s’encarregava de desmentir que hi hagués res enregistrat i aprofitava per dir que el disc sortiria quan estigués llest. A tot això se li han de sumar els rumors i les apostes per veure quins festivals comptaran amb Radiohead al seu cartell d’enguany. Es parlava fort del FIB, però ningú confirma res. Quan tot això surti a la llum en sentirem a parlar, segur.


A Perfect Circle. Últim treball publicat: eMOTIVe (2004) [escolta’l]

Després de més de mitja dècada d’inactivitat i quan ja ningú pensava en un retorn d’aquesta superbanda, a finals del 2010 coneixíem que A Perfect Cricle tornava a agafar els instruments i engegava motors. Ja han realitzat alguns concerts (fins i tot trilogies d’actuacions en què dedicaven una nit a cadascun dels seus tres LP) i aparicions televisives, però el plat fort ens ha d’arribar teòricament aquest 2011 amb la publicació d’un nou treball.


Tool. Últim treball publicat: 10,000 Days (2006)

Els seguidors de Tool ja estem més que acostumats a les llargues esperes entre disc i disc, així que cinc anys ens semblen una penitència prou lleu. Encara que després de la tèbia rebuda del 10,000 Days (un disc que millora amb el temps però que perdia en la comparació amb els anteriors dos treballs, Lateralus i Ænima) alguns es preparen per rebre la nova obra amb escepticisme. I més tenint en compte els habituals deliris del seu vocalista Maynard James Keenan, que els últims anys han derivat en aventures com la seva passió vinícola o el projecte musical Puscifer, que fan dubtar de si realment aquest home ha acabat per perdre el senderi. En tot cas, el de Tool és el disc que veig més perillar de cara el 2011. Ja sigui per la coincidència amb el d’A Perfect Cricle (els dos projectes comparteixen a Maynard James Keenan com a vocalista) o per la tranquil·litat amb la que s’agafen les coses aquesta gent.

 

Berri Txarrak. Últim treball publicat: Payola (2009) [escolta’l]

Si agafem la calculadora ens surt que aquest any toca disc de Berri Txarrak. Si llegim aquesta entrevista a Gorka Urbizu, vocalista, guitarra, líder i únic membre original de la banda, tenim fonaments per assegurar-ho. Encara que el fantàstic Payola ens és recent en la memòria i després de les notícies que ens ha deixat el grup aquest 2010 (canvi de bateria, recopilatori, gires, videoclips), sembla que encara podem aspirar a l’alegria de comptar amb un nou disc a finals d’any.

 

Queens of the Stone Age. Últim treball publicat: Era Vulgaris (2007) [escolta’l]

El guitarrista Dean Fertita assegurava fa uns dies que ja han començat a treballar amb el que serà el sisè disc d’estudi de Queens of the Stone Age. Després de dos discos francament fluixos tampoc és que sigui una notícia extramotivant, però sempre quedarà l’esperança que Josh Homme hagi recuperat les fonts d’inspiració dels inicis de la banda. Si no, haurem de recórrer a una altra de les bandes de Homme:

 


Them Crooked Vultures. Últim treball publicat: Them Crooked Vultures (2009) [escolta’l]

La superbanda formada per Josh Homme, Dave Grohl i John Paul Jones van per feina i ja fa temps que es comenta que estan treballant en el que serà el seu segon àlbum d’estudi. El debut d’ara fa més d’un any va deixar un gran regust de boca, fent pràcticament més atractiu el que pugui sortir de nou de Them Crooked Vultures que de QOTSA. No en va al currículum dels tres components hi figuren grups de la talla de Led Zeppelin, Nirvana i Kyuss.

 

The Mars Volta. Últim treball publicat: Octahedron (2009) [escolta’l]

El que segur que sortirà sí o sí és el sisè llarga durada d’estudi de The Mars Volta, ja que a finals de desembre anunciaven la finalització del seu enregistrament. Segurament al març ja el tindrem a les mans. Teòricament han de tornar al so intens al que ens tenen acostumats, després de la baixada de revolucions que va suposar el fantàstic Octahedron. El mateix vocalista del grup, Cedric Bixler-Zavala, ja va anunciar que l’experiència acústica de fa dos anys els faria perdre seguidors que recuperarien amb aquest nou treball que ens espera. Al contrari del que passa amb Tool, dos anys d’espera amb The Mars Volta són una autèntica barbaritat. Necessitem adrenalina, crits aguts, barroquisme i directes de tres hores!

 

Tot això pel que fa a grups consolidats i ja idolatrats. A banda hi hauran tots els discos de molts altres grups així com els pertinents descobriments i sorpreses. Ah, i els concerts. Si tot va bé, el 2011 pot ser molt èpic.