L’Esguerracolls (I)

L’Esguerracolls ja no és la muntanya més alta del món, ni la més bonica, ni tan sols la més fascinant. La gent vinguda d’arreu hi pujava carregada de misticisme i ara els quatre nostàlgics que encara la visiten en baixen avorrits i fastiguejats. Fa anys que cap patriota no en fa el cim per clavar-hi la bandera i els veterans de l’indret asseguren que no val la pena seguir perdent el temps amb aquest munt de terra Continua llegint

Anuncis

Unicornibot / Hare Krishna (2010)

Unicornibot
Hare Krishna
2010

No sé si és cosa meva o realment és així: el nombre de grups que es dediquen a fer música estrictament instrumental creix exponencialment. No és d’estranyar tenint en compte la proliferació de gèneres musicals que veuen precedida la seva etiqueta pel prefix post, on la veu sovint és eclipsada per llargs passatges sonors més o menys densos i més o menys estimulants.

Aquesta superpoblació fa que la fotocòpia abundi, sobretot per la dificultat que suposa elaborar un so únic que et distingeixi de la resta quan prescindeixes d’un element tan definitori com és la veu. Per això fa una mica de mandra enfrontar-se a discos com el de debut dels gallecs Unicornibot.

Efectivament, quan comences a explorar Hare Krishna, de poc més de 25 minuts de durada, tens la sensació que no estàs a punt de descobrir res de nou. Quan acabes d’escoltar les 9 cançons penses en el concepte déjà vu. Però també et ve una considerable necessitat de tornar a escoltar-les. Que el disc duri menys de mitja hora és un punt a favor per donar-li la segona oportunitat.

És llavors quan saps que haver-li donat una segona oportunitat a Hare Krishna ha estat una bona decisió, que té alguns matisos per descobrir i moltes cançons per anar rememorant. Que probablement no acabi oblidat en una carpeta de l’ordinador o en una ranura del moble per posar CDs que tens a l’habitació. Si més no l’aniràs recuperant de tant en tant. I que és mereixedor de ser recomanat per als amants d’aquest tipus de música tan difícil de definir, que alguns consideren experimental, d’altres math i d’altres post-elquevulgueu.

Podeu escoltar el disc i fins i tot descarregar-lo en alta qualitat i de forma completament gratuïta al bandcamp d’Unicornibot. Val la pena que invertiu 25 minuts musicals de les vostres vides en tastar Hare Krishna, i que valoreu si realment són un grup més o si valen la pena tenir-los posada la marca de seguiment.

> myspace d’Unicornibot

> bandcamp d’Unicornibot


Vídeo > NIN ens feliciten l’entrada d’any > Nine Inch Nails / Just Like You Imagined (Live)

En aquesta ocasió no es tracta de cap disc descarregable gratuïtament en 32 formats diferents i 70 Mb de pdf amb material gràfic, però els Nine Inch Nails (és a dir, el senyor Trent Reznor) ens han volgut felicitar l’entrada al 2011 publicant un vídeo en directe de la cançó Just Like You Imagined. Quins són els motius per invertir 5 minuts de les vostres vides en veure’l?

1.  És una cançó del The Fragile (1999) [escolta’l aquí], disc corresponent a l’època probablement més interessant del grup.

2. No és cap dels hits habituals del grup.

3. Mike Garson, que ja tocava el piano en la versió d’estudi de la cançó, hi col·labora interpretant la seva part. Aquest home és conegut entre altres coses per haver estat el pianista de David Bowie.

4. És un gran tema i aquesta versió en directe és genial.

Cal dir que encara que el concert és del 8 de setembre de 2009, l’han publicat avui, 1 de gener de 2011.

Des d’aquí també volem felicitar l’any 2011 als Nine Inch Nails, així com tots als que aneu trepitjant l’Illa dels monstres.