Carotenoides: els grups

La tardor és una gran època de l’any. Baixen les temperatures, els boscos trenquen la monotonia del verd, plou sovint i fins i tot et pots veure envoltat de boira mentre et perds per algun paratge de desmesurada bellesa. I, per si tot això fos poca cosa, és el moment de l’any que més bé acompanya un gènere que aquí a l’illa hi sona prou sovint com és el post-rock Continua llegint

Anuncis

S’escolta a l’illa (IV): gener/febrer 2012

Com és habitual cada dos mesos aquí teniu un post que recull totes les recomanacions musicals fetes al facebook de l’illa dels monstres. I com també és costum, us deixem amb una llista a Grooveshark amb (bona part) de les cançons. Recordeu que les descripcions de cada tema són del dia en què es van publicar les recomanacions, així que pot ser que hi hagi alguna que altra incongruència temporal.

>> De què va això?

>> S’escolta a l’illa (I): juliol/agost 2011

>> S’escolta a l’illa (II): setembre/octubre 2011

>> S’escolta a l’illa (III): novembre/desembre 2011

█████████████████████████████████████

049 / At the Drive-In – Quarantined (2000) / Avui s’ha confirmat un rumor que fa temps que volta per internet: At the Drive-In tornen. I només de pensar en la possibilitat de veure’ls en directe ja se’ns posa la pell de gallina. Ara només queda saber de quina manera tornen. Seguirem informant.

050 / The Mars Volta – Agadez (2008) / Si no s’avança l’apocalipsi tindrem nou disc de The Mars Volta. La data prevista és el 27 de març, i a l’illa dels monstres fa dies que estem escalfant l’ambient fent sonar la seva discografia a tot drap. Així que pugeu el volum dels vostres altaveus i deixeu-vos endur per aquest tema de l’ultrapotent The Bedlam in Goliath.

051 / Unicornibot – La tercera es la segunda (2010) / Seguim repassant cançons de grups que trauran disc aquest 2012. Els gallecs Unicornibot estan a punt d’editar el seu segon treball, el que serà el successor de Hare Krishna, àlbum de debut del qual extraiem la cançó d’avui. I ja que hi estem posats, aprofitem per recordar aquest post sobre el disc.

052 / Kraftwerk – Metropolis (1978) / Què tal un clàssic? I si a sobre ens remet a una de les grans obres mestres del cinema, millor que millor.

053 / Betunizer – Completo galope (2010) / Els valencians Betunizer trauran el seu segon disc, Boogalizer, el mes de març. Avui us recomanem la cançó que tanca el seu primer treball.

054 / GTUK – 8 (2008) / Sabeu aquells moments de deliri col·lectiu? Són moments per posar GTUK a un volum considerable i fer que tot exploti d’una vegada per totes.

055 / The Black Keys – Mind Eraser (2011) / Avui arriscarem poc i ens servirem d’un dels discos que més bona acceptació va tindre l’any passat, com a mínim als blogs i webs musicals que acostumem a freqüentar. Mind Eraser tanca ‘El camino’, un àlbum que de moment no ens cansem d’escoltar un cop rera l’altre.

056 / Bodkin – Three Days After Death Pt.1 (1972) / Traient la pols a unes llistes que teníem desades a l’ordinador ens hem topat amb el nom de Bodkin, un grup escocès de rock progressiu dels 70 que només va treure un disc homònim amb 5 cançons. Hammond i més Hammond.

‎057 / Sigur Rós – Untitled #8 · Popplagið (versió del DVD directe Heima, 2007) / Un DVD tan espectacular com el Heima només es podia acabar d’una manera així d’apoteòsica.

‎058 / The Smashing Pumpkins – Silverfuck (1993) / Del seu segon disc, Siamese Dream.

059 / Lisabö – Gordintasunaren otordu luzea (2011) / Cançó de l’últim disc de Lisabö, ‘Animalia Lotsatuen Putzua’. Si féssim una llista de grups de culte segur que ells hi serien. I amb això ja sabeu què us trobareu en aquesta cançó.

‎060 / AtletA – Telepatía habitual (2011) / Jaume Pantaleón és un noi bastant prolífic: nou disc de Cuzo a punt de sortir i dos discs d’AtletA en un any, l’últim dels quals, ‘Verdad’, inclou la cançó d’avui i suposo que protagonitzarà un post de l’illa ben aviat. Deixeu-vos endur.

‎061 / Fura – Iamo (2011) / Fura és un grup mallorquí de post-rock instrumental que va a poc a poc i amb bona lletra. Després de publicar un interessant EP de debut el 2010, a l’octubre van editar la cançó que us proposem avui, el videoclip de la qual van estrenar fa tot just un parell de dies.

‎062 / Lightning Bolt – 2 Towers (2003) / Noise math-rock que et perfora el cervell a la vegada que et fascina. Crea addició.

I a la portada… posem-hi una muntanya (Inventaris no absolutistes vol. 1)

L’altre dia estava fent l’habitual ronda d’exploració musical quan vaig topar amb un disc i una portada que em van recordar un dels infinits posts que tinc en ment i que només esperen que un dia tingui ganes d’escriure’ls. L’exploració la feia pel recomanable blog de Los experimentos de Magli, el disc era Silesia, d’un grup que es diu Jeniferever, i la portada és aquesta:

El post que em va retronar al cap va ser el de DISCS AMB MUNTANYES A LA PORTADA. Sembla un tema absurd, oi? Doncs per alguns músics sembla una obsessió. No parlem de músics qualsevol. Ens referim a gups de math-rock, post-rock, i altres gèneres en què l’experimentació i el protagonisme instrumental per sobre de la veu són pilars fonamentals de la seva filosofia. El tercer pilar són les muntanyes? Semblen prou sòlides com per ser-ho.

Però no només el gènere musical és un punt en comú en els discos que veurem a continuació. Pràcticament tots, només un és l’excepció de la regla, són àlbums de debut. És la muntanya un espai iniciàtic? Com que són grups experimentals apunten alt des de bon principi? Perquè no són precisament turonets d’excursió dominical.

Un altre punt en comú, aquest molt més subjectiu: tots mereixen l’oportunitat de ser escoltats. Us penseu que vaig escoltar el de Jeniferever per la descripció que en feien? Negatiu. Només amb la portada ja vaig veure’m empès a escoltar-lo. Seguim amb coincidències: tots són discos de 2005 cap aquí, amb la qual cosa sembla que la muntanya és tendència. Us ho dic jo, que de tendències n’entenc molt.

I un últim apunt que de passada em serveix per inaugurar aquesta nova secció d’Inventaris no absolutistes: no és una llista tancada, ni tan sols és exhaustiva, és fruit d’una estona d’exercitar la memòria. Segur que hi han centenars de portades més amb una muntanya com a protagonista, i més si ens posem a ampliar el ventall de gèneres i a remuntar enrere i recordar discs dels 90, 80, 70 i fins i tot 60. Així que us convido a que n’aneu dient si voleu. Comencem amb el breu inventari de 5 discs recomanables amb muntanya a la portada:

Fura / Mustela Putorius (2010)

Des de Mallorca ens arriba el prometedor debut en forma d’EP de 3 cançons dels Fura, practicants de post-rock instrumental. A la portada no hi veiem neu com en el cas de Jeniferever però sí una gèlida boira.

> bandcamp de Fura, on podeu escoltar l’EP

Toundra / (I) (2008)

I de Mallorca saltem a Madrid per repescar el disc de debut d’un dels grups predilectes de qui escriu aquestes línies. Els Toundra van revolucionar l’any passat el panorama del rock instrumental amb el fantàstic (II), però dos anys abans havien deixat ben clar que serien una banda a tenir molt en compte amb (I). I clar, no hi podia faltar una muntanya a la portada, amb neu inclosa.

> myspace de Toundra



Zu / Carboniferous (2009)

Atenció amants del math amb tints d’avant-grade (sí, aquella combinació tan popular), que aquest disc dels italians Zu us pot interessar. Encara que les veus hi tinguin poc protagonisme compta amb una col·laboració de luxe a la cançó Soulympics: hi canta Mike Patton. I clar, per celebrar-ho van decidir posar una muntanya a la portada. En aquest cas d’un perfil més obtús.

> escolta el disc a Spotify

Black Mountain / Black Mountain (2005)

A veure si ara tothom posarà muntanyes a les portades i uns que la porten al nom no faran el mateix. De fet, és el disc més antic de la llista, així que podem dir que ells van ser abans que els altres. Els canadencs Black Mountain van decidir no ser gaire metafòrics en la porta del seu primer disc. Tampoc és qüestió d’embolicar la troca des de bon començament.

> escolta el disc a Spotify

Late of the Pier / Fantasy Black Channel (2008)

Canviem d’estil de música i també de manera de fer aparèixer unes muntanyes a la portada. Això sí, seguim parlant de discos de debut, en aquest cas d’una d’aquelles obres que t’enganxen de mala manera des del primer cop que les escoltes. Una combinació explosiva d’indie, electrònica i què sé jo quantes coses més que ja compleix tres anys de vida i que convida a demanar a crits un nou disc dels britànics Late of the Pier. Amb muntanya o sense. El 2009 van treure un single, Blueberry, i sabeu què hi apareixia a la portada? Sí, i aquest cop en anaglyph:

> escolta Fantasy Black Channel

> escolta Blueberry

I deixeu-me que coli com a bola extra una altra portada de single. Cotopaxi és un volcà de l’Equador i també un single de The Mars Volta. Aquí en teniu la portada:

Ja només em queda fer una crida als grups del Camp de Tarragona: per quan la Mussara en una portada?