Ningú no ens ho ha demanat, però tornem a visitar la nostra estimada muntanya de l’Esguerracolls per explorar alguns discos recents de post-rock que ens han cridat l’atenció. Com sempre, anem de 4 en 4, tot i que només parlarem de 3 grups.
Forces Elèctriques d’Andorra – Pastor (2015)
Forces Elèctriques d’Andorra – Congo (2016)
Quan el vent bufa des de Mallorca, preparem-nos per rebre bones notícies, fins i tot per partida doble. Els F/E/A passen per un moment dolç d’inspiració i productivitat i per sort de tots nosaltres estan decidits a aprofitar-lo al màxim; no en va han publicat un parell de discos en un espai de poc més d’un any.
Amb Pastor, els baleàrics van confirmar les bones sensacions del seu primer treball tot transformant-les en quatre cançons sòlides i incontestables que automàticament van passar a formar part del nostre prestatge d’imprescindibles del post-rock i van convertir en himne els versos de la cançó que tanca i dóna nom al disc, fins ara l’única en la seva discografia amb lletra (cantada i escrita per Jeroni Sancho Bossut):
Pastor, oh símbol de senzillesa
Que es sotmet al nostre clamor
Pastor, tu coneixes la condemna
I ens guies a la salvació
Pastor, tu entens els nostres problemes
I sempre n’ets la solució
(No us perdeu el remix d’aquesta cançó. Sí, entremig van publicar un disc de remixos)
I quan encara estàvem mig estabornits per Pastor, aquest 2016 veu la llum Congo, on ens tornen a passar per sobre a base de riffs gruixuts com eixos de tractor i de cadència autènticament esguerracolls. Es fa difícil destacar una cançó de cada disc, però farem menció especial a dos temes cosins germans, un de cada disc: Black Vilanova i Red Vilanova. Si no us convencen, és possible que no ho faci cap altra cançó d’aquesta sèrie de posts. I per acabar: sí, els heu de veure en directe, sempre i quan estigueu disposats a contemplar com s’ensorren els murs d’una sala de concerts a cop de guitarra.
Sonnöv – Caballo Perdedor (2016)
El titular fàcil seria dir que Caballo Perdedor és un cavall guanyador en tota regla, una rematada a porteria buida que no ha d’amagar la bona jugada que hi ha darrera: Sun Up, Bucefalo, Blue Note, Siete Leguas; quatre noms de cavalls famosos per a quatre cançons amb les que els madrilenys Sonnöv conformen el que per a mi és el seu millor disc. Un treball molt ben mesurat tant pel que fa a la durada com pels elements amb els que juga, donant com a resultat una obra que se’m fa molt cinematogràfica, potser pels talls de veu que hi apareixen, sí, però també perquè és capaç de dibuixar una espècie de fil conductor emocional en el que m’és molt fàcil entrar-hi.
Kokomo – Monochrome Noise Love (2016)
Els alemanys Kokomo elaboren un post-rock poderós i instrumental de manual, amb poques sorpreses, del que és difícil destacar-ne alguna cosa sense caure en els mateixos adjectius de sempre un cop darrere l’altre. Tot i això, el seu darrer disc aconsegueix atrapar, cosa que no m’havia passat amb els seus anteriors treballs, ni que sigui per tenir sonant de fons mentre centrem l’atenció en altres tasques de la vida diària. Monochrome Noise Love és un disc llarg, de més d’una hora, però els de Duisburg aconsegueixen no perdre’s gaire durant l’extensa travessia gràcies a cançons tan sòlides com Kill The Captain, Feed The Fishes, la que ara mateix marcaria com la destacada d’un LP que podeu descarregar des del seu bandcamp al preu que vulgueu. I si els veieu en concert vigileu els vostres sistemes auditius perquè el seu mur de guitarres en directe assoleix nivells atronadors.
I per acabar per avui, us deixem amb la llista d’Spotify on anem recopilant una cançó de cadascun dels discos que recomanem en aquesta sèrie de posts anomenada L’Esguerracolls (per desgràcia, a l’Spotify no hi ha Pastor, dels F/E/A):
L'illa dels monstres 