Fura / Fura (2013)

Des de sempre havíem associat les Balears amb paisatges càlids i clima suau. Però tot va canviar al 2010, quan ens arribaren de ses Illes aires gèlids i inhòspits a través d’un EP carregat de post-rock cru titulat Mustela Putorius [n’havíem parlat aquí].

Era el debut discogràfic dels mallorquins Fura, que un any després editarien un single lleugerament menys boirós però amb idèntica capacitat d’atracció: Iamo. Il·lustrat per un videoclip on el quartet s’integrava en els boscos, roques i bocins de mar que segurament els serveixen de font d’inspiració, aquella cançó no va fer més que augmentar la nostra curiositat per comprovar què ens podria oferir Fura en el terreny del llarga durada. Ara, quan tot just estem comptant les hores que falten perquè arribi la tardor d’un 2013 especialment poc càlid, els mallorquins editen, per fi, el seu primer LP. L’han batejat amb el nom del grup i el podeu escoltar i descarregar al preu que vulgueu des del seu bandcamp:

Si heu pitjat el PLAY ara mateix us deu estar passant per sobre una estampida de cavalls desbocats. Així comença aquest Fura, amb un primer terç de disc potent, intens, on a través de Belisari i Omeia el quartet mallorquí mostra múscul post-rocker mentre l’oient arriba a un punt de no retorn en què la immersió en el disc és total. Ja en el tram central de l’àlbum les revolucions baixen progressivament al llarg de dos cançons (Cornia i Ushuaia) fins arribar a un punt de màxima latència que, més enllà d’esvair el disc, ens prepara per a la tercera i última part de l’obra, on hi trobem dos cançons (Sibil·la i Askja) en què el quartet balear desplega tots els recursos que caracteritzen el post-rock de guitarres afilades.

Podríem entrar a comentar més al detall cada cançó d’aquest Fura, però com que som bastant justets a l’hora de definir tècnicament la música així com per detectar influències vam pensar que seria molt millor que ens ho expliquessin els mateixos Fura. Molt amablement van accedir a fer-nos 5 cèntims de cadascun de les sis cançons del seu primer LP. Això és el que ens han explicat:

1/ Belisari

«Amb Belisari la nostra idea era fer un tema molt directe i canyer, sense massa complicacions: simple, directe i ràpid. En el fons volíem fer un tema un poc a l’estil d’And So I Watch You From Afar i començar el disc sense parts amb tones de delays i ambients soporífers.»

2 / Omeia

«Es tracta d’un tema amb una estructura complexa i amb una varietat d’estils bastant dispar (podem escoltar un inici molt Tooler i un final més stoner) provocada sobretot per haver fet molts canvis a posteriori. No obstant, és un tema que ens agrada molt i té unes melodies molt xules.»

3 / Cornia

«És un tema composat a la mateixa època que Iamo, per tant vàrem haver de fer modificacions a la part final per adaptar-lo a la dinàmica del disc. Volíem fer un tema a l’estil de Pelican i que sonàs bastant dens/rocker i ens va sortir això.»

4 / Ushuaia

«Necessitàvem un tema ambiental pel disc, perquè alenàs un poquet.  Volíem rebutjar la idea de fer el típic tema de post-rock amb contrapues infinites per fer un tema més clàssic al més estil Floydià. En un principi la idea era fer un tema bastant èpic a l’estil dels temes de Crippled Black Phoenix, però ens va sortir una primera part on la gent descriu com una peli d’en Tim Burton i una segona part que personalment em recorda a Alcest

5 / Sibil·la

«Aquest es en diferència el millor tema de Fura i el més fresc. És un reflex del so on estam arribant. També s’ha de dir que és el tema que hem composat amb menys temps: ens vàrem reunir els dos guitarres un dia al local i ja teníem els tappings del principi i gairebé tota la estructura del tema, fins i tot les veus!!»

6 / Askja

«Un altre tema que ha sofrit mil modificacions fins arribar a lo que és ara. És l’única cançó del nostre repertori que té una afinació distinta a les altres, més greu, d’aquí el seu so tan fosc. Té parts amb certa influència de Russian Circles, sobretot del disc Empros. És el tema que solem emprar per acabar els concerts, a causa del seu final “èpic”, i decidírem emprar-ho com a tema final del disc.»

fura1t

Anuncis

3 pensaments sobre “Fura / Fura (2013)

  1. Retroenllaç: Bacanal matemàtica: una jornada a l’Aloud Music Festival 2014 | L'illa dels monstres

  2. Retroenllaç: Carotenoides: els grups | L'illa dels monstres

  3. Retroenllaç: Fura / Fura (2013) | L’illa dels monstres | Títol del lloc web

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s