Bacanal matemàtica: una jornada a l’Aloud Music Festival 2014

Fidels com som als designis de les lleis de Murphy, només vam poder assistir a una jornada del que probablement sigui el millor festival musical que es fa a Catalunya, l’Aloud Music Festival, que en la seva segona edició presentava un autèntic escàndol de cartell per als que embogim amb el math, el post-rock i gèneres afins.

Amb el cor com si ens hi haguessin clavat una daga per perdre’ns l’última jornada amb els extremament venerables Jardín de la Croix, els amos del licorcafè-rock Unicornibot i l’electrònica fosca d’Umberto, i resignats per no poder tornar a volar amb el post-rock de Maybeshewill, vam agafar amb totes les ganes del món la segona jornada del festival, la de divendres, que va acabar donant encara més del que prometia. I ja és dir, ja-és-dir!

A continuació desgranem les sensacions que ens van produir cadascun dels grups que van desfilar per l’escenari al llarg de 7 hores i mitja de música en què no vam sentir ni una sola paraula cantada (d’això es tractava).

CartelAMF2014_peque

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Fura

Ja són uns quants anys seguint els Fura, des del seu EP Mustela Putorius fins a l’LP homònim publicat fa només uns mesos, però no va ser fins a l’Aloud que no els vam veure damunt d’un escenari. I van arrasar amb tot: l’espai sonor, les parets de l’Apolo i totes les nostres expectatives. Brutals! És en el directe quan aquelles cançons de post-rock contundent es troben en el seu estat natural, salvatge i feréstec. Tres quarts d’hora de so nítid, poderós i garratibant que van viure’s com un breu suspir huracanat. Si en disc us criden mínimament l’atenció, els heu de veure en directe. Aplaudiment dels que et deixen les mans vermelles només començar i una alegria immensa veient com un grup que aprecies és capaç de donar tant de si.

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

The Physics House Band

Era el moment de confirmar si el que vam veure/viure el darrer estiu a l’ArcTanGent havia sigut una casualitat, un simple fruit de la nostra imaginació o realment The Physics House Band són un dels grups més al·lucinants que es poden veure en directe, ja sigui referint-nos només a l’escena math, ja sigui parlant en termes més generals. Res de somnis, res d’imaginacions, res de records magnificats. El trio de Brighton va deixar-nos bocabadats un cop més. Heu vist aquests tios??? Tothom se’n feia creus després de la seva actuació. Aquests tres xavals poden fer el que vulguin. Perquè tècnicament són bons? Sí, però per una cosa més. Perquè les cançons que fan són boníssimes? Mira, també, però hi ha una factor afegit. Ah, perquè en directe van un pas endavant i són capaços d’afegir intensitat i adornar-se amb improvisacions? Sí, sí, també, però és que tenen una cosa que pocs grups, per molt bons i intensos que siguin, tenen: flow. Aquests tres britànics supuren música, la suen, els flueix de dins, i això és tan indescriptible com notori. Ho vam dir a l’estiu, i ho tornem a dir ara: apunteu-vos el seu nom i, si mai teniu oportunitat de veure’ls en directe, feu-ho. Encara que no us convencin en disc. FEU-HO. En un pedestal.

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

A Shelter in the Desert

El toc exòtic (?) el van posar els mexicans A Shelter in the Desert. El seu és un post-rock de manual, idoni per il·lustrar la definició d’aquest gènere a dia d’avui tan sobreexplotat. Poc sorprenents, molt esquemàtics, però amb els seus moments d’hipnotisme accentuats per una il·luminació espessa que contribuïa a millorar el viatge de transició per aquest desert importat de terres mexicanes.

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Vessels

Vint minuts abans de començar l’actuació de Vessels la gent ja estava impressionada amb l’arsenal d’aparells que els britànics van desplegar sobre l’escenari, ocupant-lo gairebé en la seva totalitat. Bateria, guitarra, teclats, ordinadors, plats i un reguitzell d’artilugis més units per centenars de cables. Tot plegat per atordir-nos amb una sessió d’electrònica post-rockera que ens feu vibrar l’estèrnum mentre ens preguntàvem si de sobte havíem fet un salt al juny i realment allò era el Sónar. Gent embogida, en trance, a les primeres fileres en la proposta més diferent de la jornada. Realment van aprofitar tot el desplegament tècnic? No ho sabríem respondre, però el que també acabà resultant un espectacle va ser veure com els 5 components del grup van invertir el que quedava de nit plegant cables i trastos. Allò semblava el garatge on es fundà Microsoft més que no pas una sala de concerts, però s’agraeix immensament que hi hagi propostes d’aquest estil al festival.

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

That Fucking Tank

Del barroquisme vam passar al minimalisme, però no pas sonor, sinó de recursos presentats a l’escenari. I així ens vam trobar els That Fucking Tank exprimint guitarra i bateria fins que no en quedà nota per sortir-ne escopida. Un d’aquells grups en què pots prescindir dels discos i anar directament al gra, baixar al fang del seu directe. No són gens refinats, ni ho pretenen, ni ningú ho voldria. El rock sorollós que practiquen requereix retolador gruixut.

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

IEPI

Quan portes 6 hores de concert només falta que vinguin els banyolins IEPI a acabar-te de fer esclatar el cap. Perquè això és el que fa el seu directe: fer-te esclatar cadascuna de les neurones que et queden en vida a base de velocitat i frenetisme. El resultat? Públic embogit en el tancament de la jornada, amb el guitarra en estat catàrtic constant i les cançons de l’únic LP del grup passades per una màquina de centrifugat matemàtic. Pot un cervell humà assimilar notes a aquesta velocitat? El pròxim cop els volem veure a l’hora del vermut.

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

El festival: capítol apart

Ja ho heu vist, grups d’altíssim nivell fent concerts superant el llistó de les nostres expectatives. Hauria de ser motiu suficient com per certificar la nit com de memorable. Però hi ha més detalls que no podem oblidar com a públic habitual de concerts que som. Detalls que tenen a veure amb l’Aloud Music Festival i els seus organitzadors, el segell barceloní Aloud Music.

Per si reunir grups referents en els seus gèneres fos poca cosa, fa goig, MOLT GOIG, veure que les coses es poden fer com les fa la gent que hi ha darrere el festival: preus assequibles, entrada gratuïta per a menors de 23 anys, actuacions generoses en temps, entrades sense l’estafa habitual de les despeses de gestió, entrades amb disseny propi, preus de la beguda rebaixats (això és un miracle tenint en compte que el festival se celebrava a l’Apolo), barra de menjar propi i, sobretot, bon tracte. A banda, un so excel·lent (un altre miracle tenint en compte el panorama dantesc de sales) i un públic respectuós (seguim amb la llista de miracle).

Que tinguem molts anys més d’Aloud Music Festival. Tresors així no s’han de deixar enterrar al fons del mar.

Anuncis

Un pensament sobre “Bacanal matemàtica: una jornada a l’Aloud Music Festival 2014

  1. Retroenllaç: Bacanal matemàtica: una jornada a l’Aloud Music Festival 2014 | L’illa dels monstres – VVVLOG)))

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s