Rolo Tomassi / Astraea (2012)

Els Rolo Tomassi [parlàvem d’ells fa uns mesos] ens van avisar amb temps: Astraea seria molt més directe i podria suposar la captació de nous seguidors.

Rolo Tomassi / Astraea (2012)

No ens enganyaven, com a mínim pel que fa a la primera part de l’afirmació. I és que en aquest tercer treball el quintet liderat pel clan Spence sona més agressiu i menys experimental. La bogeria de teclats i canvis de ritme que havien esdevingut marques de la casa es dilueixen enmig d’una contundència sonora que ens indica que els Rolo Tomassi han perdut la innocència.

Dit d’una altra manera, sembla que es diverteixin menys i es preocupin més de trobar la línia recta entre dos punts més que no pas divagar fins arribar al lloc de destí. Aquest canvi es nota individualment en cada cançó però també en el conjunt del disc. Hem passat de dos àlbums (Hysterics, 2008 i Cosmology, 2010) caracteritzats per tenir grandiosos moments combinats amb passatges i temes més o menys prescindibles a un disc molt més homogeni i equilibrat, sense esquerdes, on totes les cançons tenen un pes similar i on el castell de mathcore aguanta dret de principi a fi.

I encara que ens sigui difícil, sembla que el comentari d’un disc no sigui el comentari d’un disc si no se’n destaquen algunes cançons. Bé doncs, fent un petit esforç podem assenyalar The Scale of Balance, Empiresk, Echopraxia i el duet final Illunis – Illuminare com a moments notables d’Astraea. Cal destacar el bon equilibri entre les dos cares, la dolça i la gutural, de la mateixa moneda que és la veu de l’Eva Spence. Per contra, el seu germà James Spence segueix exercint de complement vocal en un segon pla amb resultats sovint força prescindibles. No pot competir amb la seva germana, peça fonamental en cada composició.

Tornem a l’afirmació amb què obríem aquest post. Segona part de la sentència. Tot i el canvi de matisos i sensacions, que no pas de rumb, no crec que la transformació sigui prou contundent com perquè Rolo Tomassi captin més seguidors a través d’aquest Astraea. Segueixen sent els Rolo Tomassi difícils d’empassar segons com els enganxis, difícils de recomanar a algú sense que et miri estranyat, però que a alguns ens agraden i fins i tot fascinen amb una bogeria que, si bé ha minvat quantitativament, segueix sent el combustible que fa funcionar l’engranatge del grup.

> escolta Astraea a Spotify

> escolta Astraea a Grooveshark

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s