Abans de res, mireu-vos aquesta portada durant mig minut i després continuem parlant:
The Last 3 Lines / Visions from Oniria (2011)
Les sensacions que us hagi pogut transmetre aquesta portada segurament coincidiran amb les que tindreu quan escolteu el nou treball dels catalans The Last 3 Lines. Visions from Oniria és un disc capicua, d’anada i tornada. Acaba on comença, però entremig hi experimentem un viatge interplanetari (inclús interestel·lar posats a imaginar) ple de nebuloses, cinturons d’asteroides i planetes inexplorats.
El primer minut del disc correspon a Introlude, una fantàstica introducció que comença sent acústica però a la que se li acaben sumant electricitat i psicodèlia en la millor de les combinacions. Un minut i ens enlairem cap a l’espai. Durant el viatge d’anada sona pel fil musical del nostre imaginari mitjà de transport Your Bruising Charm, amb fusta de hit instantani, i Visions from Oniria, cançó que a banda de batejar tot aquest viatge ens anuncia que hem arribat a la zona de destí i que a partir d’ara toca contemplar el paisatge i experimentar sensacions.
Els nois de The Last 3 Lines ja han demostrat que piloten amb destresa la nau, ara toca veure com es defensen en estàtic. Dels temes directes al moll de l’os passem a la pausa i a la contenció. El nucli central del disc la formen cançons menys immediates, més denses i en les que és més difícil entrar-hi. És possible fins i tot que es produeixi una desconnexió dels viatgers menys entrenats. Personalment encara estic batallant per acabar de descobrir tot el que amaga aquest bloc de cinc cançons que en certa manera em tenen intrigat. En total, vint minuts d’ingravitació fins que Absinthe Minded, un altre tall on l’acústica i el sintetitzador són protagonistes, ens anuncia el següent canvi de fase.
És moment de tornar, però a diferència del que passa sovint amb els viatges, això és una bona notícia. No en va, ens tornem a trobar amb peces que atrapen a la primera tal i com passava en el viatge d’anada. Bon exemple d’això és Paradigm of Fools, on la maquinària de la banda torna a funcionar a ple rendiment des del primer segon. Ageless és el pont necessari per afrontar un aterratge que pren forma amb Revelation, una cançó que realment en són dos, ja que al final de la pista hi trobem una petita joia acústica, Insomnia, evocadora d’imatges ja terrestres que tanca aquest cercle que és Visions from Oniria.
Vist tot això, quasi podríem parlar d’un disc sonorament conceptual. Desconec si el grup l’ha concebut com a tal, però el que sí és cert és que d’aquest treball de The Last 3 Lines se’n desprèn solidesa en quant a la seva estructura (no és una simple col·lecció de cançons) i també una voluntat d’aprofundir en les possibilitats d’un so psicodèlic que fa que aquell prometedor i enganxós disc de debut, You are a deep forest (2008), i l’EP Crows (2009) comencin a quedar lluny.
Podeu escoltar, descarregar i comprar el disc des d’aquestes direccions:
>> bandcamp
>> descàrrega directa i oficial
Per cert, si els voleu veure en directe, apunteu:
20 gener 12 / Barcelona – Razzmatazz Clubs
21 gener 12 / Tarragona – Sala Zero
Foto de portada: Pablo Diez
L'illa dels monstres 