Zappa a l’infern

Baltimore, Estats Units. 21 de desembre de 1940: neix Frank Vincent Zappa. 17 anys més tard el monstre creatiu del jove Frank desperta quan escolta Ionisation, del compositor francès Edgar Varèse. El 1966 publica el seu primer disc amb The Mothers of Invention, Freak Out!, una reivindicació de l’orgull de sentir-se lleig i extravagant que marca el punt d’inici d’una de les carreres artístiques més prolífiques perpretades per un ésser humà: centenars de discos, gires, pel•lícules, llibres, mobilitzacions a favor de les llibertats artístiques, accions polítiques en contra l’administració Reagan i una candidatura a la presidència dels Estats Units. Això sense comptar les memorables paròdies dels Beatles, dels hippies i dels videoclips de la MTV. El 1993 mor a causa d’un càncer, i molts ens preguntem encara avui què hauria arribat a ser capaç de fer en cas d’haver viscut més.

Resumir la vida de Frank Zappa en un post és complicat. I injust. Mereixeria un blog sencer, un documental, un llibre o directament un museu memorial amb una estàtua seva de quatre metres d’alçada a l’entrada. No sé si tindrem mai aquest museu, però de material sobre el músic se n’ha publicat, per sort. I avui us volia recomanar Frank Zappa en el infierno: el rock como movilización para la disidencia política (2006), un llibre en què Manuel de la Fuente Soler analitza la crítica constant que el músic feia al govern de Ronald Reagan a través de les lletres de les seves cançons i de les aparicions en els mitjans de comunicació.

Tot i que interessarà més als seguidors de Zappa, tampoc cal que sigueu uns coneixedors de la seva obra i miracles, si bé no us ha de fer badallar la política nord-americana. De fet, encara que no t’agradi la política, al llibre s’hi expliquen fets tan increïbles que desperten l’interès de qualsevol persona amb un mínim de raciocini. Especialment apassionant resulta el capítol dedicat als telepredicadors i la seva carrera cap al poder de la Casa Blanca, sense deixar de banda el que ens parla del procés que va portar a etiquetar amb el famós PARENTAL ADVISORY els discos amb continguts poc còmodes per als de moral aprensiva.

Us deixo amb el primer (i únic?) videoclip a l’ús de la carrera de Frank Zappa, que va servir per posar a prova el filtre de la MTV en els primers anys de vida de la cadena televisiva. Amb l’aparició estel·lar de Ronald Reagan:

No cal dir quin va ser el resultat del filtratge, no?