És l’hora del future punk

El facebook de The Mars Volta Italia, un bon lloc de referència per seguir l’actualitat de The Mars Volta, es fa ressò avui dels detalls que el cantant del grup, Cedric Bixler Zavala, ha deixat anar sobre el que serà el nou disc de la banda liderada per ell mateix i Omar Rodriguez Lopez. I són detalls bastant interessants a la vegada que inquietants.

A grans trets, al nou disc no hi trobarem el so característic d’una primera etapa de The Mars Volta que sembla cada cop més lluny de l’estat musical en què es troben actualment. Segons Cedric, no hi hauran ni ritmes zeppelians, ni frases en castellà, ni tocs Santana, ni teclats, ni altres trets característics de discs com Frances the Mute (2005) o Amputechture (2006). Podem extreure d’aquestes paraules, doncs, que el toc llatí que sovint ha caracteritzat la seva música quedarà força enrere. No ens trobarem, per exemple, amb una nova L’Via l’Viaquez:

Ja sabem què no hi haurà. Ara cal saber què trobarem en el nou so voltià. Cedric ho defineix com future punk. Hauran reinventat el gènere més directe? Despullaran les seves composicions per anar directes al gra? O els trets aniran per un camí molt allunyat de tot això? Potser hi trobarem electrònica? Potser sí si tenim en compte que el vocalista dels Volta cita la cançó Copernicus, inclosa a l’Octahedron (2009), com un punt de partida a partir del qual han treballat per l’elaboració de les noves cançons: “some of our new record is a mutated exageration of the direction of the song copernicus….not all but some of it”. Així doncs, aquesta pot ser una aproximació al nou àlbum de The Mars Volta:

Tenint en compte tot això els sentiments que ens queden al cos i també a la ment són confusos. Un canvi arriscat, si està ben fet, magnifica una discografia. Però per altra banda també és una possibilitat perquè la banda es perdi en paranoies que pocs acabem per entendre. Personalment em va agradar molt el seu darrer treball, el molt discutit Octahedron, però per altra banda va ser Copernicus un dels temes que menys m’havien enganxat. Tot i que amb el temps va acabant-se guanyant la meva simpatia. És moment de confiar en ells, un cop més. Sempre n’hem acabat traient grans resultats.

Per cert, us recomano als seguidors del grup que aneu llegint el que escriu Cedric Bixler Zavala al seu canal de YouTube, així com els extractes que han fet els de The Mars Volta Italia. Hi han més detalls sucosos sobre el nou disc però també sobre l’opinió del vocalista envers altres estils de música. Per exemple, avorreix el metall i és un fan de Julee Cruise.

Radiohead, rei de les sorpreses

 

Increïble la sorpresa que ens hem endut aquest matí de dilluns al llegir que el nou disc de Radiohead surt… aquest mateix dissabte 19 de febrer! Sense que hi hagi hagut el xup-xup de notícies habitual prèvies al llançament (notícia del títol del disc, la de la portada, la del tracklist, la cançó de mostra, etc), abans que acabi la setmana ja podrem estar donant voltes a l’esperadíssim nou treball de la banda britànica, un dels més esperats d’aquest 2011.

Detalls: es dirà The King of Limbs, i ja el podeu encarregar en diversos formats. Un és el ja habitual format digital (mp3 o wav), i l’altre és un superpack , el Newspaper Album, que inclou un parell de vinils, un compact disc, molt de material gràfic i accès a la descàrrega digital entre altres detalls.

Si feu click aquí podreu veure més detalls sobre aquest llançament que ens ha fet escopir el cafè amb llet a més d’un aquest matí. Sens dubte ha estat un excel·lent exercici de discreció en plena era de les filtracions digitals.

ZA! i Lüger al Tarragona en viu del mes de febrer

El Tarragona en viu és un cicle de concerts nascut ara fa un any de la mà de l’associació cultural Tren-K. Agafant el relleu del TCC (que actualment té un format extrareduït), programen grups de diversos estils (des de pop independent fins a la música més experimental, passant pel jazz, l’electrònica o el blues-rock) en diferents sales de la ciutat de Tarragona.

Després d’una pausa que durarà tot el mes de gener, el Tarragona en viu torna el 3 de febrer amb una programació que s’ha publicat avui mateix, i de la qual en destaquem uns quants concerts:

 

ZA! / divendres 4 / 21:00 / Groove

Després d’arrasar i entusiasmar l’any passat a la Fira de Música al Carrer de Vila-seca [crònica], els ZA! tornen a trepitjar territori tarragoní just abans d’iniciar la gira de presentacions del que serà el seu nou disc, Megaflow!. Veure’ls en directe significa quedar bocabadat per la contundència, la plenitud de so, la personalitat i les dosis de bogeria d’aquest duet barceloní. Quina música practiquen? L’etiqueta de free-rock ho diu tot.

> myspace de Za!

 

LÜGER / dissabte 26 / 22:00 / El Cau

Des de l’Apartament 18 m’han recomanat fervorosament aquest grup madrileny que practiquen, segons ells mateixos, una barreja de krautrock, música ambiental i psicodèlia (entre altres etiquetes). M’he descarregat el seu per ara únic disc (ho podeu fer de manera gratuïta des del seu bandcamp) i m’han sorprès bastant, convencent-me des de la primera escolta, cosa més aviat difícil quan es tracta de grups d’aquestos estils. No cal dir, doncs, que el seu concert a la sala El Cau promet.

> bandcamp de Lüger

 

També es presenten interessants les actuacions de Venus in Furs, que versionen temes de la Velvet Underground, i Antorcha Amable, grup que practica música experimental a base de veu i violoncel.

 

La programació sencera del mes de febrer és la següent (si voleu més informació com ara preus, descripció dels grups, links als myspace, etc. visiteu aquest enllaç):

SIDONIE / dijous 3 / 23:00 / Les Golfes

ZA! / divendres 4 / 21:00 / Groove

PILLS TO PURGE MELANCHOLY / dijous 10 / 21:00 / Groove

ZURI & RANKING SOLDIERS + DEBLASSIS / divendres 11 / 21:00 / La Vaqueria

NUEVA VULCANO / dissabte 12 / 22:00 / El Cau

VENUS IN FURS / divendres 18 / 23:00 / Sala Zero

ANTORCHA AMABLE / dijous 24 / 21:00 / Groove

JOSÉ EL CHATARRA / divendres 25 / 22:00 / La Vaqueria

LÜGER / dissabte 26 / 22:00 / El Cau

 

2011: un any èpic?

Els astres de la música s’estan alineant. Després de deixar enrere un any amb poques alegries discogràfiques, el 2011 promet ser èpic. I ho serà sempre i quan els grups que tenen previst publicar nous treballs estiguin a l’alçada de les seves grans trajectòries. Pensar que Radiohead, Tool, The Mars Volta i Berri Txarrak, autèntics pilars dels gustos musicals de qui escriu aquestes línies, estan gestant nou material per publicar en un mateix any només fa que les previsions d’acabar l’any amb un shock emocional siguin força elevades. A més, si hi afegim noms com A Perfect Cricle o Them Crooked Vultures per acabar-ho d’arrodonir, el pastís ja és d’un calibre considerable.

Abans de passar a l’acció cal tenir en compte que dels 7 nous discos que parlarem a continuació només d’un es tenen notícies que s’hagi enregistrat. Que els altres sis acabin sent realitat és una cosa pràcticament assegurable, ja sigui perquè membres dels respectius grups ho han confirmat o perquè algunes notícies ho evidencien.

 

Radiohead. Últim treball publicat: In Rainbows (2007)

Sense que ningú ho tingui clar del tot, no són pocs els webs musicals que posarien la mà al foc a l’hora d’assegurar que aquest 2011 tindrem nou treball dels britànics. El febrer de l’any passat es publicava un vídeo en què Thom Yorke interpretava en directe la cançó Give Up The Ghost, i la gent no va tardar gens en assegurar que es tractava d’una cançó que acabaria formant part del nou disc de Radiohead. Mesos més tard, corrien rius de bits (!) amb unes suposades declaracions del guitarra del grup Jonny Greenwood afirmant que ja tenien el disc gravat. Dies després el mateix Greenwood s’encarregava de desmentir que hi hagués res enregistrat i aprofitava per dir que el disc sortiria quan estigués llest. A tot això se li han de sumar els rumors i les apostes per veure quins festivals comptaran amb Radiohead al seu cartell d’enguany. Es parlava fort del FIB, però ningú confirma res. Quan tot això surti a la llum en sentirem a parlar, segur.


A Perfect Circle. Últim treball publicat: eMOTIVe (2004) [escolta’l]

Després de més de mitja dècada d’inactivitat i quan ja ningú pensava en un retorn d’aquesta superbanda, a finals del 2010 coneixíem que A Perfect Cricle tornava a agafar els instruments i engegava motors. Ja han realitzat alguns concerts (fins i tot trilogies d’actuacions en què dedicaven una nit a cadascun dels seus tres LP) i aparicions televisives, però el plat fort ens ha d’arribar teòricament aquest 2011 amb la publicació d’un nou treball.


Tool. Últim treball publicat: 10,000 Days (2006)

Els seguidors de Tool ja estem més que acostumats a les llargues esperes entre disc i disc, així que cinc anys ens semblen una penitència prou lleu. Encara que després de la tèbia rebuda del 10,000 Days (un disc que millora amb el temps però que perdia en la comparació amb els anteriors dos treballs, Lateralus i Ænima) alguns es preparen per rebre la nova obra amb escepticisme. I més tenint en compte els habituals deliris del seu vocalista Maynard James Keenan, que els últims anys han derivat en aventures com la seva passió vinícola o el projecte musical Puscifer, que fan dubtar de si realment aquest home ha acabat per perdre el senderi. En tot cas, el de Tool és el disc que veig més perillar de cara el 2011. Ja sigui per la coincidència amb el d’A Perfect Cricle (els dos projectes comparteixen a Maynard James Keenan com a vocalista) o per la tranquil·litat amb la que s’agafen les coses aquesta gent.

 

Berri Txarrak. Últim treball publicat: Payola (2009) [escolta’l]

Si agafem la calculadora ens surt que aquest any toca disc de Berri Txarrak. Si llegim aquesta entrevista a Gorka Urbizu, vocalista, guitarra, líder i únic membre original de la banda, tenim fonaments per assegurar-ho. Encara que el fantàstic Payola ens és recent en la memòria i després de les notícies que ens ha deixat el grup aquest 2010 (canvi de bateria, recopilatori, gires, videoclips), sembla que encara podem aspirar a l’alegria de comptar amb un nou disc a finals d’any.

 

Queens of the Stone Age. Últim treball publicat: Era Vulgaris (2007) [escolta’l]

El guitarrista Dean Fertita assegurava fa uns dies que ja han començat a treballar amb el que serà el sisè disc d’estudi de Queens of the Stone Age. Després de dos discos francament fluixos tampoc és que sigui una notícia extramotivant, però sempre quedarà l’esperança que Josh Homme hagi recuperat les fonts d’inspiració dels inicis de la banda. Si no, haurem de recórrer a una altra de les bandes de Homme:

 


Them Crooked Vultures. Últim treball publicat: Them Crooked Vultures (2009) [escolta’l]

La superbanda formada per Josh Homme, Dave Grohl i John Paul Jones van per feina i ja fa temps que es comenta que estan treballant en el que serà el seu segon àlbum d’estudi. El debut d’ara fa més d’un any va deixar un gran regust de boca, fent pràcticament més atractiu el que pugui sortir de nou de Them Crooked Vultures que de QOTSA. No en va al currículum dels tres components hi figuren grups de la talla de Led Zeppelin, Nirvana i Kyuss.

 

The Mars Volta. Últim treball publicat: Octahedron (2009) [escolta’l]

El que segur que sortirà sí o sí és el sisè llarga durada d’estudi de The Mars Volta, ja que a finals de desembre anunciaven la finalització del seu enregistrament. Segurament al març ja el tindrem a les mans. Teòricament han de tornar al so intens al que ens tenen acostumats, després de la baixada de revolucions que va suposar el fantàstic Octahedron. El mateix vocalista del grup, Cedric Bixler-Zavala, ja va anunciar que l’experiència acústica de fa dos anys els faria perdre seguidors que recuperarien amb aquest nou treball que ens espera. Al contrari del que passa amb Tool, dos anys d’espera amb The Mars Volta són una autèntica barbaritat. Necessitem adrenalina, crits aguts, barroquisme i directes de tres hores!

 

Tot això pel que fa a grups consolidats i ja idolatrats. A banda hi hauran tots els discos de molts altres grups així com els pertinents descobriments i sorpreses. Ah, i els concerts. Si tot va bé, el 2011 pot ser molt èpic.

Videoclip > Berri Txarrak / Jainko Ateoa

Encara que faci més d’un any de la sortida del seu darrer disc, Berri Txarrak acaba de publicar el tercer videoclip del magnífic Payola (2009). Ja teníem el de Maravillas, fet a consciència; el de Payola, sense gaire sentit ni criteri estètic, i ara veu la llum el de Jainko Ateoa, una de les perles d’aquest últim llarga durada.

Cliqueu damunt de la imatge per veure el videoclip

Per als seguidors del grup hi han dos coses que ens xoquen i molt en aquesta peça. La primera, veure als del grup actuant. Deu ser el primer cop que fan un videoclip en què exposen les seves dots artístiques, que més aviat són poques. L’altre impacte és el de veure les baquetes en mans d’algú que no és Aitor Goikoetxea. Recordem que Galde Izagirre, exKuraia, n’és el recanvi.

Pel que fa al videoclip en si, poca cosa a dir. Personalment no em convenç. La idea és bona, però l’execució és més aviat modesta, fent que la cançó quedi excessivament deslluïda (què hi pinten els efectes sonors de públic xafant la cançó?). Aprofitant l’avinentesa us recomano escoltar el tema en la seva versió original, així com tot el Payola [enllaç a Spotify].

Berri Txarrak – Denak ez du balio – Singles 1997-2007

Encara que no hagi estat un any de disc nou, Berri Txarrak ens ha deixat una altra notícia en aquesta segona meitat del 2010, i és la publicació fa unes setmanes del recopilatori Denak ez du balio – Singles 1997-2007 [escolteu-lo a Spotify] Si voleu saber la història que hi ha darrera aquest recull de temes representatius de la seva època amb Gor Discos, us convido a visitar aquest enllaç al post que vaig fer per al blog La Voz Telúrica, espai musical que també aprofito per recomanar.

Omar Rodriguez Lopez i la incontinència musical

A risc que això sembli un blog dedicat exclusivament a músics extremadament productius (ahir parlàvem de Zappa), avui cal parlar d’Omar Rodriguez Lopez. Ha tret nou disc i es titula Un escorpión perfumado. Dubto que cap dels seus seguidors l’esperessin amb candeletes, perquè és impossible esperar cap treball seu amb ànsia. I és impossible perquè quan tot just et familiaritzes amb les cançons recent sortides del forn ja n’hi ha més a punt de sortir-ne.

Escolta'l

Omar Rodriguez Lopez – Un escorpión perfumado (2010)

Si no deixa anar una sorpresa d’última hora, aquest 2010 haurà publicat 8 discos. Ja sigui com a Omar Rodriguez Lopez, com a El Trío de Omar Rodriguez Lopez o com a Omar Rodriguez Lopez Quartet. És igual, tots ragen de la mateixa font i van a parar a la mateixa carpeta de l’ordinador. 8 discos en un any, i 3 només aquest mes de desembre. És a dir, el seu antepenúltim disc el va treure fa uns vint dies. Aquest home viu en un constant estudi de gravació, ja sigui a casa seva o en uns camerinos d’alguna sala en plena gira. Qualsevol racó de cinc minuts l’aprofita per enregistrar unes bateries o uns riffs amb el músic que en aquell moment té a mà.

Val a dir que l’Omar no és Zappa, i entre tanta producció hi ha molta palla per destriar. Si bé no són discos recomanables per a no iniciats en el seu univers, destacaria com a obres més interessants d’aquest any la que va fer conjuntament amb Joe Frusciante [escolta-la aquí] (tot i que gravat fa uns anys, però editat aquest 2010) i el Mantra Hiroshima [escolta’l aquí], aquest últim més emparentat amb els seus primers àlbums en solitari. Totalment prescindible i condemnat a l’oblit personal quedarà el primer de l’any, Ciencia de los inútiles [escolta’l aquí, tot i que no cal], on ja gastava en excés la fórmula de comptar amb Ximena Sariñana a les veus, parella del mateix Omar. Lluny queda una de les primeres obres que van fer plegats, el fantàstic Xenophanes [escolta’l, aquest sí, aquí].

Escena customista

Més dades d’Omar Rodriguez Lopez. La més important: és guitarrista i colíder de The Mars Volta, un dels pilars fonamentals dels gustos musicals de qui firma aquest post. De fet, algunes cançons que trobem en els primers discos amb el temps han acabat sent temes marsvoltians. Fins i tot Cedric Bixler-Zavala (vocalista de TMV) ha posat veu en alguns discos, com el Se dice bisonte, no búfalo [escolta’l aquí] (un dels més destacables i potser el més recomanable per iniciar-se en la discografia en solitari de l’Omar) o el Cryptomensia [ja saps, aquí], una obra firmada com a El Grupo Nuevo de Omar Rodriguez Lopez.

Ja veieu, de discos i de firmes en té per avorrir a qualsevol. En total 24 discos en poc més de mitja dècada, a banda dels trets amb The Mars Volta, les aventures amb De Facto, el seu passat post-hardcore amb At the Drive-In, la seva faceta de productor i també la de director de cine. Val, és massa informació per començar des de zero a investigar-lo. Us recomanaria alguna de les obres mestres de The Mars Volta, però ja que avui parlem d’Omar Rodriguez Lopez i la seva carrera en “solitari”, aquí us deixo quatre discos perquè els aneu escoltant (els té tots penjats a internet i es poden escoltar gratuïtament):