Rutines autoimposades

La idea més original del món: proposar una cançó diària. Perfecte per a programes de ràdio, revistes musicals, blogs, twitters i altres mandangues. Però tranquil·litat, no farem això d’actualitzar cada dia el blog de l’illa dels monstres amb una cançó diferent. Anirem molt més enllà: ho farem al facebook de l’illa. A veure si així animem una mica la criatura, molt morta tenint en compte el poc ritme d’actualitzacions del blog. I ja de pas podrem fer el típic post-refregit amb el recull de cançons de cada mes o de cada trimestre o de cada quan ens roti. Actualitzacions gratis, com es coneix en l’argot dels bloggers (o wordpressers (?)).

La idea de posar una cançó setmanal, així com proposar el trailer de la setmana o el llibre del mes, sempre és ben rebuda per l’audiència. Fins i tot amb entusiasme, una mica com qui s’apunta al gimnàs o a la piscina després de les vacances. El mes de setembre, l’autèntic cap d’any. Cada dia penso fer una hora d’exercici. Cada dia penso anar-hi una estona. Cada dia escoltaré la cançó que em diguin en aquella web a veure si descobreixo alguna cosa nova. Serà un èxit rotund, d’un parell de dies, una setmana a molt estirar, i començant ara, en ple juliol, quan uns estan a la meitat de les seves vacances, d’altres estan a punt de fer-les i els autònoms se segueixen fregint mentre intenten quadrar els números del segon trimestre. És estrany qui no acaba desistint d’aquestes petites autorutines imposades. Però és lògic. Com si no en tinguéssim prou amb les rutines obligades com per a sobre carregar més la motxilla.

Parlant de motxilles. Mitjançant el nostresenyor-twitter vam descobrir l’altre dia Daily Post Rock, una pàgina on pengen cada dia una cançó de post-rock en streaming. Quan ha passat el seu dia de glòria, la cançó queda registrada a la llista de temes proposats però ja no es pot tornar a escoltar. A vegades us sentireu estafats perquè us pensareu que no us han canviat la cançó del dia anterior, però el post-rock ja té aquestes coses. En tot cas, una eina recomanable. Com ho serà el facebook de l’illa a partir d’ara. Tot un bullici musical.

Són bojos, aquests Tool! (a banda de poc productius)

Triar el millor disc d’un dels teus grups preferits és un maldecap infernal, però escollir-ne la cançó més suprema es converteix en un repte que jo desestimaria enfrontar des del primer moment. Però ja se sap què passa amb Tool. Tota excusa és bona per no posar-se a fer un disc nou i d’alguna manera han de matar el temps durant les mitges dècades que deixen passar entre disc i disc. Així que fa unes setmanes van començar una competició en forma d’eliminatòries a partit únic per triar la seva millor cançó. La Tool Madness, així s’anomena, va acabar tot just fa un parell de dies. Aquí en teniu el resultat (cliqueu-la per veure-la en tot el seu màxim esplendor):

A grand total of 93,557 votes were cast in the tournament. I heard from many of you that you had fun playing along. It seemed like a fun way to pass some time while waiting for there to be any actual Tool news. Glad you all enjoyed the Madness!

La qualitat constant en la discografia del quartet californià queda palesa en el quadre final de la competició, on els quatre LP d’estudi tenen representació en els quatre primers llocs de la classificació. Com a anècdota, més que no pas com a dada rellevant, només l’últim d’aquests quatre temes va ser single. Caldria veure amb quants grups passaria això:

  1. Lateralus (Lateralus, 2001)
  2. Third Eye (Ænima, 1996)
  3. 10,000 Days (10,000 Days, 2006)
  4. Sober (Undertow, 1993)

Encara que Lateralus sigui la cançó que recomano en un 99% dels casos perquè la gent s’inicï al grup (i així intentar que aquesta gent s’uneixi a la secta, amb fracàs proper també a un 99%), no hauria apostat mai ni mig cèntim per ella en una votació popular. I tampoc m’hagués jugat ni un cigró en què la finalista seria Third Eye, un tema d’un quart d’hora que ha anat superant eliminatòries duríssimes contra autèntics caps de sèrie com són Stinkfist, Forty-six & 2 i Eulogy. També és sorprenent que cançons d’un calibre considerable en la discografia de Tool com ara Ænema no arribessin ni a vuitens de final.

En fi, que aquí tenim la guanyadora, esperem que aviat hi hagi un bon grapat de cançons noves que competeixin molt dur per disputar-li la corona, tot i que abans potser encara haurem de patir un parell de grups nous de Maynard James Keenan, una aventura seva en el món del cultiu de cogombres i un concurs de mister Tool en banyador:

I la digna finalista:

Va, acabarem de completar el pòdium: