Ui sí, el 2011 (IV): extractes especial entrada 2012

Seguim amb els comiats que els Monstres convidats de l’illa estan fent al 2011. L’Arcadi Ballester ens envia una edició especial dels seus Extractes.

Arcadi Ballester

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Ui sí, el 2011 (I): sense èpica

Ui sí, el 2011 (II): premis M.I.M

Ui sí, el 2011 (III): 2011, any Super 8 i super ple

Ui sí, el2011 (IV): extractes especial entrada 2012

Ui sí, el 2011 (V): 2011 de sobre i amb sacarina

Ui sí, el 2011 (VI): selecció discogràfica (una més)

altres articles d’Arcadi Ballester

altres articles de la secció Monstres convidats

Extracte 3. Je vous salue Sarajevo i altres bufetades

EXTRACTES 3. Je vous salue Sarajevo i altres bufetades

Esta vegada us fico un combo de fragments relacionats, a partir del curt Je vous salue Sarajevo (Jo et saludo Sarajevo),  realitzat l’any 1993 pel director francès Jean-Luc Godard, que es el qui posa la veu en off al curt. No té desperdici, econòmic i radical a més no poder.

En el curt de youtube, el final de la traducció a l’espanyol està malament, és al revés:  “He visto a tantos vivir tan mal y a tantos morir tan bien“.

Detalls tècnics del curt, els següents: la banda sonora es un tema d’Arvo Pärt  titulat  Silouans Song, obra orquestral composada el 1991.

La fotografia del conflicte dels balcans és del fotògraf americà Ron Haviv. Un soldat serbi a punt de patejar-li el cap a una dona morta al terra. Més història sobre la foto aquí i a la web d’en Haviv.

A propòsit de Godard, us poso un fragment d’una peli que va rodar l’any 85 i que també és una salutació, Je vous salue, Marie (Jo et saludo, Maria). Ve a ser una de les peces síntesi de l’estil del francès, de la manera d’estructurar amb les imatges, el text escrit i els sons (especialment música i diàlegs). Us poso un extracte-bufetada de l’arcàngel Gabriel a Josep.

A la pantalla hi ha bufetades que fan mal i n’hi ha que no. Una altra de les que fa mal és la de Gena Rowlands a John Cassavetes (marit i muller), que a la pel·lícula Minnie and Moskowitz de l’any 1971 són una parella que es despedeix amb esta gran bufa. Increïbles els dos.

Anant recopilant he fet cap a una altra gran bufetada, de les doloroses. És una bufa sense bufa. Detalls del tall del mestre Robert Bresson, gran pare del cinema. L’extracte és del seu últim llarg, L’Argent, de 1983. Tota una lliçó.

Acabo amb unes bufetades extrañes, falses, però dures, les de Jake La Motta en el seu moment d’èxtasi, fotent-li cops a la dona i després a son germà. Hi ha un moment al lavabo que la dona es tanca i ell tira la porta a terra, i quan ella li diu que se’ls ha follat a tots i que li ha xupat la polla a son germà, Robert De Niro es queda parat, un moment, sense saber si li ha xupat de veritat o no. Raging Bull de Martin Scorsese de l’any 1980.

Arcadi Ballester

> altres articles de l’Arcadi Ballester

> altres articles de la secció Monstres convidats

Extracte 2. Bully (Larry Clark, 2001)

 

Bully (Larry Clark, 2001)

EXTRACTES 2. Bully

Bully, una pel·li dirigida per Larry Clark, amb un guió de David McKenna, basat en el llibre Bully de Jim Schutze. Segons he llegit McKenna va decidir utilitzar un pseudònim a Bully, el de Zachary Long.

El fragment son els dos últims minuts del film, amb escena prèvia al judici i un tancament brutal amb retrat dels protagonistes i les respectives penes escrites amb la mítica courier. Brad Renfro, que a la película fa el paper de Marty Puccio, és condemnat a la cadira elèctrica. Death by way of electric chair. Set anys després del rodatge de la película, a la realitat, mor intoxicat al seu apartament de Los Angeles. Drogues dures. La música que acompaña els dos minuts és un fragment d’un tema del Dj anglés Fatboy Slim, el Song for Shelter.

Arcadi Ballester

> altres articles d’Arcadi Ballester

> altres articles de la secció Monstres convidats

Sebastiane (Derek Jarman, 1976)

L’Arcadi Ballester enceta la seva col·laboració amb l’illa dels monstres inaugurant la secció Extractes. La primera pel·lícula d’aquesta sèrie és la britànica Sebastiane.

 

Sebastiane (Derek Jarman, 1976)

EXTRACTE 1. Sebastiane

Dirigida i escrita entre Derek Jarman i Paul Humfress, i rodada als exteriors de l’illa de Sardenya al 1976. És una espècie d’òpera prima tot i que Jarman ja havia rodat bastants curts i algun que altre documental [Jarman a imdb].

Mite del cine gay, i de molt potent imaginari, la peli explica l’exili d’en Sebastià, que està reclòs en una illa amb un grapat de Romans homosexuals, acusat i perseguit per ser cristià. El fragment que us poso apareix sobre el minut 30 del llarg. Cámera lenta impecable i música de Brian Eno.


Arcadi Ballester