I de nom… ens direm cavall (Inventaris no absolutistes vol. 2)

Els músics del S.XXI tenen una dèria eqüestre desmesurada. Només cal que pareu atenció a l’inventari no absolutista d’avui, dedicat a grups que en el seu dia van decidir tirar del món del cavall per batejar-se. Atenció perquè tots els grups són relativament joves (n’hi ha fins a tres que s’han format aquest any) i tots han tret algun disc durant els tres darrers anys (excepte un dels referenciats, que no tenen res publicat), a banda que molts han aconseguit tindre cert ressò dins del seu àmbit. Això sí, es tracta d’un moviment totalment transversal pel que fa a gèneres musicals: indie, hard-rock, metal, orquestral, ni tan sols els nintendocore escapa de la febre eqüestre. Com sempre, esteu convidats a fer les vostres aportacions.

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

HORSE the Band

Els californians, formats el 1999, són la banda més veterana de l’inventari d’avui. Nintendocore és el concepte que utilitzen per descriure la seva música, una barreja sovint explosiva de metalcore i el so 8-bits que tant ens recorda a l’època de les bones videoconsoles . Van publicar el seu darrer treball, Desperate Living, el 2009. Sabreu de quin rollo són si escolteu cançons com per exemple The Failure of All Things.

> myspace / wiki / facebook / escolta Desperate Living a Grooveshark

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Band of Horses

No sé si és cosa meva, però les poques cançons que he escoltat de Band of Horses (anteriorment anomenats simplement Horses) m’han recordat en part a Death Cab For Cutie. Sobretot pel que fa el tema veu. Curiós és que les dos bandes són de Seattle i els dos cantants es diuen Ben. Més enllà d’aquesta apreciació personal, els Band of Horses porten tres discos publicats, l’últim dels quals, Infinite Arms, va ser publicar l’any passat. Van pel món des del 2004 i possiblement siguin el grup més accessible de l’inventari d’avui.

> myspace / wiki / facebook / escolta Infinite Arms a Grooveshark

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Night Horse

Vaig descobrir els Night Horse tot repassant el catàleg de la discogràfica Tee Pee Records, que acull grups que van des de la psicodèlia al punk passant per l’stoner o el hard rock, aquest últim el gènere on encaixen millor els nord-americans. Formats el 2008 a Los Angeles, ja compten amb dos LP publicats. A la pàgina de la discogràfica podreu escoltar-ne un parell de cançons per veure si aquests cavalls de la nit us convencen o no.

> myspace / wiki / facebook

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

I Break Horses

Ens trobem amb la primera banda no nord-americana de l’inventari. Aquest duet suec acabat de sortir del forn ha publicat recentment el seu primer treball, Hearts. Tenint en compte que em resulta bastant soporífer puc apostar des d’ara mateix que seran la nova sensació entre la comunitat indie. Algunes de les primeres crítiques publicades a internet ajuden a creure més en el presagi.

> facebook / escolta Hearts a Grooveshark

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Black Math Horseman

Tenen contracte amb la mateixa discogràfica que els Night Horse i també els ha vist néixer la ciutat de Los Angeles, però són molt més obscurs i impenetrables. I més interessants, tot i que no aptes per a tots els públics, encara menys per als més impacients. Només tenen un disc, Wyllt, publicat el 2010. Van tocar al Primavera Sound d’aquell mateix any i va ser un dels grups que em va fer ràbia no veure. Serà interessant veure com evolucionen. Podeu escoltar-ne tres cançons a la pàgina de Tee Pee Records.

> myspace / facebook / web / escolta Wyllt a Grooveshark

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

A Pale Horse Named Death

El cavall es diu mort, és pàl·lid i ells adopten una actitud inquietant a la foto promocional. No cal ser un geni de la predicció per endevinar quin tipus de música practiquen. Això sí, no fallen en les pautes dels grups eqüestres: és un grup de recent formació que tot just ha publicat el primer treball aquest 2011. Val, potser hi ha una petita trampa: es tracta d’una superbanda de músics experimentats. Hi ha membres, per exemple, de Type O Negative o Biohazard, entre altres formacions.

> web / myspace / escolta And He Will Follow Me a Grooveshark

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Caballo Tripode

He d’admetre que m’he topat amb aquest valencians mentre acabava d’enllestir aquest inventari. Així que els desconec bastant més enllà d’haver escoltat algunes cançons al seu bandcamp. Tasteu-los, no tenen mala pinta:

> myspace / bandcamp / facebook

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Pony Bravo

Els de Sevilla van ser una de les sensacions del 2010 amb la publicació del seu segon treball, Un gramo de fe. Tenen un estil molt personal, tot i que per mi els falti un punt de no-sé-què per poder entrar al sac dels grups que m’agraden. Podeu descarregar-vos els seus dos discos així com els de l’altre grup que tenen des de la pàgina d’El Rancho.

> myspace / web / facebook

█████████████████████████████████████████████████████████████████████████████

Orquesta del Caballo Ganador

En aquest projecte hi trobem components de grups com Za!, Tarántula o Nisei entre altres, si bé no tenen una formació estable. Encara no han editat cap disc, però sí que van fent concerts com podem veure en aquest vídeo. En aquest enllaç podreu conèixer algun detall més d’aquesta formació a mig camí entre Barcelona i València, i en aquest hi ha una crònica d’una de les seves actuacions.

> myspace

I a la portada… posem-hi una muntanya (Inventaris no absolutistes vol. 1)

L’altre dia estava fent l’habitual ronda d’exploració musical quan vaig topar amb un disc i una portada que em van recordar un dels infinits posts que tinc en ment i que només esperen que un dia tingui ganes d’escriure’ls. L’exploració la feia pel recomanable blog de Los experimentos de Magli, el disc era Silesia, d’un grup que es diu Jeniferever, i la portada és aquesta:

El post que em va retronar al cap va ser el de DISCS AMB MUNTANYES A LA PORTADA. Sembla un tema absurd, oi? Doncs per alguns músics sembla una obsessió. No parlem de músics qualsevol. Ens referim a gups de math-rock, post-rock, i altres gèneres en què l’experimentació i el protagonisme instrumental per sobre de la veu són pilars fonamentals de la seva filosofia. El tercer pilar són les muntanyes? Semblen prou sòlides com per ser-ho.

Però no només el gènere musical és un punt en comú en els discos que veurem a continuació. Pràcticament tots, només un és l’excepció de la regla, són àlbums de debut. És la muntanya un espai iniciàtic? Com que són grups experimentals apunten alt des de bon principi? Perquè no són precisament turonets d’excursió dominical.

Un altre punt en comú, aquest molt més subjectiu: tots mereixen l’oportunitat de ser escoltats. Us penseu que vaig escoltar el de Jeniferever per la descripció que en feien? Negatiu. Només amb la portada ja vaig veure’m empès a escoltar-lo. Seguim amb coincidències: tots són discos de 2005 cap aquí, amb la qual cosa sembla que la muntanya és tendència. Us ho dic jo, que de tendències n’entenc molt.

I un últim apunt que de passada em serveix per inaugurar aquesta nova secció d’Inventaris no absolutistes: no és una llista tancada, ni tan sols és exhaustiva, és fruit d’una estona d’exercitar la memòria. Segur que hi han centenars de portades més amb una muntanya com a protagonista, i més si ens posem a ampliar el ventall de gèneres i a remuntar enrere i recordar discs dels 90, 80, 70 i fins i tot 60. Així que us convido a que n’aneu dient si voleu. Comencem amb el breu inventari de 5 discs recomanables amb muntanya a la portada:

Fura / Mustela Putorius (2010)

Des de Mallorca ens arriba el prometedor debut en forma d’EP de 3 cançons dels Fura, practicants de post-rock instrumental. A la portada no hi veiem neu com en el cas de Jeniferever però sí una gèlida boira.

> bandcamp de Fura, on podeu escoltar l’EP

Toundra / (I) (2008)

I de Mallorca saltem a Madrid per repescar el disc de debut d’un dels grups predilectes de qui escriu aquestes línies. Els Toundra van revolucionar l’any passat el panorama del rock instrumental amb el fantàstic (II), però dos anys abans havien deixat ben clar que serien una banda a tenir molt en compte amb (I). I clar, no hi podia faltar una muntanya a la portada, amb neu inclosa.

> myspace de Toundra



Zu / Carboniferous (2009)

Atenció amants del math amb tints d’avant-grade (sí, aquella combinació tan popular), que aquest disc dels italians Zu us pot interessar. Encara que les veus hi tinguin poc protagonisme compta amb una col·laboració de luxe a la cançó Soulympics: hi canta Mike Patton. I clar, per celebrar-ho van decidir posar una muntanya a la portada. En aquest cas d’un perfil més obtús.

> escolta el disc a Spotify

Black Mountain / Black Mountain (2005)

A veure si ara tothom posarà muntanyes a les portades i uns que la porten al nom no faran el mateix. De fet, és el disc més antic de la llista, així que podem dir que ells van ser abans que els altres. Els canadencs Black Mountain van decidir no ser gaire metafòrics en la porta del seu primer disc. Tampoc és qüestió d’embolicar la troca des de bon començament.

> escolta el disc a Spotify

Late of the Pier / Fantasy Black Channel (2008)

Canviem d’estil de música i també de manera de fer aparèixer unes muntanyes a la portada. Això sí, seguim parlant de discos de debut, en aquest cas d’una d’aquelles obres que t’enganxen de mala manera des del primer cop que les escoltes. Una combinació explosiva d’indie, electrònica i què sé jo quantes coses més que ja compleix tres anys de vida i que convida a demanar a crits un nou disc dels britànics Late of the Pier. Amb muntanya o sense. El 2009 van treure un single, Blueberry, i sabeu què hi apareixia a la portada? Sí, i aquest cop en anaglyph:

> escolta Fantasy Black Channel

> escolta Blueberry

I deixeu-me que coli com a bola extra una altra portada de single. Cotopaxi és un volcà de l’Equador i també un single de The Mars Volta. Aquí en teniu la portada:

Ja només em queda fer una crida als grups del Camp de Tarragona: per quan la Mussara en una portada?