Rutines autoimposades

La idea més original del món: proposar una cançó diària. Perfecte per a programes de ràdio, revistes musicals, blogs, twitters i altres mandangues. Però tranquil·litat, no farem això d’actualitzar cada dia el blog de l’illa dels monstres amb una cançó diferent. Anirem molt més enllà: ho farem al facebook de l’illa. A veure si així animem una mica la criatura, molt morta tenint en compte el poc ritme d’actualitzacions del blog. I ja de pas podrem fer el típic post-refregit amb el recull de cançons de cada mes o de cada trimestre o de cada quan ens roti. Actualitzacions gratis, com es coneix en l’argot dels bloggers (o wordpressers (?)).

La idea de posar una cançó setmanal, així com proposar el trailer de la setmana o el llibre del mes, sempre és ben rebuda per l’audiència. Fins i tot amb entusiasme, una mica com qui s’apunta al gimnàs o a la piscina després de les vacances. El mes de setembre, l’autèntic cap d’any. Cada dia penso fer una hora d’exercici. Cada dia penso anar-hi una estona. Cada dia escoltaré la cançó que em diguin en aquella web a veure si descobreixo alguna cosa nova. Serà un èxit rotund, d’un parell de dies, una setmana a molt estirar, i començant ara, en ple juliol, quan uns estan a la meitat de les seves vacances, d’altres estan a punt de fer-les i els autònoms se segueixen fregint mentre intenten quadrar els números del segon trimestre. És estrany qui no acaba desistint d’aquestes petites autorutines imposades. Però és lògic. Com si no en tinguéssim prou amb les rutines obligades com per a sobre carregar més la motxilla.

Parlant de motxilles. Mitjançant el nostresenyor-twitter vam descobrir l’altre dia Daily Post Rock, una pàgina on pengen cada dia una cançó de post-rock en streaming. Quan ha passat el seu dia de glòria, la cançó queda registrada a la llista de temes proposats però ja no es pot tornar a escoltar. A vegades us sentireu estafats perquè us pensareu que no us han canviat la cançó del dia anterior, però el post-rock ja té aquestes coses. En tot cas, una eina recomanable. Com ho serà el facebook de l’illa a partir d’ara. Tot un bullici musical.

L’illa dels monstres, segona era

Després de gairebé 3 anys d’activitat, 600 publicacions i 7 mesos de repòs, l’Illa dels monstres torna al món cibernètic amb trasllat de Blogger a WordPress inclòs. Així que els que visiteu per primer cop l’illa no us penseu que comencem de zero. Simplement venim d’un punt i a part. Enrere deixem un pupurri de posts culturals, observacions quotidianes i alguna que altra divagació sense cap tipus de sentit ni interès.

En tota nova època es marquen reptes i es declaren intencions. Però com que fer-ho seria posar un llistó que després no s’acaba assolint mai, recorrerem a la retòrica del futbol per dir que anirem post a post i que el futur procuri el que li doni la gana. Això sí, no és arriscat apostar per un alt percentatge de posts musicals i audiovisuals, així com entrades dedicades a internet i als mitjans de comunicació. Més que res perquè ja n’he creat les categories corresponents amb el fantàstic tauler del WordPress i no seria cas de desaprofitar la feina feta.

Paro la xerrameca i deixo pas a la informació útil, però abans cal dir que si voleu seguir l’activitat de l’illa podeu fer-ho a través de la pàgina de Facebook o a través del Twitter. O a través dels lectors de feeds i totes aquestes coses que no domino ni tinc previst dominar a curt termini.

Salutii per tutti.