Geni en trànsit

PUNTÍ + POKER’S / Pub Mític, Reus / 14-09-2012

Molt es va comentar que no trepitjava terres tarragonines des de feia una dècada, però fa dos anys vam poder veure l’Adrià Puntí a la Sala Zero de Tarragona. En aquella ocasió com a Josep Puntí i acompanyat de banda. Fa uns dies va vindre a Reus ell sol, com a Puntí i, emmarcat dins la gira Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc, va oferir un espectacle molt més auster, nu i impactant.

Una quarantena de persones ens vam aplegar al pub Mític de Reus. Poca gent tenint en compte la magnitud del visitant, potser el darrer geni de la música en català. Però ja se sap que a Reus l’apreci per la bona música no es porta ni mica ni gens. Com a mínim l’audiència estava força entregada i acompanyava amb forts aplaudiments i aclamacions cada final de cançó. Deia Puntí en una entrevista a Punt 6 Ràdio aquell mateix dia que la complicitat amb el públic era la clau pel rumb que agafaven els seus concerts, determinant-ne la passió i la durada. Estic prou segur que el Puntí es va trobar ben a gust en aquell petit escenari, i de no ser per les restriccions horàries ens hagués brindat un reguitzell generós de cançons. Qui sap si n’hagués caigut alguna de nova. Diu que té material nou per gravar 7 o 8 discos, però que ho té en un calaix. Una llàstima.

Però centrem-nos en la realitat palpable i això són les cançons que sí va tocar. A estones amb la guitarra i a estones amb el teclat però sempre sol damunt l’escenari, Puntí va repassar temes tant de la seva època en solitari (Jeu, De muda en muda, Cor agre, Setze jutges, En Pepitu va de curt, Ull per ull…) com de la discografia d’Umpah-pah (Blues per Nadal, Mirall capgirat, Nina enscucrada, El boulevard dels xiprers…). Totes les cançons tenien aquest dia un toc més fosc, més descarnat, afectades pel pas del temps. Cançons que han acabat adquirint una dimensió quasi crepuscular, demostrant ser composicions carregades de vida pròpia. Per exemplificar aquesta transformació podeu escoltar la versió que va fer com a Josep Puntí de la cançó Mirall capgirat en el disc de tribut a Umpah-pah i comparar-la amb l’original. Una cosa similar va passar amb altres cançons del repertori, sobretot en el tram inicial del concert. Particularment ens encanten aquestes revisions que fan els propis músics de les seves creacions i que són capaç de provocar-te el nus a la gola.

Un cop acabada l’actuació, segellada amb una última Si i una pinzellada de Longui núm 13, els que allà estàvem i admirem el Puntí vam aplaudir el concert amb entusiasme, però d’alguna manera també estàvem ovacionant la figura d’aquest geni o savi o com en vulgueu dir que està de viatge cap enlloc. Esperem que quan torni ens porti de record un paquetet rodó amb temes nous.

imatge de capçalera: Víctor Rubio

Anuncis

Un pensament sobre “Geni en trànsit

  1. Retroenllaç: Àlbum d’estiu (no és el que sembla) « L'illa dels monstres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s