Der Letzte Mann (F.W. Murnau, 1924)

Der Letzte Mann (F.W. Murnau, 1924)

Llegeixo que la crítica internacional considera Der Letzte Mann la segona millor pel·lícula de tots els temps, suposo que darrere de Citizen Kane. Ja se sap com és aquest món de la “crítica internacional diu que”, es pot agafar amb tantes pinces com vulgueu. La pel·lícula de F.W. Murnau no és la segona que més m’hagi agradat de totes les que he vist en ma vida, no entraria ni tan sols en un hipotètic top 10 que mai faré, però evidentment se’n podrien destacar un bon grapat de coses bones. I de tot aquest grapat em decideixo per un moment de la pel·lícula, l’escena que més em va hipnotitzar.

Però abans de passar al fragment, contextualitzem. Alemanya, segle XX, anys 20. Quan l’expressionisme comença a mostrar signes d’esgotament molts dels seus directors canvien de registre i passen a fer pel·lícules de tall molt més realista, amb arguments molt més simples i estructures completament lineals. Pel·lícules d’alt nivell narratiu (tot i ser mudes no feien servir intertítols) i amb una forta càrrega metafòrica. Aquest nou corrent va rebre el nom de kammerspielfilm (cinema de cambra), i Murnau, amb Der Letzte Mann, va firmar-ne una de les seves obres més representatives.

A banda de contenir els elements que defineixen el kammerspielfilm, Murnau va afegir altres al·licients a la pel·lícula com és el d’alliberar la càmera de qualsevol tipus de suport no humà. És possible que trobeu textos on s’asseguri que és la primera pel·lícula en què s’experimenta profundament amb els moviments de càmera. No és una afirmació del tot correcta segons algunes fonts, però en tot cas sorprèn trobar-se en una pel·lícula de 1924 plans subjectius fets càmera en mà i amb moviments anàrquics representant l’estat anímicament desestabilitzat del seu protagonista, tal i com passa en l’escena que fa una estona us he explicat que volia destacar.

La història se centra en un veterà porter d’un hotel de luxe que és relegat a fer les feines d’un mosso de lavabo. Mentre intenta aconseguir tornar al lloc laboral que li pertoca, experimentarà una davallada psicològica que el portarà a tenir somnis com el de l’escena destacada, una combinació de moviments de càmera errants, imatges desenfocades i dosis encertadíssimes de surrealisme i humor. Val a dir que en la versió de la pel·lícula que vaig veure la música de l’escena era ben diferent a la que hi ha en aquest vídeo de YouTube:

Per qui en vulgui saber més de Der Letzte Mann:

>> Existeix un documental fet el 2003 sobre la realització de la pel·lícula: Der Letzte Mann – Das making of.

>> Anàlisi (molt més profunda) de la pel·lícula a Pollos Urbanos

>> Post al blog Fiel al cine sobre el kammerspielfilm

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s