Tendint a Zero

S’ha acabat dir “a la Zero de Tarragona” després d’anunciar amb emoció a algun amic o a través del Twitter d’aquest blog l’actuació d’algun grup interessant al poble del costat. La Sala Zero tanca i és inevitable fer una llista mental de tots els grups que hi hem pogut veure en directe: Lagartija Nick, Cuzo & Damo Suzuki, Lüger, Le Petit Ramon, Mamá Ladilla, Quimi Portet, Josep Puntí, The Last 3 Lines, Joe Crepúsculo, Ràbia Positiva, i tants i tants que me’n deixo. Han estat moltes nits baixant aquelles escales i trobant-te el grup allà mateix, tocant a dos pams de tu. No era la sala amb la millor acústica del món, però sí que era garantia de programacions variades on tard o d’hora sabies que hi cauria algun grup interessant. Caldrà veure ara què es fa amb l’espai o si hi haurà alguna altra sala que reculli el seu testimoni. Sigui com sigui, dol veure com una ciutat que aspira a penjar-se medalles de capital cultural va perdent espais i iniciatives musicals. I també sap greu… bé, no, fa ràbia, veure com alguns models d’oci nocturn caracteritzats per música infecta i lamentable estan en auge mentre els espais on encara es respira bona música agonitzen cruelment.

*ACUTALITAZIÓ: La Sala Zero, afortunadament, va tornar a obrir les seves portes al cap d’uns mesos.

Foto portada: Pere Papiol (font)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s