I’m Warwick Davis (Life’s Too Short, T1)

Si no has vist Life’s Too Short però et sona el nom de Warwick Davis sense tirar de Wikipedia ni de Google Imatges és possible que siguis dels que se senten a gust en una fira de còmics o en una convenció de ciència ficció. Qui se’n recorda d’ell? Protagonista de Willow, ewok a Return of the Jedi i professor Flitwick a la saga Harry Potter, Davis és una de tantes estrelles que la gent ja no recorda que algun dia van brillar amb més o menys intensitat. Viure en aquest oblit mediàtic és l’eix central de Life’s Too Short, sèrie britànica ideada pel mateix Warwick Davis conjuntament amb el duo format per Ricky Gervais i Steve Merchant, que per qui encara cometi el greu error de no conèixer-los, són els responsables de les brillants The Office i Extras.

Un cop acabada la primera temporada (s’espera que n’hi hagi una segona a la tardor) queda clar que Life’s Too Short no arriba al nivell de les dos obres mestres abans esmentades, però igualment ens ofereix moments memorables marca de la casa que són impensables de trobar en cap altre producte televisiu actual perquè només poden ser fruit de l’associació Gervais i Merchant. De fet, en molts moments de la temporada he tingut la sensació de sentir a Gervais (i als seus personatges estrella David Brent i Andy Millman) parlar i actuar des del cos de Davis. Com en un espectacle de ventrilòquia. Pels tics, pels detalls en què se centra l’humor desplegat. Com era d’esperar, moltes situacions es dediquen a explotar la vergonya aliena, les humiliacions en públic i les autohumiliacions que s’infligeix el protagonista. Davis és un perdedor que nega tant com pot la realitat i, a més, es rodeja de personatges encara més apocalíptics que ell, cosa difícil (atenció al personatge del seu comptable). I per fer-ho tot encara més cru, la sèrie està rodada a mode de fals documental.

Com he comentat anteriorment, no trobo que sigui una primera temporada rodona. Després d’un primer capítol prometedor la sèrie no acaba d’arrancar del tot fins al seu equador, sent el cinquè episodi el millor de tots (n’hi ha 7 en total). Tot i això, l’heu de veure sí o sí si us agrada l’estil d’uns Gervais i Merchant que tenen aparicions puntuals fent també d’ells mateixos. Finalment, és quasi obligada la menció dels cameos que hi ha en cada capítol, des de Johnny Depp (la relació amb Gervais es remunta a la gala dels Globus d’Or de 2011) fins a Sting o Liam Neeson (aparició molt aplaudida en el seu moment) passant per Shaun Williamson, més conegut com a Barry d’Eastenders (aka Gent del Barri). Els podeu consultar tots a la wikipedia de la sèrie.

Foto portada: HBO / font

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s