Vols venir al cine dimecres?

Més monstres convidats, que ara feia setmanes que no en teníem: el M.I.M, les seves estratègies en una sala de cine i la VOSE.

Que bé! Ja és el meu tercer post a l’Illa dels monstres. Recordeu quan us parlava dels meus personatges televisius de joventut? Bueno, i recordeu quan us vaig parlar del grup anlgès Travis? Bueno, doncs no us demanaré que feu els deures pels primers, és obvi que cadascú té els seus referents, sigui en el món televisiu, com en el literari, teatral,… però si que us demanaria que escoltéssiu alguna cosa de Travis. Potser era un so que captivava si l’enganxaves en aquell moment, no sé, es podria parlar sobre això, però si que pel que fa a mi Travis no ha passat de moda. En canvi una altra banda que em va fascinar molt més encara que Travis, Oasis, ara mateix em quedo d’ells amb unes 7 o 8 escasses cançons… si voleu un altre dia us les dic, està clar que no hi falten Wonderwall i Don’t look back in anger, però encara en destacaria alguna més.

Bé, havent fet un repàs dels últims posts passem a encetar el tema que ens ocupa avui que no és ni més ni menys que el fet d’anar al cinema. Pocs són els que estan llegint aquest blog i no han anat al cine alguna vegada, inclús m’atreviria a dir que tots els que llegeixen aquestes linies hi han anat més de 25 vegades. Està clar, no? Anar al cine és dintre dels nostres temps i de l’epoca que ens ha tocat viure un fet molt arrelat i tradicional. I no només ho és ara, com sabeu els nostres avis ja assistien, normalment en diumenge tarda, a les projeccions que es feien. Primer va ser el cine mut de la mà de Charles Chaplin, El gordo i el flaco… i després la tècnica va evolucionar incorporant so i “professionalitzant” les projeccions. Abans veure una pel·lícula era un fenomen social que mobilitzava a tot el poble… ara crec que la cosa funciona més per petits grups (vaig al cine amb la meva parella, vaig al cine amb els 2 o 3 amics que volen veure la mateixa peli, vaig al cine amb els fills o els pares, etc.).

El més dificil és escollir la pel·licula. Des del meu punt de vista hi ha molta oferta i poques pel·licules de qualitat ofertades. A vegades la pel·lícula amb més efectes especials, més pressupost, més 3D i més publicitada acostuma a ser la pitjor de la cartellera. Cal mirar bé per Internet sobre la pel·licula que es vol anar a veure; a vegades fer un esforç a casa i dedicar 15 minuts a triar la pel·licula és una inversió pel simple fet de no trobar-se davant de la pantalla gran vomitant les crispetes.

Trobo també que s’ha de ser estratègic en el moment de seure o d’escollir butaca un cop entrem a la sala. Normalment la gent ja ho fa… es tracta d’evitar posar-se davant de segons quines persones o grups que poden ser sorollosos. Jo personalment evito sempre asseure’m lluny dels que menjen crispetes. Lo demés és una loteria, els que semblen que hagin d’estar calladets t’acaben comentat qualsevol detall de la pel·licula, i també els que durant  els trailers comenten la jugada poden estar callats i correctes en els 120 minuts que pot durar la pel·lícula. És questió de tenir sort… no hi ha res més molest que no poder entrar íntimament en la pel·lícula pel fet que hi hagin distraccions que ho impedeixen.

Un altre punt a tractar: El tema de el cine en versió original. És un tema que ha fet que jo en l’ultim any hagi anat 5 vegades comptades al cine… i de fet aquestes 5 vegades he anat a veure cine en versió original (subtitulat, és clar). Doncs resulta que em vaig acostumar a veure pel·lícules en dvd respectant el so original, respectant la llengua natural en la que parlen els actors, i incorporant-hi els subtítols (per poder seguir la pel·lícula, si no no entendria res del que diuen)… aquesta costum fa que no m’arribin al cor les pel·lícules que veig doblades. I com sabeu als cinemes comercials la dinàmica general és la de projectar pelis doblades (hauriem d’anar a sales molt concretes, o cinemes de Barcelona per veure alguna novetat en v.o.s.e).

Bueno, us animo a que aneu al cine (cobro comissió, encara que no ho sembli). I tot el que us he dit és el que faig jo, perquè em sembla que des de la llibertat que tinc per viure el cine és la forma que m’ho fa disfrutar més; cadascú és lliure de viure el fet d’anar al cinema com vulgui, sigui la pel·licula que sigui, menjant palometes si li agraden, etc…

Hauria d’acabar recomentat-vos alguna pel·licula, però bueno, algun dia us parlaré d’alguna pel·liculeta que em faci gràcia (amb les imatges del post ja us dono algunes pistes del que m’agrada)… Us imagineu? Una pel·lícula amb tres actors principals: Buenafuente, Punset i Quintero, amb banda sonora de Travis

M.I.M

> altres articles de M.I.M

> altres articles de la secció Monstres convidats

(Imatge de capçalera extreta d’aquí)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s