Per molts anys final de merda de Lost

Fa un any que en aquest país van sonar més despertadors que mai. I no perquè la gent hagués començat a trobar feina o tingués ganes d’aixecar el país amb empenta i alegria. Va ser per pura dèria per una de les sèries que va revolucionar la televisió i la descàrrega de sèries per internet a principis d’un segle que comença a no ser tan jove: Lost.

Aquella matinada ens va deixar pel record uns quants infarts arran dels problemes tècnics amb els subtítols; l’eclosió fulgurant i posterior oblit de la tertuliana post-últim capítol amb jaqueta vermella totalment surrealista (la noia, no la jaqueta), i la decepció generalitzada (i en part esperada) per un final que va aixecar divisió d’opinions i malinterpretacions a tort i a dret.

Quan vaig fer el post de comiat de la sèrie (que va servir també per posar un punt i a part a l’illa dels monstres), ja vaig entreveure que Lost seria injustament recordada pel seu final convertint-la automàticament en estafa absoluta. “La merda de final de Lost”.I no ho seria per tots els grans moments oferts durant sis temporades. Perdó, cinc temporades. El que he llegit i escoltat durant dotze mesos així m’ho certifica.

Semblava que amb el capítol 6×17-18  més que una sèrie s’acabaven les provisions d’un carregament de droga que mai més podria ser reposat. Què faríem sense el ritual de baixar-nos el nou capítol el dijous al matí encara amb les lleganyes segellant-nos els ulls, buscar-ne els subtítols resant perquè no desapareguéssin a mig episodi i/o no tinguéssin excessius termes llatinoamericans, i veure’l en grup o en la més absoluta i perfecta solitud? I els posteriors comentaris en fòrums, posts als blogs i tweets, amb una anada i vinguda contínua de prediccions i spoilers? I quant va durar aquella incertesa? Una setmana? Dos a molt estirar?

Som animals de costums i rituals i assumim amb relativa desesperació quan preveiem que no els podrem seguir practicant. Però tan bon punt ens n’instauren un altre, bon vent i barca nova als antics. No cal dir que després d’un any estem tan entretinguts amb altres sèries que ni tan sols podríem recordar la meitat de noms dels personatges de Lost sense haver-hi de rumiar una mica. Ni tan sols un hashtag commemoratiu és trending topic a Twitter, i això que avui en dia qualsevol cosa és trending topic a Twitter. Llàstima, els del diari Ara li haurien dedicat una bonica notícia.

Final de merda i ningú la troba a faltar. Potser perquè la saturació va ser extrema. Tot i així, sembla molt de càstig pel molt que ens va donar Lost. De la gent que conec pocs no van acabar rendint-se al fenomen, i també en veig molt pocs que hagin recuperat la sèrie des del primer capítol com tants cops havien (havíem) promès que faríen(m). Al cap i a la fi, Lost acabarà sent com tantes altres sèries convertides en mítiques que acabaran banalitzadament allotjades en alguna graella d’alguna televisió generalista a l’hora del vermut. Serà llavors quan explicarem a les noves generacions què va representar tot allò mentre ens miren amb la cara que miràvem els nostres pares quan ens dèien que el fenomen de La casa de la pradera va ser increïble en la seva època.

Anuncis

4 pensaments sobre “Per molts anys final de merda de Lost

  1. Jo si li hagues de fer veure la serie a algu, estaria al seu costat durant l’ultim capitol preparat per apagar el reproductor abans de que surti cap escena amb esglesia i cridar ben fort: “ja s’ha acabat!! Que t’ha semblat la serie?Un gran final obert, si senyor!!” tot desviant l’atenció de l’espectador mentres amago els dvds per sempre. I tot seguit “pinchar-li” el primer de Fringe perque no tingui la temptacio de buscar coses per internet i acabar descobrint que els reis son els pares.

    • Jajaja, és un bon sistema, tot i que potser el tall s’hauria de fer al final de la 5a, tot quedaria més obert i s’estalviaria una temporada de cartró-pedra.

  2. Jo mai vaig participar en la dèria Lost. Feia com els iaios, veure un capítol un dia a Cuatro, l’altre a Fox… i no m’amoïnava. Crec que la gent es va pendre massa seriosament la sèrie, com si fos una filosofia de vida. Lost només va suposar el fenomen paral·lel de les sèries a Internet. Qui la vulgui considerar la millor/pitjor sèrie de la història, endavant. Jo seguiré disfrutant les sèries a cada capítol.

    Per cert, treballo amb una companya de classe de la tertuliana de la jaqueta vermella. Em confirma que ja era mònger abans de sortir a la tertúlia. Ve de la Universitat de Navarra.

    • Ja veig que la Universitat de Navarra és una mina, et pot sortir tant un Urdaci com una tertuliana de la jaqueta vermella.

      Pel que fa a Lost, crec que molts dels que l’hem seguida intensament som conscients que hi ha moltes sèries que la superen en alguns aspectes, però el que la va fer triomfar va ser el joc continu dels guionistes amb l’espectador, fent que els 42 minuts de cada capítol s’allarguessin durant hores i dies en fòrums i converses, cosa que és difícil que es repeteixi amb altres sèries (no sé si deu passar això ara amb Fringe). Part de culpa la té precisament perquè devia ser la primera sèrie que es va complementar al 100% amb internet: ja fos per descarregar-la com per publicar teories, paròdies, etc. Més que la sèrie més màxima o més estafa, va ser un revulsiu en molts aspectes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s