Gummo (Harmony Korine, 1997)

 

Gummo (Harmony Korine, 1997)

El fotograma que encapçala aquest post no l’he triat a l’atzar. Fa 14 anys el vaig veure en una Fotogramas i des de llavors no me l’he pogut treure del cap. Ni ell ni el nom de Gummo. Llavors us preguntareu: per què has esperat 14 anys en veure la pel·lícula? No tinc respostes satisfactòries a la pregunta, senyoria. Només quatre coses a dir sobre aquesta obra dirigida per Harmony Korine.

A Gummo més que els verbs el que funcionen són els adjectius: no hi passa res. Com a mínim res que pugui fer canviar les ancorades vides dels personatges. La pel·lícula és el retrat d’una població dels Estats Units que intenta sobreviure després de ser devastada per un tornado. Un retrat pràcticament estàtic d’uns carrers i personatges immersos en una realitat sòrdida que sembla impossible de defugir. Sòrdid, aquest és l’adjectiu.

Els joves tenen un paper primordial en la pel·lícula. Veiem nens i adolescents patrullant pels carrers en busca de gats per vendre a un intermediari que fa negoci amb xinesos, divagant per carrers i ponts disfressats de conill, jugant en descampats, cremant etapes cap a la vida adulta i observant de ben a prop la mort i la desesperació que aquesta deixa al seu pas.

La pel·lícula té un esperit marcadament experimental. Té tots els números per ser rebutjada pel públic més ansiós d’acció, i també per aquells susceptibles de fer servir l’adjectiu pretensiós a la primera de canvi. Gummo s’ha de prendre amb una actitud més aviat passiva, fins i tot pacient. Cal deixar-se endur per acabar immers en la sordidesa que regna en l’ambient. Fins que arribes a l’escena del fotograma, resum perfecte del que representa Gummo i que per a mi va significar segellar una curiositat oberta gairebé fa tres lustres.

Ja per acabar us deixo amb un dels millors moments de la pel·lícula. Els nens fan la ronda en bicicleta buscant gats mentre de fons sona l’stoner metal ultradens dels Sleep. Hi ha una música que encaixi millor amb el clima de Gummo?

 

 

 

Anuncis

7 pensaments sobre “Gummo (Harmony Korine, 1997)

  1. Retroenllaç: Tweets that mention Gummo (Harmony Korine, 1997) « L'illa dels monstres -- Topsy.com

    • Sí que la vaig veure quan la van estrenar, i recordo que quan la vaig acabar de veure no sabia si m’havia agaradat o no. Ara estic en procés d’oblidar-la del tot per així tornar-la a veure com si fos el primer cop i poder tenir un criteri més o menys sòlid.

  2. Ei, boníssima, tenía preparat un dels extractes per a esta peli, pues ja que l’has ficat poso aquí el link de l’extracte que tenia preparat.

    No sé on he sentit que l’Herzog deia que lo millor de la peli era justament el tros de cansalada enganchat am celo a la paret de la bañera (es veu a la foto que has posat de portada). Brutal
    Salut!

    • A mi el que em va impactar de l’escena de la banyera és el plat d’spaghettis amb la salsa vermella radiant combinat amb el nen amb el cap ensabonat. Fins i tot en el lloc on neix la netedat, tot és llefiscós. Aquesta, la dels nens patrullant i la que has posat, i alguna altra com la de la mare ballant claqué són de les escenes que recordes durant temps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s